A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V

A

• ACLEIOPROCTE. Nudibranquis amb anus situat al costat dret del cos però bastant dorsalment, entre els cerata que emergeixen del costat dret de la glàndula digestiva i aquells de costat esquerre. Contrari: Cleioprocte.
• ADAPICAL. Proper a l’àpex.
• AFF. Abreviatura del llatí “affinis” que significa “similar, però no idèntic”.
• AL·LÒCTONA. Espècie que es va originar i va evolucionar en un lloc diferent al que es troba.
• ANTIDEPREDANT. Que evita la depredació. Es refereix a substàncies defensives.
• ANUL·LAT o ANELLAT. Significa “proveït d’anells”, generalment referit als rinòfors.
• APÈNDIXS BRANQUIALS. Estructures ramificades amb funcions respiratòries típiques dels dendronotacis.
• ÀPEX. Paraula llatina que indica l’extrem superior d’un òrgan.
• APICAL. Relatiu a l’àpex.
• ARBORESCENT. Ramificat com un arbre, amb forma d’arbre.
• ARMADURA LABIAL. Capa quitinosa que recobreix el llavi bucal.
• ARMINACIS. Membres de la família Arminidae, caracteritzats per la falta de beines rinofòriques i per tenir una glàndula hepàtica ramificada, brànquies sota el mantell i anus en posició lateral.
• AUTÒCTONA. Espècie original del lloc on viu.
• AUTOTOMÍA. Quan un organisme se separa voluntàriament d’una part del seu cos per a distreure als depredadors durant un atac.

B

• BASTONETS. Estructures primes de l’armadura labial.
• BENTÒNIC. Organismes que viuen lligats al fons marí.
• BERRUGOSA. Cobert de papil·les o tubercles.
• BIODIVERSITAT. Varietat d’espècies animals i vegetals en el seu medi ambient.
• BIPECTINAT. Amb dues “BRÀNQUIES”.
• BIPINNAT. Ramificacions primàries i secundàries del raquis.
• BOCA. Obertura per la qual s’alimenta l’animal.
• BRÀNQUIA. Òrgan respiratori dels animals aquàtics. En els nudibranquis doridacis solen estar disposades dorsalment al voltant de l’anus.

C

• CARIOFILIDEU. Relatiu a tubercles envoltats d’espícules, típics del dors d’alguns doridacis.
• CARNÍVOR. Que s’alimenta d’altres animals.
• CARÚNCULA. CARUNCLE. Òrgan sensorial, similar a la cresta d’un gall, situat entre els rinòfors de la família Janolidae.
• CAVITAT PALEAL. Cavitat situada entre la vora del mantell i el peu dels gasteròpodes en la qual se situen diversos òrgans, inclosos els respiratoris. Els nudibranquis no en tenen.
• CERA. Papil·la allargada amb funció respiratòria que conté diverticles de la glàndula hepàtica i que apareix, en quantitats molt variables, en el dors d’alguns nudibranquis. També solen tenir funció defensiva.
• CERATA. Forma plural de CERA. Col·loquialment s’usa “cerata” amb plural “cerates”.
• CLEIOPROCTE. Nudibranquis en els quals l’anus es troba en posició lateral, rodejat pels cerata que emanen de la part anterior del lòbul esquerre de la glàndula digestiva. Contrari: Acleioprocte.
• CLEPTOCNÍDIA. Mecanisme pel qual un nudibranqui ingereix els cnidocists o cèl·lules urticants dels cnidaris dels que s’alimenta per portar-los al seus apèndixs de manera que el defensin como si fossin cèl·lules urticants pròpies.
• CLEPTOPLASTIA. Endosimbiosi que consisteix en l’assimilació de plasts (originaris de les algues) per part d’aquells organismes que no els poseeixen, amb l’objectiu d’aprofitar la seva capacitat autòtrofa. Present en la majoria dels sacoglossos.
• CNIDOCISTS. Càpsules urticants presents als tentacles dels cnidaris, amb la capacitat de disparar un punxó que injecta verí com a mètode de defensa.
• CNIDOSACS. Petites cavitats situades en l’extrem dels cerata en les quals s’emmagatzemen els cnidocists sense que es disparin.
• COMENSALISME. Associació simbiòtica en la qual una part es beneficia de l’altra, que no obté avantatges, però tampoc pateix cap mal.
• CONGENÈRIC. Relatiu a diverses espècies pertanyents al mateix gènere.
• CONSPECÍFIC. Relatiu a diversos exemplars pertanyents a la mateixa espècie.
• CONTRÀCTIL. Que es pot encongir o contreure.
• CORAL·LIGEN. Biocenosi de substrat dur caracteritzat per un ambient esciòfil (amb poca llum) on es troben algues vermelles i coralls capaços de fixar el carbonat de calci de l’aigua.
• CORONA BRANQUIAL. Sinònim de “BRÀNQUIA”.
• COSMOPOLITA. Terme que indica que una espècie té una àmplia distribució geogràfica.
• CRÍPTICA. Patrons de coloració que afavoreixen el camuflatge amb el medi. També es diu d’espècies morfològicament molt semblants, però genèticament diferents.
• CRIPTOBRANQUI. Nudibranquis doridacis que poden retreure completament les brànquies dins del cos.
• CTENIDI. Sinònim de “BRÀNQUIA”.
• CÚSPIDE. Petita indentació en el marge d’una dent de la ràdula.

D

• DENDRONOTACI. Nudibranqui membre del parvordre Dendronotida, amb rinòfors envoltats per una beina, i anus en posició lateral mitjana.
• DENT RAQUÍDIA. La dent central de la ràdula.
• DESCRIPCIÓ. Declaració escrita dels caràcters taxonòmics d’un exemplar d’un tàxon.
• DESENVOLUPAMENT LECITOTRÒFIC. Larves vèliger que s’alimenten del vitel embrionari, amb una fase planctònica curta, perquè s’assenten en, des de poques hores fins a 2-3 dies. Tenen una capacitat de dispersió limitada.
• DESENVOLUPAMENT PLANCTOTRÒFIC. Larves vèliger que s’alimenten de plàncton, amb una fase planctònica llarga que pot durar diverses setmanes, per tant tenen gran capacitat de dispersió.
• DIGITACIÓ. Projecció del cos en forma de dit.
• DIMORFISME. Que té dues formes.
• DISTAL. Relatiu a l’extrem d’algun òrgan, la part més allunyada del cos.
• DISTRIBUCIÓ. Extensió geogràfica de l’hàbitat d’una espècie.
• DÒRID o DORIDACI. Nudibranqui pertanyent al subordre Doridina, caracteritzats per un peu ample, un “notum” o mantell gruixut i carnós, amb dues projeccions sensorials anomenades rinòfors i un plomall branquial retràctil o contràctil col·locat en la part posterior, al voltant de l’anus.
• DORS. Part superior del cos d’un nudibranqui.
• DORSAL. Relatiu a dors. Oposada a la part VENTRAL que és on té el peu.

E

• ECOLOGIA. Terme encunyat pel biòleg alemany Ernst Haeckel el 1866, referit a la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu entorn. Des dels anys 70 també significa “protecció del medi ambient”.
• ENDÈMICA. Espècie propia d’un hàbitat o àrea geogràfica específica.
• EOLIDACI. Nudibranqui membre del parvordre Aeolidida, amb cerata en el dors i sense beines rinofòriques.
• EPIBIONT. Organisme que viuen adherit sobre un altre organisme viu.
• EPIDERMIS. Pell.
• ESCIÒFIL. Entorn protegit de la llum del sol o bé un organisme que evita la llum.
• ESPÈCIE TIPUS. L’espècie que va servir per descriure un gènere.
• ESPICULES. Espines calcàries incorporades al teixit del mantell que li donen consistència i serveixen com a mecanisme de defensa.
• ESTEL·LAT. En forma d’estrella.

F

• FAMÍLIA. Rang taxonòmic; grup de diversos gèneres que posseeixen gran nombre de caràcters comuns.
• FANEROBRANQUI. Nudibranquis doridacis que NO poden retreure completament les brànquies dins del cos.
• FITOPLÀNCTON. Complex d’organismes microscòpics vegetals que són l’aliment de molts animals aquàtics.
• FOLIADA. Estructura amb aparença de fulles, s’aplica a alguns nudibranquis.
• FOTÒFIL. Organisme que necessita o tolera la il·luminació total.
• FOULING. Organismes animals i vegetals que creixen en la superfície d’objectes submergits en aigua (molls, vaixells, boies, etc.).
• FULLA BRANQUIAL. Cadascuna de les unitats que forma la brànquia.

G

• GÈNERE. Rang taxonòmic; grup d’espècies morfològicament similars.
• GLÀNDULA DIGESTIVA. Sinònim de glàndula hepàtica. Glàndula que produeix i secreta sucs digestius.
• GLÀNDULA HEPÀTICA. Sinònim de glàndula digestiva.
• GÒNADA. Glàndula genital en la qual es formen els gàmetes masculins o femenins.
• GRUP MONOFILÈTIC. Quan tots els organismes inclosos en el grup han evolucionat a partir d’una població ancestral comuna, i tots els descendents d’aquest ancestre estan inclosos en ell.
• GRUP PARAFILÈTIC. Quan tots els organismes inclosos en el grup han evolucionat a partir d’una població ancestral comuna, però no tots els descendents d’aquest ancestre estan inclosos en ell.
• GRUP POLIFILÈTIC. Grup que no inclou a l’avantpassat comú més recent de tots els seus membres; està constituït per la unió artificial de branques disperses de l’arbre evolutiu i generalment es deu a errors en la interpretació del parentiu, el criteri que s’empra per a la classificació dels éssers vius.

H

• HÀBITAT. Entorn natural en el qual viuen i es desenvolupen espècies animals i vegetals. El conjunt d’organismes que habiten un hàbitat pren el nom de “comunitat”.
• HEPATOPÀNCREES. Glàndula que secreta sucs digestius i altres substàncies útils per al metabolisme dels nudibranquis. Sinònim de glándula digestiva.
• HERMAFRODITA. Organisme que té òrgans reproductors masculins i femenins simultàniament. Tots els nudibranquis són hermafrodites.
• HIPONOTUM. Zona del cos situada sota el mantell o notum, al costat del peu.
• HOLOTIP. Espècimen original designat com a titular d’una espècie, dipositat en un museu reconegut.

I

• ICTIOTÒXIC. Literalment, tòxic per als peixos. Alguns nudibranquis segreguen substàncies amb aquestes propietats.
• ICZN. Acrònim de International Commission on Zoological Nomenclature (Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica).
• INCERTAE SEDIS. Expressió llatina utilitzada en taxonomia per a indicar la incapacitat de situar exactament un tàxon dins d’un esquema de classificació.
• INFRALITORAL. Zona del fons marí per sota del nivell de marees en el qual perviuen les fanerògames marines i algues fotòfiles, al Mediterrani arriba fins a uns 40 metres de profunditat.
• INTERESPECÍFIC. Relatiu a les relacions entre dues o més espècies.
• INTERMAREAL. Rang costaner entre el nivell de marea baixa i el nivell de marea alta.
• INTRAESPECÍFIC. Relacionat amb la variabilitat morfològica dins d’una mateixa espècie.

J

• JUVENIL. Etapa de desenvolupament entre l’eclosió de l’ou i l’etapa subadulta.

L

• LABIAL. Relacionat amb el llavi, generalment extern.
• LAMEL·LES / LAMINETES. Capa prima de teixit amb funció sensorial, de vegades també amb funció respiratòria. Freqüents en els rinòfors.
• LAMEL·LAT. Amb lamel·les.
• LARVA. Estadi que va des de l’eclosió de l’ou fins a l’estadi juvenil. El criteri de separació entre l’etapa larval i juvenil no està ben definit.
• LESSEPSIANA. Espècie que ha migrat del Mar Roig al Mediterrani a través del Canal de Suez. El nom deriva del dissenyador del Canal de Suez, Ferdinand de Lesseps .
• LLENGUA. Massa muscular situada en la boca dels mol·luscos, en la majoria està coberta per una làmina dentada quitinosa coneguda com a ràdula.
• LOBULAT. Indica projeccions prominents i arrodonides; generalment es refereix al marge del mantell dels nudibranquis.

M

• MACARONÈSIA. Regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l’Atlàntic oriental central: Açores, Madeira, Salvatges, Canàries i Cap Verd.
• MALACOLOGIA. Branca de la Zoologia que estudia els mol·luscs.
• MARGE (del NOTUM). Projecció lateral més o menys evident al voltant del cos d’alguns nudibranquis.
• MASSA BUCAL. Òrgan muscular dins de la boca que alberga les mandíbules i manipula la ràdula.
• METAMORFOSI. Totes les transformacions de forma i estructura que pateixen alguns animals, com la majoria dels nudibranquis.
• MIMETISME. Capacitat d’una espècie per passar desapercebuda en el seu hàbitat i enganyar, amb el seu aspecte físic, a un possible depredador.
• MONOPECTINAT. Amb una sola “BRÀNQUIA”.
• MORF. Sinònim de “FORMA”.
• MORFOLOGIA. Estudi de les formes i estructures dels animals.
• MUCRÓ. Àpex dels rinòfors d’algunes espècies de nudibranquis.
• MUTUALISME. Simbiosi en la qual dos organismes es beneficien mútuament de la situació de cohabitació.

N

• N. SP. Abreviatura de “nova espècie”.
• NEFRIDI. Òrgan excretor que elimina deixalles metabòliques del cos de l’animal.
• NEOTIP. L’espècie nominal d’un gènere, quan existeix la necessitat de definir objectivament el tàxon nominal i hi ha raons per a creure que s’ha perdut l’holotip.
• NÍNXOL ECOLÒGIC. Conjunt d’activitats i relacions que cada espècie ha desenvolupat en el seu propi hàbitat.
• NOMEN DUBIUM. Terme llatí que significa “nom dubtós”.
• NOMEN INQUIRENDUM. Terme llatí que indica que el nom requereix verificació.
• NOMENCLATURA BINOMINAL. Sistema d’ordenament taxonòmic aplicat per Linné per anomenar els éssers vius. Cada espècie s’identifica unívocament mitjançant un nom escrit en cursiva i compost pel binomi: Gènere (la inicial sempre en majúscula) i espècie (sempre en minúscules).
• NOTUS o NOTUM. Sinònim de “DORS”.

O

• OPISTOBRANQUI. Mol·lusc gasteròpode caracteritzat per tenir les brànquies situades darrere del cor, entre altres característiques anatòmiques, com la pèrdua de la conquilla després de la metamorfosi (en la majoria dels casos) i la detorsió dels òrgans interns del cos. Hermafrodita.
• ORAL. Relacionat amb la boca.
• OVOTESTIS. Gònades masculines i femenines.

P

• PALPS. Extensions digitiformes del cos, més o menys desenvolupades i amb funció tàctil, situades en la part anterior del peu (palps propodials) i/o al voltant de la boca (palps orals) segons les espècies.
• PAPIL·LA. Petit tubercle carnós, generalment de forma cònica.
• PAPIL·LÓS. Cobert de papil·les.
• PARÀSIT. Organisme que viu aprofitant-se d’un altre ésser viu.
• PELÀGIC. Organisme que viu en alta mar, ja sigui nedant o surant.
• PERICARDI. Zona situada al voltant del cor.
• PEU. Part muscular de la zona ventral del mol·lusc. És l’òrgan responsable de la locomoció i, de vegades (en algunes espècies carnívores) de capturar les preses.
• PLÁNCTON. Complex d’organismes microscòpics, vegetals (fitoplàncton) i animals (zooplàncton), que conviuen en la columna d’aigua i que són l’aliment de molts animals aquàtics.
• PLEUROPROCTE. Quan l’anus està situat en un lateral del cos.
• POLIMORFISME. Es dóna quan en una població de la mateixa espècie hi ha dos o més fenotips clarament diferenciats, és a dir, existeix més d’un morf o fase. Els animals han de viure en la mateixa zona i reproduir-se entre ells indiscriminadament.
• POSTA. Massa d’ous dins una massa de gelatina transparent.
• POSTERIOR. Relatiu a la part del darrere de l’animal, on es troba la cua.
• PRESA. Un animal que serveix d’aliment a un altre animal.
• PROPODIAL. En la zona anterior del peu.
• PSEUDOBRÀNQUIA. Estructures epidèrmiques (làmines, apèndixs, etc.) amb funció respiratòria, presents en alguns nudibranquis (p.e. al gènere Doto).

Q

• QUITINA. Substància orgànica que forma part de la composició de les dents radulars.
• QUITINÓS. Format de quitina.

R

• RÀDULA. Òrgan situat en la faringe, en forma de cinta coberta de dents quitinoses corbades, amb la funció de raspar l’aliment del substrat.
• RAQUIS. L’eix d’una fulla branquial o d’un rinòfor.
• RETICULAT. Un patró de línies o crestes rectes que interseccionen formant angles.
• RETRÀCTIL. Característica per la qual un animal, en ser molestat, pot encongir i amagar dins el cos els òrgans sensibles.
• RINÒFOR. Tentacle quimio-sensorial disposat al cap dels nudibranquis. Els rinòfors poden ser llisos, anulars, lamel·lats, berrugosos, arrugats, etc.

S

• SEDENTARI. Organisme fix o de mobilitat molt limitada.
• SENSU LATO. (Abreujat S. L.), significa “en sentit ampli” en llatí.
• SENSU STRICTO. (Abreujat S. S. o S. STR), significa “en sentit estricte” en llatí.
• SÈSSIL. Organisme fixat permanentment al substrat, sense capacitat de moure’s.
• SIMBIOSI. Relació establerta entre dos o més éssers vius que viuen en el mateix entorn i utilitzen els mateixos recursos. Si tots dos se’n beneficien és “mutualisme”, si només se’n beneficia un és “comensalisme”.
• SINÒNIM. Un nom nou assignat sense voler a una espècie ja existent.
• SP. Abreviatura del terme llatí per a “Espècie” (singular).
• SP. IND. Abreviació del terme llatí per a “Espècies indeterminades”.
• SP. NOV. ó SPEC. NOV. Abreviatura del terme llatí per a “nova espècie”.
• SPP. Abreviatura del terme llatí per a “Espècies” (plural).
• SUBAPICAL, SUBTERMINAL. Per sota de l’àpex.
• SUBSTRAT. Superfície sobre la qual viu un nudibranqui, sovint devorant-lo.

T

• TÀXON. Unitat de classificació d’organismes, hi ha diferents categories.
• TAXONOMIA. Teoria i pràctica de la classificació d’organismes en grups relacionats de forma jeràrquica.
• TEGUMENT. Paret del cos.
• TENTACLES ORALS. Processos allargats de tipus tàctils situats als costats de la boca.
• TRIPINNAT. Ramificacions primaris, secundàries i terciàries del raquis branquial.
• TUBERCLE. Protuberància més o menys elevada formada en la superfície externa del mantell.

U

• UNIPINNAT. Ramificacions del raquis branquial sense més ramificacions secundàries.

V

• VEL CEFÀLIC. Prolongació anterior que, en alguns nudibranquis, amplia la zona sensorial del cap. Pot tenir tentacles digitiformes o ramificats.
• VÈLIGER. Etapa larval planctònica (sovint dotada d’una conquilla) d’un mol·lusc marí.
• VENTRAL. Relatiu a la part inferior o peu d’un nudibranqui.

Z

• ZOOPLANCTON. Complex d’organismes animals microscòpics que conviuen a la columna d’aigua i que són l’aliment de molts animals aquàtics.