Antic llinatge de gasteròpodes, els ringicúlids es consideraven fins fa poc com a cefalaspidis, però els darrers treballs filogenètics d’en Kano et al. (2016) ens expliquen una altra història. Sorprenentment, les característiques morfològiques i moleculars d’aquest grup evidencien de forma convincent l’ascendència comuna dels ringiculíds amb els molt diferents Nudipleura, el grup més ric en espècies (i més conegut) de les baboses marines (nudibranquis i pleurobrancacis), formant un grup comú anomenat Ringipleura amb categoria de Subterclasse.
Són cargols de mida petita però tenen una conquilla forta i amb una característica forma de “bombolla”, un peu hipertrofiat i un escut protector del cap com s’exemplifica en molts subgrups existents que tenen una manera de vida infaunal.
La taxonomia actual de Ringiculimorpha és:
Ringiculimorpha
- Ringiculoidea R. A. Philippi, 1853
- Ringiculidae R. A. Philippi, 1853
- Microglyphis Dall, 1902
- Pseudoringicula G.-Y. Lin, 1980
- Ringicula Deshayes, 1838
- Ringiculoides Minichev, 1966
- Ringiculopsis Chavan, 1947
- Ringiculidae R. A. Philippi, 1853
Les espècies de Ringiculimorpha citades en el Mediterrani o a la Península Ibèrica són:
![Ringicula buccinea (Brocchi,1814) [MIOCENE]](https://i0.wp.com/opistobranquis.info/wp-content/uploads/2015/11/MIOCENE-Ringicula-buccinea.jpg?fit=580%2C351&ssl=1)
Bibliografia
