Cliopsis krohnii

Cliopsis krohnii Troschel, 1854

• Cliopsis krohnii forma grandis Boas, 1886; longitud : 40 mm
• Cliopsis krohnii forma krohnii Troschel, 1854; longitud : 24 mm
• Cliopsis krohnii forma modesta (Pelseneer, 1887); longitud : 3 mm

Sinònims

• Clio mediterranea Gegenbaur, 1855
• Clionopsis krohnii (Troschel, 1854)
• Clionopsis microcephalus Tesch, 1903
• Clionopsis modesta Pelseneer, 1887
• Cliopsis grandis Boas, 1886
• Cliopsis modesta Pelseneer, 1887
• Pneumodermon peronii auct. non Lamarck, 1819
• Pneumodermon diaphanum Guerin, 1844
• Trichocyclus mediterranea (Gegenbaur, 1855)

Descripció
Cliopsis krohnii té un cos gelatinós relativament gran (fins a 40 mm), de forma globular (més allargat en els juvenils), tou, amb un nucli visceral clarament visible. El cos és translúcid en els espècimens madurs, mentre que en els exemplars més joves pot aparèixer tenyit de groc, marró clar, blau clar o gris. Hi ha una zona tenyida de rosa al cap. Té dues aletes arrodonides situades a la zona davantera, prop del cap. El cap és petit amb tentacles nucals molt desenvolupats sense suctors. La brànquia terminal està situada al costat posterior del cos i té quatre crestes longitudinals que connecten a una cresta hexagonal que envolta l’àpex mucronat del cos. El peu és petit i consta de tres petits lòbuls visibles entre les ales. La boca és complexa, té una probòscide que pot estendre’s fins a dues vegades la longitud del cos, ganxos quitinosos (amb uns sacs que contenen prop de 60 ganxos) i dents radulars tallants. No té conquilla, excepte en les primeres etapes embrionàries.

Biologia
Com tots els gymnosomats, Cliopsis krohnii és un depredador carnívor altament especialitzat que s’alimenta dels pteròpodes thecosomats del gènere Corolla sp., que s’alimenten de fitoplàncton. Aquests Corolla atrapen el seu menjar amb l’ajuda d’una gran xarxa mucosa (de fins a 2 metres de diàmetre) que “llencen” davant seu. Quan Cliopsis krohnii detecta una d’aquestes xarxes, para de nedar i comença a arrossegar la xarxa fins que la seva presa està prou a prop perquè la llarga trompa de Cliopsis pugui apropar-se i tallar-li el múscul col·lumelar, que uneix el Corolla a la seva conquilla (Rudman a Sea Slug Forum, 2010), tot seguit atrapa la seva víctima amb els ganxos quitinosos i la devora. Cliopsis pot menjar animals tres vegades mes grans que ell mateix. Es passa tota la seva vida entre el plàncton. Utilitza les aletes per a la natació i, de fet, poden propulsar l’animal bastant ràpidament. A l’igual que altres gymnosomats no regula la seva flotabilitat amb equilibri iònic ni amb cap estructura de flotabilitat especialitzada (Wrobel i Mills, 1998).

Etimologia

• Cliopsis. Del Grec “Kleio”, filla d’Oceà i germana de Beroe + “-opsis”, “similar a” o “amb aspecte o forma de”.
• Krohnii. En honor del Dr. August David Krohn, (1803-1891), zoòleg rús d’origen alemany, va ser un dels pioners de la biologia marina i va intercanviar correspondència amb en Charles Darwin. Va realitzar diversos treballs essencials sobre quetognats (Chaetognatha) el 1844 i el 1853.

Distribució
Cliopsis krohnii es troba en tots els mars temperats i tropicals on és pelàgic i viu entre el plàncton a fondàries de fins a 1.500 m. (Wrobel i Mills, 1998). Ha estat trobat al Pacífic, en les aigües temperades al nord del sud de Califòrnia (Wrobel & Mills, 1998), també al Carib (OBIS, 2016), i en les llacunes d’aigua salada de Florida, USA (DuPont A. , 2/10/2011, comunicació personal). A la Mediterrània és relativament abundant al Mar Tirrè i al Mar Jònic, on es pot trobar prop de les costes d’Itàlia i Tunísia. Escàs en altres ubicacions Mediterrànies (Riedl, R., 1986).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cliopsis krohnii
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆