Berthella plumula

Berthella plumula (Montagu, 1803)

Berthella plumula (Portugal) per João Pedro Silva

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Pleurobranchida  

 

Superfamily

Pleurobranchoidea  

 

Family

Pleurobranchidae  

 

Genus

Berthella  

 

Species

Berthella plumula  (Montagu, 1803)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140812).
Sinònims

  • Berthella porosa de Blainville, 1824
  • Bulla plumula Montagu, 1803 (original)
  • Cleanthus montagui Leach, 1852
  • Lamellaria kleciachi Brusina, 1866
  • Pleurobranchus brevifrons Philippi, 1844
  • Pleurobranchus fleuriausi d’Orbigny, 1837
  • Pleurobranchus perforatus Philippi, 1844
  • Pleurobranchus plumula (Montagu)
  • Sigaretus stomatellus Risso, 1826

Nota taxonòmica:Després de l’estudi de Ghanimi et al. (2020) del complex d’espècies de Berthella stellata, resulta que l’espècie coneguda fins ara com Berthella plumula (Montagu, 1803) és en realitat un complex de dues espècies diferenciades; el nom B. plumula es manté per als exemplars de l’Atlàntic, mentre que el nom Berthella perforata (Philippi, 1844) es proposa per als exemplars de la Mediterrània.

Descripció
És uns espècie que pot mesurar fins 35 mm. La coloració general del cos és blanquinosa o de color groc pàl·lid tot i que algun animal pot presentar coloracions més ataronjades. En el centre del dors s’aprecien per transparència les vísceres de color marró clar. El mantell és prou aplanat i es caracteritza per presentar un reticulat constituït per petites depressions de diferents formes i que son les que proporcionen l’aspecte porós dels dors. Gràcies a la lupa binocular poden observar-se dins l’epidèrmis del mantell nombroses espícules del tipus estrellat. La conquilla interna també pot visualitzar-se en la zona central del mantell. El vel cefàlic, els rinòfors, la brànquia i el peu son blanquinosos o de color groguenc. La brànquia està lliure en un  terç aproximadament de la seva longitud total y disposa d’unes 20 laminetes a ambdós costats del raquis central.

Biologia
A les costes catalanes apareix esporàdicament durant l’ immersió sota pedres a poca fondària o associada a rizomes de Posidònia oceànica. El peu d’aquesta espècie té glàndules que poden segregar secrecions defensives de caràcter àcid. Es coneixen poques dades al voltant de la biologia d’aquesta espècie, que podria alimentar-se d’esponges o tunicats colonials.

Etimologia

  • Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Plumula. D’origen llatí. El primer brot d’una planta jove; el brot, o punt de creixement, de l’embrió d’una planta.

Distribució
Aquesta espècie habita a totes les costes atlàntiques europees. Els exemplars mediterranis han estat classificats, després del treball de Ghanimi et al.(2020) com a B.perforata. A la Península Ibèrica ha estat observada i recol·lectada al llarg de tot el litoral Atlàntic, també a Madeira, les Açores i les illes Canàries.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella plumula
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthella plumula basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Berthella plumula" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 04/08/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/YYEDg)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.