Marionia blainvillea

Marionia blainvillea (Risso, 1818)

Marionia blainvillea @ Port de la Selva 26/10/2013 per Pontes, Miquel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Tritonioidea  

 

Family

Tritoniidae  

 

Subfamily

Marioniinae  

 

Genus

Marionia  

 

Species

Marionia blainvillea  (Risso, 1818)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141730).
Sinònims

  • Marionia affinis Bergh, 1883
  • Marionia berghi Vayssière, 1879
  • Marionia tethydea [sic]
  • Tritonia acuminata Costa A., 1840
  • Tritonia blainvillea Risso, 1818 (original)
  • Tritonia costae Vérany, 1846
  • Tritonia decaphylla Cantraine, 1835
  • Tritonia meyeri Vérany, 1862
  • Tritonia quadrilatera Schultz in Philippi, 1844
  • Tritonia thethydea Delle Chiaje, 1841

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una mida apreciable de fins a 70 mm de longitud (90 mm en els exemplars d’Argentina). Els adults tenen una coloració vermellosa o ataronjada amb taques o cercles de color blanquinós per tot el cos, inclosos els flancs, que solen coincidir amb tubercles arrodonits. Els individus juvenils de fins a 20-30 mm tenen el cos semitransparent, són blancs, de color crema o rosats i tenen línies blanc opaques que recorren el dors i les bases de les ramificacions dorsals. El cap disposa d’un vel cefàlic molt desenvolupat i diferenciat en 2 lòbuls, cadascun d’ells amb 6-7 prolongacions digitiformes, ramificades en els exemplars més grans. La boca està situada al centre de la cara inferior del vel cefàlic. Els rinòfors tenen una beina força elevada i la seva vora està una mica oberta i amb tubercles petits. Els rinòfors tenen una base ampla i prop del seu extrem superior posseeixen unes prolongacions ramificades curtes, mentre que l’àpex és cilíndric; els rinòfors i la beina rinofòrica són del mateix color que el cos. A cada costat del mantell hi ha fins a 12 ramificacions dorsals, essent les més grans la 3a, la 4a i la 5a, decreixent en grandària a partir d’aquí fins a les finals, que solen ser rudimentàries. Les ramificacions dorsals solen ser blanques en els exemplars juvenils i vermelloses en els més grans. El marge del dors està ondulat d’una forma característica, corresponent els sortints a les bases de les ramificacions dorsals. El peu és ample en la seva zona anterior i la cua és llarga i estreta.

Biologia
Els juvenils d’aquesta espècie de nudibranqui solen trobar-se sobre gorgònies, coralls tous o algues, mentre que els adults solen viure sota pedres. Les colònies de gorgònies i coralls tous sobre les que es troben solen ser també el seu aliment, com Alcyonium acaule, Alcyonium palmatum, Eunicella cavolinii, Eunicella singularis, Leptogorgia sarmentosa i Paramuricea clavata (McDonald & Nybakken, 1999). També s’ha esmentat que s’alimenta de l’octocoral Maasella edwarsii. M. blainvillea és un dels escassos nudibranquis que té capacitat de natació mitjançant contraccions i extensions continuades del cos. Stock (1960) indica que sobre el seu cos sol trobar-se el copèpode ectoparàsit Katanthessius delamarei. Vayssière (1901) descriu les postes d’aquesta espècie en forma d’un cordó cilíndric una mica comprimit i semitransparent, enrotllat en espiral; els ous són ataronjats i molt petits, d’unes 70 micres de diàmetre, amb uns 60.000-80.000 ous per posta.

Etimologia

  • Marionia. En honor al Prof. Antoine Fortuné-Marion, (1846-1900), zoòleg francès i professor / director del Museu d’Història Natural de Marsella. Durant els seus anys d’escola es va fer amic de l’artista Paul Cézanne, que més tard va pintar el seu retrat.
  • Blainvillea. En honor al Prof. Henri-Marie Ducrotay de Blainville, (1777-1850). Es va interessar per la zoologia després d’escoltar una conferència de Cuvier, qui es va fer càrrec de la seva educació (conjuntament amb Lamarck i Duméril). Amb el temps, es va convertir en el successor de Cuvier com a professor d’anatomia comparada i va esdevenir un professor molt estimat i un investigador apassionat. El 1834 es va crear la paraula “paléontologie”.

Distribució
Aquesta espècie viu a la Mediterrània i Atlàntic proper, encara que també s’ha observat la seva presència a Angola (Gofas et al. 1985), les Açores (Borges et al. 2010). La troballa d’un animal semblant a l’Atlàntic sudoccidental, a Monte Hermoso (Argentina) necessitaria ser confirmada. A la Península Ibèrica s’ha trobat en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears, les Canàries i Madeira (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha citat a El Port de la Selva, Cadaqués, L’Escala, L’Estartit (Illes Medes), Begur, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Marionia blainvillea
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Tritonia nilsodhneri és una espècie molt més petita, amb el cos translúcid de color blanc opac o grisós, sense línies blanques, que pot ser confosa amb els juvenils de M.blainvillea.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Marionia blainvillea basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Affeld S, Wägele H, Avila C, et al. Distribution of homarine in some Opisthobranchia (Gastropoda : Mollusca). Bonner Zoologische  Beiträge 55(3-4):181-190.
    Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Almón B, Pérez Dieste J, Caballer M. 2018. Expect the unexpected, a new large species of Marionia (Heterobranchia, Nudibranchia, Tritoniidae) from western Europe. Invertebrate Systematics, 32: 892–908. https://doi.org/https://doi.org/10.1071/IS17073.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barash A, Danin Z. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii. Fauna Palaestina, Mollusca I. Israel Academy of Sciences &  Humanities.
    Barash A, Danin Z. 1982. Mediterranean Mollusca of Israel and Sinai: composition and distribution. Israel Journal of Zoology, 31, 86-118.
    Barash A, Zenziper Z. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.
    Barletta G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta G, Melone G. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Barletta G, Mariani M, Perego C. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1883. Beitrag zu einer Monographie der Gattung Marionia, Vayss. Mittheilungen aus der Zoologischen Station zu Neapel zugleich ein repertorium fur Mittelmeerkunde 4(2):303-326, pl 21.
    Bergh LSR. 1890. Die Nudibranchien des “Sunda-Meeres”. Malacologische Untersuchungen. In:  Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil.
    Bergh LSR. 1884. Report on the Nudibranchiata collected by HMS Challenger during the years 1873-1876. Zoology 10 (part 26): 1-154, pl. 1-14.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh LSR. 1884. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Vol. 2, Part. 3, Num. 15, pp 647–754, pls. G, H, J-L.
    Bergh LSR. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Borges PAV, Costa A, Cunha R, et al. 2010. A list of the terrestrial and marine biota from the Azores. Princípia, Oeiras, 432 pp.
    Calado G, Urgorri V. 1998. Additions and new data on Portuguese Opisthobranchs. Bollettino Malacologico 35 (5- 8): 97-102.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    d’Oliveira MP. 1895. Opisthobranches du Portugal de la collection de m Paulino d’Oliveira. O Instituto. Revista Scientifica e Litteraria. 42:574–592.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Furfaro G, Mariottini P. 2016. Check-list of the Nudibranchs (Mollusca Gastropoda) from the biodiversity hot spot " Scoglio del Corallo " (Argentario promontory, Tuscany). Biodiversity Journal. 7(1):67–78.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Marionia blainvillea" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=550)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.