Nota Taxonòmica: d’acord amb el treball de Jennifer Alexander i Àngel Valdés: The ring doesn’t mean a thing: Molecular data suggest a new taxonomy for two Pacific species of sea hares (Mollusca: Opisthobranchia, Aplysiidae) publicat a Pacific Science el 2013, Aplysia dactylomela és una espècie Atlàntica, mentre que Aplysia argus (Rüppell & Leuckart, 1828), és el nom vàlid més antic pels exemplars Indo-Pacífics. La qüestió era determinar l’espècie dels exemplars mediterranis. Un cop més, segons el treball de Valdés et al. 2013 – The origin and dispersal pathway of the spotted sea hare Aplysia dactylomela (Mollusca, Opisthobranchia) in the Mediterranean Sea, tots els especímens mediterranis estudiats fins a la data son d’origen atlàntic i, per tant, son veritables Aplysia dactylomela.
Sinònims
Aplysia aequorea Heilprin, 1888
Aplysia angasi G.B. Sowerby II, 1869
Aplysia annulifera Thiele, 1930
Aplysia benedicti Eliot, 1899
Aplysia bourailli Risbec, 1951
Aplysia fimbriata Adams & Reeve, 1850
Aplysia megaptera Verrill, 1900
Aplysia ocellata d’Orbigny, 1839
Aplysia odorata Risbec, 1928
Aplysia operta Burne, 1906
Aplysia protea Rang, 1828
Aplysia radiata Ehrenberg, 1831
Aplysia schrammi Deshayes, 1857
Aplysia scutellata Ehrenberg, 1831
Aplysia tigrina Rang, 1828
Aplysia velifer Bergh, 1905
Descripció
Aquesta espectacular espècie de llebre de mar pot arribar a una mida de 40 cm de longitud. El cos d’aquesta espècie és gruixut, amb els paràpodes ben desenvolupats i que es troben lliures a la part posterior, cobrint totalment el dors de l’animal. El color de fons del cos va des del castany clar o fosc al verd groguenc o verd oliva sobre el qual es troben nombrosos anells de pigment negre, de diferents mides, que fan a l’espècie inconfusible. També solen existir línies negres fines o gruixudes, de vegades discontínues, que partint dels anells poden confluir entre elles, aquestes línies poden ser molt més abundants en la vora externa dels paràpodes. La cara interna dels paràpodes sol tenir taques fosques, gairebé negres i molt amples, que irradien des de la massa visceral cap a la vora dels paràpodes. Els tentacles orals estan molt ben desenvolupats i són eixamplats i foliacis. La zona dorsal del mantell també sol tenir taques fosques grans com les de l’interior dels paràpodes. El sifó anal està molt desenvolupat. Els rinòfors, com en les altres espècies de llebres de mar, són auricul·lats. El solc espermàtic és molt visible i es distingeix com una línia fosca que va des de la vora anterior dreta del mantell, fins a una mica més endavant del rinòfor del mateix costat. El conquilla està completament coberta pel mantell dorsal i no hi ha foramen dorsal. El peu és ample i de color una mica més fosc que el cos.
Biologia Aplysia dactylomela viu en fons soms rocosos o sorrencs o en tolls intermareals amb abundància d’algues. També ha estat observada a més profunditat, fins a 40 m. Com totes les llebres de mar és de règim herbívor i té una gana molt voraç, alimentant-se d’un ampli espectre d’algues vermelles dels gèneres Corallina, Laurencia, Acanthophora, Centroceras i Gracilaria o algues verds com Ulva i Cladophora. A causa de l’estructura dels seus paràpodes, no fusionats per darrere, és capaç d’efectuar moviments de natació. Quan els espècimens son molestats poden segregar un fluid vermellós de caràcter defensiu produït per certes glàndules del mantell. Com totes les llebres de mar, és hermafrodita simultània i en el moment de la reproducció es poden unir diversos individus per copular en cadena. Les postes són en forma de cordó amuntegat amb infinitat d’ous que poden ser de color groc, rosat o violeta.
Etimologia
Aplysia. Nom procedent del grec que significa brutícia.
Dactylomela. Paraula composta de “Dactylo” de la paraula grega que significa “anell” i “Mela” de la paraula grega que significa “negre”: “Anells negres”.
Distribució
Tot i que es pensava que aquesta espècie tenia una distribució circumtropical molt ampla, havent estat citada en gairebé tots els mars d’aigües càlides o tropicals del món, segons el treball (Alexander & Valdés, 2013) les cites del Pacífic i l’Índic de A.dactylomela son en realitat d’A.argus. Així doncs, la distribució de A.dactylomela abarca des de l’arxipèlag de Cap Verd (d’on són els exemplars tipus de l’espècie), el Carib i tot el Golf de Mèxic, les costes de Florida, Bermudes, Bahames, Belize, Brasil, illes Canàries i Senegal. Recentment s’ha detectat a la Mediterrània, on ha estat citada a Israel, a l’illa de Malta, a Sicília, les illes Gregues i a Croàcia, on s’ha comprovat que es pot reproduir. Recentment ha estat trobada a Balears (Cap d’en Font, Menorca, 25/05/2016 per Joop Werson [GROC]) i a Catalunya (Cala Secains, Sant Feliu de Guíxols, Girona, 20/06/2016 per Xavier Salvador [GROC] i Es Caials, Cadaqués, Girona, 18/08/2016 per Àlex Bartolí) el que constitueixen les primeres cites per Espanya i Catalunya.
Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia dactylomela
Alexander, J., & Valdés, A. (2013). The Ring Doesn’t Mean a Thing: Molecular Data Suggest a New Taxonomy for Two Pacific Species of Sea Hares (Mollusca: Opisthobranchia, Aplysiidae). Pacific Science, 67(2), 283–294. https://doi.org/10.2984/67.2.10
Azzurro, E. (2016). New species in the Adriatic Sea: What todo, how to recognize them. A guide for small-scale and sport fishing: Vol. Quaderni-Ricerca Marina 9 bis / 2016. ISPRA (Istituto Superiore per la Protezione e la Ricerca Ambientale. https://www.researchgate.net/publication/308724529
Baker, B., Ratnapala, L., Mahindaratne, M. P. D., De Silva, E. D., Tillekeratne, L. M., Jeong, J. H., Scheuer, P., & Seff, K. (1988). Lankalapuol A and B: Two cis-eudesmanes from the sea hare Aplysia dactylomela. Tetrahedron 44(15):4695-4702.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2021). OPK - Opistobranquis [Reference]. https://opistobranquis.info/
Bezerra, L. E. A., Silva, J. R. F., Carvalho, A. F. U., & Melo, V. M. M. (2006). Histological description of the ink gland of the tropical sea hare Aplysia dactylomela Rang, 1828. Acta Zoologica 87(3): 203-207.
Bezerra, L. E. A., Carvalho, A. F. U., Barreira, L. A., Nogueira, V. L. R., Silva, J. R. F., Vasconcelos, I. M., & Melo, V. M. M. (2004). The relationship between seaweed diet and purple ink production in Aplysia dactylomela Rang, 1828 (Gastropoda : Opisthobranchia) from northeastern Brazil. Journal of Shellfish Research, 23(2), 581–584. ://WOS:000223925100032
Bielecki, S., Cavignaux, G., Crouzet, J. M., & Grall, S. (2011). Des limaces de rêve.
Caballer, M., Ortea, J., Rivero, N., Carias-Tucker, G., Malaquías, M. A. E., & Narciso, S. (2015). The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
Camacho-Garcia, Y., Gosliner, T., & Valdes, A. (2005). Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences.
Carefoot, T. H. (1991). Blood-glucose levels in the sea hare Aplysia dactylomela: Interrelationships of activity, diet choice and food quality. J. Exper. Mar. Biol. Ecol. 154(2):231-244.
Carefoot, T. H. (1994). Effects of environmental stressors on blood-glucose levels in sea hares, Aplysia dactylomela. Mar. Biol. 118(4):579-583.
Carefoot, T. H., Harris, M., Taylor, B. E., Donovan, D., & others. (1998). Mycosporine-like amino acids: possible UV protection in eggs of the sea hare Aplysia dactylomela. Marine Biology 130(3):389-396, illustration, table, graph.
Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., García-Gómez, J. C., & Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Çevik, C., & Gündoğdu, S. (2016). Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
Çinar, M. E., Bilecenoglu, M., Öztürk, B., Katağan, T., & Yokeş, M. B. (2011). An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
Crocetta, F. (2011). Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365. https://doi.org/10.1017/S002531541100186X
Crocetta, F., Zibrowius, H., Bitar, G., Templado, J., & Oliveiro, M. (2013). Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, No.2.
Crocetta, F., Renda, W., & Vazzana, A. (2009). Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
D’Orbigny, A. (1839). Mollusques, Echinodermes, Foraminifères et Polypiers recueillis aux Iles Canaries par MM. Webb et Berthelot et décrits par Alcide d’Orbigny. Mollusques. Paris: 117 pp.; 8 pls.
De la Cruz-Francisco, V., Ortigosa, D., & González González, M. (2017). Primeros registros de babosas marinas (Gastropoda: Heterobranchia) del Sistema Arrecifal Tuxpan, México, con ampliaciones de ámbito de distribución. Biodiversity and Natural History (2017) Vol. 3, No. 1, 15-23.
Dimatteo, T. (1981). The inking behavior of Aplysia dactylomela (Gastropoda: Opisthobranchia): evidence for distastefulness. Mar Beh Physiol 7: 285-90.
Dimatteo, T. (1982). THE INK OF APLYSIA-DACTYLOMELA (RANG, 1828) (GASTROPODA, OPISTHOBRANCHIA) AND ITS ROLE AS A DEFENSIVE-MECHANISM. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 57(2–3), 169–180. https://doi.org/10.1016/0022-0981(82)90190-3
Dimatteo, T. (1981). INVESTIGATION INTO INTERSPECIFIC ENCOUNTERS OF THE SEA HARE APLYSIA-DACTYLOMELA RANG, 1828 (GASTROPODA, OPISTHOBRANCHIA). Veliger, 24(1), 72–75. ://WOS:A1981LY66500013
Dimatteo, T. (1980). INKING AS A DEFENSIVE-MECHANISM IN APLYSIA DACTYLOMELA (GASTROPODA, OPISTHOBRANCHIA). American Zoologist, 20(4), 958–958. ://WOS:A1980KV10500948
Estrada, D. M., Ravelo, J. L., Ruiz Pérez, C., Martin, J. D., & Solans, X. (1989). Dactylomelol A New Class of Diterpene from the Sea Hare Aplysiadactylomela. Tetrahedron Let. 30(45):6219-6220.
Flanders Marine Institute. (2018). Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. http://www.marineregions.org/
Furfaro, G., Vitale, F., Licchelli, C., & Mariottini, P. (2020). Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity, 12(12), 171.
González, A. G., Cataldo, F., Fernandez, J., & Norte, M. (1987). A New Trioxygenated Diterpene from the Mollusk Aplysia-Dactylomela. J NAT PROD (LLOYDIA) 50 6 1987 JNPRD Journal of Natural Products (Lloydia) 0163-3864 1158-1159.
Goodheart, J. A., Ellingson, R. A., Vital, X. G., Galvão Filho, H. C., McCarthy, J. B., Medrano, S. M., Bhave, V. J., García-Méndez, K., Jiménez, L. M., López, G., Hoover, C. A., Awbrey, J. D., De Jesus, J. M., Gowacki, W., Krug, P. J., & Valdés, Á. (2016). Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records, 9(1), 56. https://doi.org/10.1186/s41200-016-0048-z
Harmelin, J.-G., & Cottalorda, J. M. (2016). Occurrence of the tropical Atlantic sea hare Aplysia dactylomela (Mollusca, Opisthobranchia) in the Ligurian Sea (Monaco, NW Mediterranean) in (Karachle et al., 2016 - New Mediterranean Biodiversity Records [March 2016]). Mediterranean Marine Science, 17/1, 2016, 230-252.
Laverack, M. S. (1970). Responses of a receptor associated with the buccal mass of Aplysia dactylomela. Comp Biochem Physiol 33: 471-473.
Lederhendler, I. I., Herriges, K., & Tobach, E. (1977). Taxis in Aplysia dactylomela (Rang, 1828) to water-borne stimuli from conspecifics. Anim Learn. Behav. 5:355-358.
Long, S. J. (2006). Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Macnae, W. (1957). On the occurrence of Aplysia dactylomela and Aplysia oculifera in South Africa. So Afr J Sci 53(11): 289-292.
Malaquías, M. A. E. (2000). Additions to the knowledge of the opisthobranch molluscs of Selvagens Islands, SE Atlantic, Portugal. Arquipélago, supplement 2, 89–97.
Malaquias, M. A., & Calado, G. J. P. (1997). The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
Martínez Cueto-Felgueroso, E. (1995). El orden Anaspidea (Mollusca: Opisthobranchia) en el Atlántico y Mediterráneo próximo; Revisión taxonómica y estudio de los metabolitos secundarios. Tesis doctoral. Universidad de Oviedo. 381 pp.
McDonald, G. (2009). Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz
Melo, V. M. M., Fonseca, A. M., Vasconcelos, I. M., & Carvalho, A. F. F. U. (1998). Toxic, antimicrobial and hemagglutinating activities of the purple fluid of the sea hare Aplysia dactylomela Rang, 1828. Brazilian Journal of Medical and Biological Research 31(6): 785-791.
Melo, V. M. M., Duarte, A. B. G., Carvalho, A. F. F. U., Siebra, E. A., & Vasconcelos, I. M. (2000). Purification of a novel antibacterial and haemagglutinating protein from the purple gland of the sea hare, Aplysia dactylomela Rang, 1828. Toxicon 38(10): 1415-1427.
Mienis, H. K. (2012). Monitoring the Invasion of the Eastern Mediterranean by Lessepsian migrants and other Indo-Pacific Molluscs. Haasiana, 6: 63-65.
Mifsud, C., & Cachia, C. (2011). New additions and corrections, with annotations, to the check-list of the marine mollusca of the Maltese islands. Triton 23: 10-18.
Moles, J., Mas, G., Figueroa, I., Fernández-Vilert, R., Salvador, X., & Giménez, J. (2017). As fast as a hare: colonization of the heterobranch Aplysia dactylomela (Mollusca: Gastropoda: Anaspidea) into the Western Mediterranean Sea. Cah Biol Mar. 58:341–345.
Moro, L., Bacallado, J. J., & Ortea, J. A. (2010). Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias. https://doi.org/10.13140/RG.2.1.1168.2009
Moro, L., Martín Esquivel, J. L., Garrido Sanahuja, M. J., & Izquierdo Zamora, I. (2003). Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
Nobre, A. (1937). Fauna marinha de Portugal. 1° Aditamento. Mem Mus. Zool. Univ. Coimbra, (1)99: 1-30.
Nordsieck, F. (1972). Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer.
Nordsieck, F., & García-Talavera, F. (1979). Moluscos marinos de Canarias y Madeira (Gastropoda). Aula de Cultura de Tenerife. Tenerife, Spain: 208 pp.; pls. I-XLVI.
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions
