Phyllaplysia lafonti

Phyllaplysia lafonti (Fischer, 1870)

Phyllaplysia lafonti per Miquel Pontes

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Phyllaplysia  

 

Species

Phyllaplysia lafonti  (P. Fischer, 1870)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139599).
Sinònims

  • Aplysia brongniarti de Blainville, 1823
  • Phyllaplysia brongniartii (Blainville, 1823)
  • Phyllaplysia paulinoi Mazzarelli, 1893

Descripció
La mida dels exemplars d’aquesta espècie varia entre els 15 i els 35 mm, tot i que s’ha citat un exemplar de 50 mm de longitud. El cos és molt aplanat, una mica més estret a la zona anterior, és de contorn arrodonit o ovalat i té forma de fulla. La coloració és variable però en la majoria dels animals es poden apreciar bandes concèntriques de color verd sobre un fons blanc grisós. També són característiques les taques blanques constituïdes per agrupacions de puntuacions del mateix color i alineades en les bandes verdes o clares. El cap és petit i els rinòfors són de color verd, podent haver també en ells una línia clara, continuació de les del dors; els tentacles anteriors i els rinòfors estan enrotllats i davant d’ells hi ha els ulls. Els paràpodes estan molt poc desenvolupats i cobreixen completament la zona dorsal del mantell. La boca té un parell de tentacles orals curts. La conquilla és bastant aplanada, fràgil, translúcida i presenta estries de creixement.

Biologia
Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta espècie que ha estat confosa durant molt de temps amb Petalifera petalifera. Els exemplars observats ho han estat sobre algues i fanerògames marines com Posidonia oceanica i Cymodocea de les que se suposa s’alimenten.

Etimologia

  • Phyllaplysia. Del Grec “phyllon”, fulla + “aplysia”, esponja, bruticia.
  • Lafonti. Dedicat a Alexandre Lafont, que va publicar sobre cefalòpodes al menys entre 1869 i 1871 i que possiblement sigui (o potser no) el mateix A. Lafont al qui se li va dedicar el briozou Savignyella lafontii (Audouin, 1826).

Distribució
Després de la seva descripció a la costa atlàntica francesa de la Badia d’Arcachon (Fischer, 1872) s’ha observat a l’Estret de Gibraltar i el Mar Mediterrani, també a Madeira i molt recentment a Tufia, Gran Canaria (3/09/2016, J.J.Calderín Peñate, com. pers.). Hi ha fotografies i cites d’aquesta mateixa espècie en l’Indopacífic (Filipines, Japó, Hawaii, Polinèsia francesa) que haurien de ser confirmades mitjançant anàlisis moleculars. A Catalunya ha estat observada a l’Illa Mateua, les Illes Medes i Cala Aiguafreda.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phyllaplysia lafonti
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Phyllaplysia lafonti basada en els nostres propis registres.

Video

Phyllaplysia lafonti per Shane Siers (www.macronesia.net)

Altres fotos

Bibliografia

    Averell, W. D. 1886. The Conchologists’ exchange.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    de Blainville, H. M. 1823. Monographie du genre Aplysie (Aplysia Lin.). Journal de Physique, de Chimie, d’Histoire naturelle et des Arts 96: 277-288.
    Engel, H. 1936. Le genre Phyllaplysia P Fischer 1872. J Conchyl. 80: 199-212.
    Fasulo, G., F. Izzillo, G. F. Russo, F. Toscano, and G. Villani. 1985. Nota su Petalifera petalifera (Rang, 1828) (Gastropoda, Opisthobranchia, Aplysiomorpha) specie mediterranea poco conosciuta. Considerazioni sistematiche, ecologiche e biogeografiche. Bollettino Malacologico 20 (9-12): 263-272.
    Fischer, P. 1872. Description d’une espèce nouvelle du genre Phyllaplysia. Journal de Conchyliologie 20: 295-296.
    Fischer, P. 1870. Observations sur les Aplysies. Ann. de Sci. Nat (5). Zool & Pal, 13: 3.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Imamoto, J. 2001. Phyllaplysia lafonti accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Phyllaplysia&gakumei2=lafonti&location_code=0000#).
    Koukouras, A. 2010. Checklist of marine species from Greece. Aristotle University of Thessaloniki.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Martinez, E. 1996. On Petalifera petalifera (Rang, 1828) (Gastropoda: Opisthobranchia): New anatomical and geographical data. Journal of Molluscan Studies. 62: 243–250.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Pilsbry, H. A. 1893. Manual of conchology, structural and systematic, with illustrations of the species. (1)15: Polyplacophora (chitons). Acanthochitidae, Cryptoplacidae and appendix. Tectibranchiata, pp. 1-64 [1893], 65-180 [1894], 181-436 [1895], pl. 1-10 [1893], 11-42 [1894], 43-50, 59-61 [1895]. Philadelphia, Conchological Section, Academy of Natural Sciences. Manual of Conchology 15. Philadelphia.
    Pilsbry, H. A. 1895. Manual of conchology, structural and systematic : with illustrations of the species / by George W. Tryon, Jr. Published by the Author, Academy of Natural Sciences.
    Pilsbry, H. A. 1879. Manual of conchology, structural and systematic : with illustrations of the species / by George W. Tryon, Jr. Published by the Author, Academy of Natural Sciences.
    Pilsbry, H. A. 1885. Manual of conchology, structural and systematic : with illustrations of the species. by George W. Tryon, Jr. Second series, Pulmonata. Published by the Author.
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Rang, S. 1828. Histoire Naturelle des Aplysiens. Paris, Firmin Didot 83 pp., 24 pl.:
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Royal Zoological Society of New South Wales. 1963. The Australian zoologist. Royal Zoological Society of New South Wales.
    Rudman W.B. et al. 1998. Phyllaplysia lafonti accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/phyllafo).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    Weltner, W. 1905. Archiv für Naturgeschichte, 2nd ed. Nicolaische Verlags - Buchhandlung R. Stricker, Berlín.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Phyllaplysia lafonti" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 16/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/yrs4v)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.