Berthella plumula

Berthella plumula (Montagu, 1803)

Berthella plumula (Portugal) per João Pedro Silva

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Pleurobranchida
	Superfamily	Pleurobranchoidea
	Family	Pleurobranchidae
	Genus	Berthella
	Species	Berthella plumula (Montagu, 1803)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140812).

Sinònims

Berthella porosa de Blainville, 1824
Bulla plumula Montagu, 1803 (original)
Cleanthus montagui Leach, 1852
Lamellaria kleciachi Brusina, 1866
Pleurobranchus brevifrons Philippi, 1844
Pleurobranchus fleuriausi d’Orbigny, 1837
Pleurobranchus perforatus Philippi, 1844
Pleurobranchus plumula (Montagu)
Sigaretus stomatellus Risso, 1826

Descripció
És uns espècie que pot mesurar fins 35 mm. La coloració general del cos és blanquinosa o de color groc pàl·lid tot i que algun animal pot presentar coloracions més ataronjades. En el centre del dors s’aprecien per transparència les vísceres de color marró clar. El mantell és prou aplanat i es caracteritza per presentar un reticulat constituït per petites depressions de diferents formes i que son les que proporcionen l’aspecte porós dels dors. Gràcies a la lupa binocular poden observar-se dins l’epidèrmis del mantell nombroses espícules del tipus estrellat. La conquilla interna també pot visualitzar-se en la zona central del mantell. El vel cefàlic, els rinòfors, la brànquia i el peu son blanquinosos o de color groguenc. La brànquia esta lliure en un terç aproximadament de la seva longitud total y disposa d’unes 20 laminetes a ambdós costats de la raquis central.

Biologia
En les costes catalanes apareix esporàdicament durant l’ immersió sota pedres a poca fondària o associada a rizomes de Posidònia oceànica. El peu d’aquesta espècie té glàndules que poden segregar secrecions defensives de caràcter àcid. Es coneixen poques dades al voltant de la biologia d’aquesta espècie, que podria alimentar-se d’esponges o tunicats colonials.

Etimologia

Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
Plumula. D’origen llatí. El primer brot d’una planta jove; el brot, o punt de creixement, de l’embrió d’una planta.

Distribució
Aquesta espècie habita a totes les costes europees, tant a les atlàntiques com a les mediterrànies. A la Península Ibèrica ha estat observada i recol·lectada al llarg de tot el litoral. A les costes catalanes és una espècie poc freqüent.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella plumula
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Referències per l´espècie: Berthella plumula

Cantabria: Hidalgo (1917, as Pleurobranchus), Ortea (1977c, as Susania testudinaria), Ávila Escartín (1993). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983), Rolán (1983). Portugal: De Oliveira (1895, as Pleurobranchus plumula), Nobre (1932), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986), Cervera et al. (2000). Andalucía (Med.): Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Peñas et al. (in press). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), García Raso et al. (1992). Catalunya: Domènech et al. (2002), Ballesteros (datos no publicados) [Es Caials]. Baleares: Hidalgo (1917, as Pleurobranchus). Canarias: Ortea et al. (2001). Madeira: Watson (1897, as Pleurobranchus plumula), Nobre (1937). Azores: Bergh (1892, 1899, both as Pleurobranchus plumula), Malaquias (2001).

Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthella plumula basada en els nostres propis registres.

Videos

Berthella plumula per Pascal Girard

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2020) "Berthella plumula" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 06/06/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/YYEDg)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.

Berthella plumula