Umbraculum umbraculum

Umbraculum umbraculum (Lightfoot, 1786)

Umbraculum umbraculum @ L'Escala per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Umbraculida  

 

Superfamily

Umbraculoidea  

 

Family

Umbraculidae  

 

Genus

Umbraculum  

 

Species

Umbraculum umbraculum  ([Lightfoot], 1786)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141879).
Sinònims

  • Parmophorus patelloide Cantraine, 1835
  • Patella ombracula Blainville, 1819
  • Patella sinica Gmelin, 1791
  • Patella umbraculum Lightfoot, 1786 (original)
  • Patella umbrellata Delle Chiaje, 1830
  • Umbraculum bermudense (Mörch, 1875)
  • Umbraculum botanicum Hedley, 1923
  • Umbraculum chinense Schumacher, 1817
  • Umbraculum indicum (Lamarck, 1819)
  • Umbraculum mediterraneum (Lamarck, 1819)
  • Umbraculum ovalis (Carpenter, 1856)
  • Umbraculum plicatulum (Martens, 1881)
  • Umbraculum pulchrum Lin, 1981
  • Umbraculum sinicum (Gmelin, 1791)
  • Umbrella indica Lamarck, 1819
  • Umbrella lamarckiana Récluz, 1843
  • Umbrella mediterranea Lamarck, 1819

Descripció
Aquesta espècie és de grans dimensions ja que els exemplars adults poden mesurar 20 cm de longitud. El cos és molt més gran que la petxina, especialment el peu, que sobresurt àmpliament en tota la seva circumferència. La conquilla és bastant plana i de tipus patel·liforme, amb l’àpex lleugerament sobresortint al centre; té un periostrac groguenc i freqüentment està recoberta d’algues i altres organismes epibionts. Sota la conquilla es pot veure el mantell que està molt poc desenvolupat i està vorejat amb petites papil·les còniques. El peu és de color ataronjat o marró i està molt desenvolupat; en la seva cara dorsal existeixen nombrosos i grans tubercles arrodonits de diferents mides i de tons més clars que el cos. Anteriorment el peu presenta una profunda escletxa vertical per l’extrem superior de la qual sobresurten un parell de rinòfors enrotllats. En l’esquerda anterior i sota dels rinòfors es pot observar el penis de l’animal, en forma d’una protuberància carnosa. El peu no presenta glàndula pèdia en la seva cara inferior. La brànquia s’estén per gran part de la zona dreta del cos, entre el mantell i la zona dorsal del peu; té unes 20-25 laminetes a banda i banda del raquis, el qual està unit al cos en tota la seva longitud excepte a l’extrem posterior, que està lliure. L’anus es troba darrere de la brànquia.

Un complet estudi anatòmic sobre aquesta espècie es pot veure en la tesi doctoral de Gaston Moquin-Tandon titulada “Recherches Anatòmiques sud l’ombrelle de la Mediterranée“, publicada el 1870.

Biologia
Aquesta espècie sol trobar-se en diferents hàbitats i tipus de fons, com en fons rocosos fotòfils, sota pedres, en coves, en les parets rocalloses del coral·ligen i també en fons sorrencs i fangosos, des de la zona intermareal fins a uns 80 m de profunditat. S’alimenta de diferents espècies d’esponges com Tethya citrina, Jaspis johnstoni, Alectona millari, Agelas sp., Aaptos aaptos  i Spiratrella cunctatrix (Cattaneo-Vietti, 1986). Segons Thompson (1970) la posta és una cinta molt plegada i fortament enrotllada, de color grisenc, rosat pàl·lid o taronja amb càpsules ovígeres d’unes 400 micres que contenen cadascuna d’elles fins a 45 ous. Aquests tenen unes 90 micres de diàmetre, podent haver-hi en una sola posta entre 100.000 i més de 4 milions d’ous. Els animals, a l’igual que les postes, quan es treuen d’aigua desprenen una olor semblant al de la floridura. Els animals d’aquesta espècie no tenen glàndules al peu secretores de substàncies àcides com tenen les altres espècies de Pleurobranchomorpha, però sí que disposen de glàndules a la pell que segreguen substàncies anomenades “umbraculamines”, que s’ha comprovat tenen activitat ictiotòxica i per tant possiblement tinguin missió antidepredant (Àvila, 1993).

Etimologia

  • Umbraculum. Del Llatí “umbraculum”, parasol, umbrel·la.

Distribució
Es tracta d’una espècie que té una àmplia repartició geogràfica ja que ha estat citada per diferents autors en gairebé totes les zones temperades i tropicals dels mars, com a les costes de Florida (EUA), Golf de Mèxic, Costa Rica, Cuba, costa del Carib de Colòmbia, Brasil, Cap Verd, el mar Mediterrani, Sud-àfrica, Tanzània, Madagascar, Moçambic, illa Maurici, Austràlia, Nova Zelanda i altres zones del Indopacífic. A les costes continentals europees s’ha esmentat tant en aigües atlàntiques com mediterrànies, també a Canàries, Madeira i Açores. A la Península Ibèrica ha estat citada des de les costes portugueses fins a Catalunya, també a les illes Balears (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes hi ha registres de l’espècie a Llançà, Es Caials, Cadaqués, Sa Tuna, Illes Medes, Tossa de Mar, al calador de les garotes (Lloret de Mar), Blanes, Vilassar de Mar, port de Vallcarca, Sitges i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Umbraculum umbraculum
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Umbraculum umbraculum basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Avila SP. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Avila C, Azevedo JMN, Gonçalves JM, et al. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Bacallado JJ, Ortea J, Moro L, et al. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación.:1–32. Available from https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf.
    Ballesteros E. 1998. Addicions a la fauna d’invertebrats bentònics marins de l’Archipèlag de Cabrera (Illes Balears, Mediterrània Occidental). Bolletí de la Societat d’Historia Natural de Balears 41: 41-48.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Camacho-Garcia Y, Gosliner T, Valdes A. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. S.l.: California Academy of Sciences.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Carus JV. 1889. Prodromus Faunae Mediterraneae sive descriptio animalium Maris Mediterranei incolarum quam comparata silva rerum quatenus innotuit adiectis locis et nominibus vulgaribus eorumque auctoribus in commondom Zoologorum, vol II. Brachiostomata, Mollusca, Tunicata, Vertebrata, ix + 854 pp.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. On Pleurobranchomorpha from Italian seas (Mollusca: Opisthobranchia). The Veliger 28 (3): 302-309.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cimino GA, Spinella A, Scopa A, et al. 1989. Umbraculumin b an unusual 3 hydroxybutyric acid ester from the opisthobranch mollusc Umbraculum mediterraneum Tetrahedron Letters 30(9):1147-1148.
    Cimino GA, Crispino A, Spinella A, et al. 1988. Two ichthyotoxic diacylglycerols from the Opisthobranch Mollusc Umbraculum mediterraneum Tetrahedron Lett. 29(29):3613-3616.
    Crocetta F, Zibrowius H, Bitar G, et al. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta F, Bitar G, Zibrowius H, et al. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96(1):1–22. https://doi.org/10.5343/bms.2019.0012.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Domínguez M, Fontán A, Rivera J, et al. 2013. Informe proyecto DRAGONSAL. Caracterización del ecosistema bentónico de la plataforma costera del área comprendida entre Sa Dragonera, Cabrera y el Cap de Ses Salines (Mallorca). Instituto Español de Oceanografía. Available from http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST484ZI193595&id=193595.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Umbraculum umbraculum accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/umbrac.htm.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet G, Peñas A. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Göbbeler K, Klussmann Kolb A. 2010. Out of Antarctica?-New insights into the phylogeny and biogeography of the Pleurobranchomorpha (Mollusca, Gastropoda). Molecular  Phylogenetics & Evolution. 55(3):996–1007.
    Göbbeler K, Klussmann Kolb A. 2010. The phylogeny of the Acteonoidea (Gastropoda): molecular systematics and first detailed morphological study of Rictaxis punctocaelatus (Carpenter, 1864). Journal  of Molluscan Studies. 76:303–316.
    Göthel H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. 320 p.
    Grande C, Templado J, Cervera JL, et al. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21(2):303–313. https://doi.org/10.1093/molbev/msh016.
    Hartley TW. 1964. Egg laying and early development of Umbraculum sinicum Gmelin. J Mal Soc Austr (8): 33-35.
    Hidalgo JC. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Lightfoot J. 1786. Catalogue of the Portland Museum.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque AA. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Universidad Complutense de Madrid.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquias MAE. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias MAE, Cervera JL, López-González PJ. 2001. The Opisthobranch Molluscs from Porto Santo Island (Madeira Archipelago, Northeastern Atlantic Ocean). Iberus 19 (1): 75-82.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Menezes G. 1991. Umbraculum mediterraneum (Lamarck, 1819) (Gastropoda: Opisthobranchia: Umbraculomorpha), a new record for the littoral fauna of the Azores. Arquipélago (Life and Marine Sciences) 9: 101-102.
    Moquin-Tandon G. 1870. Recherches anatomiques sur l’ombrelle de la Méditerranée. Available from https://archive.org/details/recherchesanatom00moqu.
    Moro L, Bacallado JJ, Ortea JA. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias. https://doi.org/10.13140/RG.2.1.1168.2009.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Nobre A. 1895. Sur la faune malacologique des îles de S Thomé et de Madère (suite et fin). Annais de Sciencias Naturais 2: 97-98.
    Nobre A. 1937. Fauna marinha de Portugal. 1° Aditamento. Mem Mus. zool. Univ. Coimbra, (1)99: 1-30.
    Nobre A. 1931. Moluscos marinhos de Portugal. Instituto de Zoologia da Universidade do Porto. 466 pp p.
    Ocaña Martín A, Sánchez Tocino L, López González S, et al. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Granada: Comares.
    Odhner NH. 1931. Beitrage zur Malakozoologie der Kanarischen Inseln. Lamellibranchien, Cephalopoden, Gastropoden. Arkiv för Zoologi, Stokholm 23A (14): 1-116 [aprile].

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Umbraculum umbraculum" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 20/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=280)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.