Polycera quadrilineata

Polycera quadrilineata (O. F. Müller, 1776)

Polycera quadrilineata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Polycerinae  

 

Genus

Polycera  

 

Species

Polycera quadrilineata  (O. F. Müller, 1776)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140838).
Nota taxonòmica: Polycera quadrilineata s’ha revelat recentment com a pertanyent a un grup de diverses espècies críptiques amb morfologies semblants. Fins al 2020, el morfotip de Polycera norvegica Sørensen, Rauch, Pola & Malàquies, 2020 estava inclòs a la majoria de les descripcions publicades de P. quadrilineata. Korshunova et al (2021) van publicar el seu treball sobre el complex d’espècies críptiques de Polycera quadrilineata, on es van reconèixer quatre espècies diferents de les costes atlàntiques europees, inclosa una espècie nova per a la ciència, Polycera kernowensis, en base a un enfocament multidisciplinar (molecular , morfològic, filogenètic, filogeogràfic i ecològic) per a la determinació d’espècies. En aquest treball, els autors van indicar que l’espècie Polycera norvegica era un sinònim júnior de Polycera capitata (designació original: Thecacera capitata), però Malaquias et al (2022) demostren que, d’acord amb la ICZN, Thecacera capitata (i en conseqüència també Polycera capitata) s’ha de considerar nomen dubium, per la qual cosa restableixen Polycera norvegica com el nom vàlid per a aquesta espècie.

Sinònims

  • Doris quadrilineata O. F. Müller, 1776
  • Doris cornuta Rathke, 1806
  • Doris flava Montagu, 1804
  • Polycera lineatus Risso, 1826
  • Doris ornata (d’Orbigny, 1837)
  • Polycera ornata d’Orbigny, 1837
  • Polycera typica W. Thompson, 1840
  • Polycera varians M. Sars, 1840
  • Polycera mediterranea Bergh, 1879
  • Polycera quadrilineata mediterranea Bergh, 1879
  • Polycera nigropicta Ihering, 1885
  • Polycera quadrilineata nigropicta Ihering, 1886
  • Polycera nigrolineata Dautzenberg & Durouchoux, 1913
  • Polycera quadrilineata nigrolineata Dautzenberg & Durouchoux, 1913
  • Polycera salamandra Labbé, 1931

Descripció
El cos arriba a una mida màxima d’uns 30 mm de llargada, amb una longitud màxima reportada de 45 mm (Sørensen et al., 2020), encara que a la Mediterrània difícilment superen els 20 mm (obs. pers.). Cos de color blanc translúcid, amb tons ataronjats o rosats degut a la glàndula digestiva del seu interior, visible per transparència. Mantell llis amb una sèrie de marques ataronjades o grogues al llarg de la vora, des de sota dels rinòfors fins al gran lòbul situat a cada costat de les brànquies. La part anterior de la vora sovint té una petita projecció lateral triangular que de vegades pot ser prou llarga per confondre’s amb un procés del vel anterior. El vel anterior pot tenir quatre o cinc, o fins a un màxim de set, processos allargats de color groc o taronja. A la part inferior del vel la boca està flanquejada per dues crestes, que poden ser lleugerament grogues. La majoria dels exemplars tenen els apèndixs corporals amb les puntes de color groc o taronja, amb una línia dorsal del mateix color a la part superior de la cua, i marques tuberculades (però no motes fines), en nombre i mida variable, alineades formant línies discontínues (que poden arribar a ser contínues) al llarg del cos. Hi pot haver marques negres, especialment a la cara interna de la base dels rinòfors. Alguns exemplars tenen molt pigment negre (que pot ser marró fosc o fins i tot de tons verdosos) formant línies al llarg del dors i del cos, que poden arribar a fusionar-se i fins i tot emmascarar la línia groga de la cua. El patró de color depèn de la localitat i del creixement, ja que els patrons més foscos es desenvolupen amb l’edat de l’animal. Els rinòfors tenen el terç basal llis, transparent, sense pigmentar, encara que pot estar tenyit de negre, especialment a la cara interna. Els dos terços superiors dels rinòfors tenen habitualment entre 11 i 17 laminetes, amb pigment groc principalment a la part anterior, la part posterior no té aquest pigment. Els rinòfors estan lleugerament corbats cap enrere a la part mitjana. Les brànquies es troben darrere del pericardi i estan formades per sis o set (de vegades fins a 11) fulles unipinnades. Als exemplars amb poc o cap pigment fosc al cos, les fulles branquials solen ser de color blanc translúcid amb les puntes grogues o ataronjades, però als exemplars amb pigment negre al cos, la brànquia sol tenir també taques d’aquests colors foscos. Les brànquies no es poden retreure dins del cos però sí que es poden contreure, si l’animal és molestat. L’obertura genital està situada al costat dret de l’animal, entre el rinòfor i la brànquia. La papil·la anal es troba al dors, darrere de la base de les brànquies. El peu és de color blanc translúcid, sovint amb algunes petites marques grogues. La sola és truncada i de color blanc translúcid, més ampla cap endavant i s’estreny de mica en mica cap a la cua. Té un parell de tentacles propodials amb les puntes grogues. La cua té una línia mitjana dorsal, de color groc o taronja, que es pot veure per transparència a través de la sola.

Biologia
P. quadrilineata viu a l’infralitoral de les costes rocoses fins a profunditats de 60 m. En general, és més gran i més fàcil de trobar al febrer i març. La seva alimentació consisteix en briozous incrustants com Electra pilosa, Membranipora membranacea, Callopora dumerilii, Celleporella hyalina i Tegella unicornis. És hermafrodita simultani. La posta té forma de cinta curta i corba, d’uns 2 mm d’alt, unida al substrat per una de les vores, prop o damunt dels briozous de què s’alimenta. Cada massa conté uns 20.000 ous de color blanc i unes 80 micres de diàmetre. Després de l’eclosió, les larves veliger (que encara tenen una conquilla protectora) viuen al plàncton durant un temps abans de metamorfosar-se en nudibranquis diminuts.

Etimologia

  • Polycera. Del Grec “polys”, molt + “keras”, banya.
  • Quadrilineata. Amb quatre línies. Del Llatí “quadrus”, quadrat, derivat de “quattuor”, quatre + “līnea”, una corda d’arc o d’ús general, un fil de cosir o de pesca, una plomada, una línia (geomètrica), un esbós o esquema, i altres significats similars.

Distribució
P. quadrilineata es troba des de l’Àrtic noruec fins a la Mediterrània. És comú i, de vegades abundant, en certs llocs a principis de la primavera, principalment a les costes rocoses. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres, també a Canàries, Açores i Madeira (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes s’ha localitzat en nombroses localitats de la Costa Brava com Cala Sant Antoni, Es Caials, Cadaqués, Roses, l’Escala, Llafranc, Cala Aiguafreda, Cala Aiguablava, Tossa de Mar, Cala Sant Francesc i Blanes i al litoral sud de Catalunya al port de Vallcarca (Garraf), Sitges, Cubelles i Torredembarra.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Polycera quadrilineata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Polycera quadrilineata basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Abraham PS. 1877. Revision of the anthobranchiate nudibranchiate Mollusca with descriptions or notices of forty-one hitherto undescribed species. Proceedings of the Zoological Society of London 1877: 196-269 [agosto].
    Ackermann C. Beiträge zur Physischen Geographie der Ostsee, ix + 399 pp., 5 pls. Otto  Meissner, Hamburg. Available from http://books.google.com/books?id=5S8BAAAAQAAJ.
    Adams AA, Adams H. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1. Available from http://books.google.com/books?id=wPAKAAAAIAAJ&client=firefox-a.
    Agersborg HP v. 1921. Contributions to the knowledge of the nudibranchiate mollusk, Melibe leonina (Gould). Amer. Naturalist 55(638):222-253; 12 figs.
    Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Alder J. 1841. Observations on the genus Polycera with descriptions of two new British species. Annals and Magazine of Natural History 6: 337-342, pl. 9 [gennaio]. Available from http://books.google.com/books?id=14E5AAAAcAAJ.
    Alder J. 1848. Catalogue of the Mollusca of Northumberland and Durham. Transactions of the Tyneside Naturalists’ Field Club 1:97-209, 358-365.
    Alder J. 1869. Account of the British Nudibranchiata. Jeffrey’s British Conchology 5:18-94.
    Alder J, Hancock A. 1851. Descriptions of two new species of nudibranchiate Mollusca, one of them forming the type of a new genus. With the anatomy of the genus by A. Hancock. Ann. Mag. Nat. Hist., series 2, 8:290-302, pls. 9-10.
    Alder J, Hancock A. 1864. Notice of a collection of nudibranchiate Mollusca made in India by Walter Elliot Esq. with descriptions of several new genera and species. Transactions of the Zoological Society of London 5 (3-4): 113-147.
    Alder J, Hancock A. 1851. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Alder J, Hancock A. 1854. Notice of some new species of British Nudibranchiata. Annals and Magazine of Natural History. 14(79):102–105. Available from www.biodiversitylibrary.org/page/2283472.
    Alder J, Hancock A. 1845. Report on the British nudibranchiate Mollusca. Report 14th Meeting of the British Association for the Advancement of Science; pp 24-29.
    Alder J, Hancock A. 1854. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London. Available from www.biodiversitylibrary.org/item/131598#page/200/mode/1up.
    Alder J, Hancock A. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Allen EJ. 1899. On the fauna and bottom-deposits near the thirty-fathom line from the Eddystone  Grounds to Start Point. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 5(4):365.
    Anderson J. 1999 2023. Polycera quadrilineata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/polycera-quadrilineata.html.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Ortea J, Martínez E, et al. 1993. Dos nuevas especies de Facelina Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía 11: 123-129.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barletta G, Melone G. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Barletta G, Mariani M, Perego C. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Barnard KH. 1927. South African nudibranch mollusca, with descriptions of new species, and a note on some specimens from Tristan d’Acunha. Annals of the South African Museum 25(1): 171-215, pl. 19-20.
    Bates CR, Moore CG, Malthus T, et al. 2004. Broad scale mapping of  habitats in the Firth of Tay and Eden Estuary, Scotland. Scottish Natural Heritage Commissioned  Report No. 007 (ROAME No. F01AA401D).
    Beauchamp P de. 1914. Les greves de Roscoff, etude sur la repartition des etres dans la zone des marees. 270 pp, 74 pls. Librairie des Sciences Naturelles, Paul Klincksieck, Paris.
    Beaumont WI. 1900. Part II.–The benthos (dredging and shore collecting). VII.–Report on the results of dredging and shore- collecting; pp 754-798, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854.
    Beaumont WI. 1900. XII–Report on the opisthobranchiate Mollusca; pp 832-854, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854. Available from http://books.google.com/books?id=415BOzMoAscC.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Behrentz A. 1931. Trekk av Lamellidoris muricata’s biologi og av dens generasjonsorganers bygning. Nyt Magazin for Naturvidenskaberne 70:1-26.
    Bergh LSR. 1879. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden, I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 29:599- 652, pls. 9-14.
    Bergh LSR. 1871. Beitrage zur kenntnis der Mollusken des Sargassomeeres. Verhandlungen der Kaiserlich-königlichen Zoologisch-botanisch Gesellschaft in Wien, 21: 1273-1306.
    Bergh LSR. 1880. On the Nudibranchiate Gasteropod Mollusca of the North Pacific Ocean, with special reference to those of Alaska. Second Part. S. Scientific results of the exploration of Alaska by the parties under the charge of W.H. Dall, during the years 1865-1874, Washington, D.C.
    Bergh LSR. 1868. Anatomiske Bidrag til kundskab om aeolidierne. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Skrifter. Femte Raekke, Naturvidenskabelig og Mathematisk Afdeling Kjobenhavn 7:139-316, pls. I-IX.
    Bergh LSR. 1883. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 33:135- 180, pls. 6-10.
    Bergh LSR. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Birkett DA, Maggs CA, Dring MJ. 1998. Maerl (volume V). An overview of dynamic and  sensitivity characteristics for conservation management of marine SACs. Scottish Association for  Marine Science. 116 p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Polycera quadrilineata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=420)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.