Berthella plumula

Berthella plumula (Montagu, 1803)

Berthella plumula (Portugal) per João Pedro Silva

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Pleurobranchida
	Superfamily	Pleurobranchoidea
	Family	Pleurobranchidae
	Genus	Berthella
	Species	Berthella plumula (Montagu, 1803)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140812).

Sinònims

Berthella porosa de Blainville, 1824
Bulla plumula Montagu, 1803 (original)
Cleanthus montagui Leach, 1852
Lamellaria kleciachi Brusina, 1866
Pleurobranchus brevifrons Philippi, 1844
Pleurobranchus fleuriausi d’Orbigny, 1837
Pleurobranchus perforatus Philippi, 1844
Pleurobranchus plumula (Montagu)
Sigaretus stomatellus Risso, 1826

Nota taxonòmica:Després de l’estudi de Ghanimi et al. (2020) del complex d’espècies de Berthella stellata, resulta que l’espècie coneguda fins ara com Berthella plumula (Montagu, 1803) és en realitat un complex de dues espècies diferenciades; el nom B. plumula es manté per als exemplars de l’Atlàntic, mentre que el nom Berthella perforata (Philippi, 1844) es proposa per als exemplars de la Mediterrània.

Descripció
És uns espècie que pot mesurar fins 35 mm. La coloració general del cos és blanquinosa o de color groc pàl·lid tot i que algun animal pot presentar coloracions més ataronjades. En el centre del dors s’aprecien per transparència les vísceres de color marró clar. El mantell és prou aplanat i es caracteritza per presentar un reticulat constituït per petites depressions de diferents formes i que son les que proporcionen l’aspecte porós dels dors. Gràcies a la lupa binocular poden observar-se dins l’epidèrmis del mantell nombroses espícules del tipus estrellat. La conquilla interna també pot visualitzar-se en la zona central del mantell. El vel cefàlic, els rinòfors, la brànquia i el peu son blanquinosos o de color groguenc. La brànquia està lliure en un terç aproximadament de la seva longitud total y disposa d’unes 20 laminetes a ambdós costats del raquis central.

Biologia
A les costes catalanes apareix esporàdicament durant l’ immersió sota pedres a poca fondària o associada a rizomes de Posidònia oceànica. El peu d’aquesta espècie té glàndules que poden segregar secrecions defensives de caràcter àcid. Es coneixen poques dades al voltant de la biologia d’aquesta espècie, que podria alimentar-se d’esponges o tunicats colonials.

Etimologia

Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
Plumula. D’origen llatí. El primer brot d’una planta jove; el brot, o punt de creixement, de l’embrió d’una planta.

Distribució
Aquesta espècie habita a totes les costes atlàntiques europees. Els exemplars mediterranis han estat classificats, després del treball de Ghanimi et al.(2020) com a B.perforata. A la Península Ibèrica ha estat observada i recol·lectada al llarg de tot el litoral Atlàntic, també a Madeira, les Açores i les illes Canàries.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella plumula
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthella plumula basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Berthella plumula" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 16/01/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/YYEDg)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Berthella plumula