Ercolania coerulea

Ercolania coerulea (Trinchese, 1892)

Ercolania caerulea @ Porto Cesareo (Lecce), Northern Ionian Sea per Fabio Vitale

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Limapontiidae  

 

Genus

Ercolania  

 

Species

Ercolania coerulea  Trinchese, 1892

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141560).
Sinònims

  • Ercolania costai Pruvot-Fol, 1951
  • Stiliger cricetus Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970

Descripció
La mida d’aquesta espècie pot arribar a fer els 14 mm però generalment els exemplars son de mida més petita. La coloració general del cos es blanquinosa o groguenca i la glàndula digestiva, que es veu per transparència, és de color verd oliva. Aquesta s’estén sota la quasi totalitat de la superfície dorsal i per l’interior de les cerata, conferint a l’animal una aparença olivàcia. Una pigmentació blanca opaca es disposa en l’àpex dels rinòfors i sobre el pericardi. Solen haver nombrosos punts blancs opacs en el dors de els cerata que en l’àpex conformen dues línies blanques divergents en forma de V. L’àpex de els cerata és de color blau brillant, detall aquest que dona el nom a l’espècie. Els rinòfors son digitiformes, allargats i llisos, de color verdós en la seva base i blanquinosos en l’extrem. El dors és cobert d’un gran nombre de cerata a ambdós costats de l’animal i que es mantenen molt apretats entre si; la forma dels cerata varia des de fusiforme i punxeguts en el seu àpex a inflats i arrodonits, depenent de l’estat de moviment de l’animal. La papil·la anal és allargada i es situa sobre el pericardi. Els orificis genitals es troben just darrera del rinòfor dret. La cua és punxeguda.

Biologia
Ercolania coerulea es sol trobar sobre l’alga cladoforal Valonia utricularis de la que i segons diversos autors s’alimenta. La seva petita mida, forma globosa i color dels cerata fan que passi desapercebuda sobre l’alga. La posta d’aquesta espècie és un cordó circular aplanat amb ous blancs molt petits, d’unes 60-70 mm de diàmetre. La seva distribució batimètrica oscil·la des de la zona intermareal fins els 20 m de fondària.

Etimologia

  • Ercolania. Probablement dedicat a Giovanni Batista Ercolani (1817-1883). Metge italià i fundador de les ciències veterinàries a Itàlia.
  • Coerulea. Del Llatí “caeruleus”, de color blau.

Distribució
Aquesta espècie de sacoglós, de descripció original mediterrània (Golf de Nàpols) s’ha citat en tot el Mediterrani occidental i en l’Adriàtic, a Canàries, Madeira, Açores, l’Atlàntic occidental (Florida i les Antilles), en les costes de Tanzània (Oceà Índic) i hi ha cites en Hong Kong i Japó que requereixen confirmació. En la Península Ibérica està citada sols en les costes llevantines. En les costes catalanes s’ha registrat i observat en comptades ocasions a la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Ercolania coerulea
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Ercolania coerulea

    Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Marín and Ros (1988). Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Punta de La Creu de Roses], M@re Nostrum [Cala Aiguafreda 4/2005]. Canarias: Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1995a). Azores: Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Ercolania coerulea basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., P. Wirtz, J. Ortea, and A. Cabrera. 2000. Cuatro nuevas especies anfiatlánticas del Orden Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia).
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1951. Etudes des nudibranches de la Méditerranée 2. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale 88: 1-80.
    Rosenberg, G. 2009. Malacolog 4.1.1. A Database of Western Atlantic Marine Mollusca. The Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA.
    Rosenberg, G., F. Moretzsohn, and E. F. García. 2009. Gastropoda (Mollusca) of the Gulf of Mexico, Pp. 579–699 in Felder, D.L. and D.K. Camp (eds.), Gulf of Mexico–Origins, Waters, and Biota. Biodiversity. Texas A&M Press, College Station, Texas.
    Rudman W.B. et al. 1998. Ercolania coerulea accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/ercocoer).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    Trinchese, S. 1893. Nuovi ascoglossi del Golfo di Napoli. Rendiconto dell’Accademia delle Scienze Fisiche e Mathematiche, Napoli 33(6-7): 154-155.
    Wirtz, P., and H. Debelius. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. ConchBooks, Hackenheim, Germany.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Ercolania coerulea" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 08/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/R33vJ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.