Runcina africana

Runcina africana (Pruvot-Fol, 1953)

Runcina africana (Costa Brava) by Manuel Ballesteros per Manuel Ballesteros

Descripció
Els exemplars solen mesurar entre 3 i 3,5 mm de longitud. El color general del cos és marró molt fosc, gairebé negre, en el qual destaquen dues línies irregulars blanc-cremoses que travessen transversalment la regió anterior i posterior del dors, la primera delimitant anteriorment el cap. En aquest es poden distingir dos petits i arrodonits lòbuls cefàlics en la seva vora anterior. Els exemplars més grans poden presentar nombroses petites puntuacions blanques disperses pel dors. Aquest és lleugerament més ample que el peu, però per davant i a l’altura del cap sobresurten dos petits lòbuls pedals. Al dors del cap hi ha dues taques clares ovalades on es poden apreciar els ulls. En vista lateral es poden apreciar unes lleugeres irisacions fosques en la vora lateral del mantell i al peu. En vista ventral, el peu és de color marró negrós homogeni, una mica més clar que el dors, encara les vores laterals del peu són una mica més clares que la resta del peu; també pot presentar una coloració lleugerament ataronjada al centre. La cua és curta i ampla i té un color de fons blanc-cremós però està pigmentada dorsalment per grans taques irregulars. Entre la regió posterior del dors i la cua sobresurten 3 fulles branquials superposades i molt apretades del mateix color que el cos, la fulla central és la més gran i disposa d’unes 4 laminetes curtes.

Biologia
D’aquesta espècie hi ha molt poques dades de la seva presència, per la qual cosa es coneix molt poc de la seva biologia. Com en altres espècies del mateix gènere i per la seva petita grandària, és molt críptica sobre el substrat i només sol aparèixer quan es recullen algues del infralitoral i s’estudien al laboratori. Així s’ha citat entre algues coralinàcies i Jania rubens (Cervera et al. 1991) i entre algues com Codium vermilara, Halopteris sp., algues rodofícies de tal·lus tou i algues calcàries (Correa, 2012).

Etimologia

• Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
• Africana, d’África, origen dels exemplars tipus de l’espècie, recol·lectats a la costa atlàntica del Marroc

Distribució
Runcina africana va ser descrita per Pruvot-Fol el 1953 basant-se exemplars capturats a la zona intermareal de Temara, a la costa atlàntica del Marroc (Pruvot-Fol 1953). Des de llavors només ha estat recollida a la localitat de Punta Carnero, a la zona intermareal de l’Estret de Gibraltar (Cervera et al. 1991), a Canàries (Ortea & Moro, 1999) i, més recentment, Schmekel & Capellato (2002) l’han recollit a Banyuls sur Mer (Costa Brava francesa). A les costes catalanes ha estat observada al litoral del Cap de Creus, Cala Margarida (Palamós) i Blanes.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Runcina africana 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 7565 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: