Aquells qui bussegen a l’hivern a aigües de la Mediterrània i Atlantic proper tenen la oportunitat d’observar uns nudibranquis de color blanc que tenen els cerata amb una banda subapical blava i una banda apical groga. Inicialment es pensava que eren diferents fases de la mateixa espècie, Trinchesia caerulea, força freqüent a la Mediterrània Occidental, però a partir del treball publicat per Korshunova y altres col·laboradors al 2019 es va poder demostrar mitjançant tècniques morfològiques i moleculars que eren espècies “críptiques” diferents.
Tot seguit us passem una relació de punts en què us podeu fixar per diferenciar les vostres troballes.
Trinchesia morrowae
- Línia blanca que travessa tot el dors.
- Linia blanca que travessa els dos costats del cos, per sota els cerata.
- Rinòfors i tentacles orals llisos amb coloració blanquinosa i els extrems ataronjats.
- Cerata amb l’extrem de color groc, seguit d’un anell blau elèctric i d’un anell de punts grocs / daurats. Glàndula digestiva interior de color marró, depenent de l’alimentació, visible per transparència.
- Talla màxima: 10 mm.

Trinchesia morrowae per Enric Madrenas
Trinchesia cuanensis
- Absència de línia blanca que travessa tot el dors.
- Absència de línia blanca als costats del cos.
- Rinòfors i tentacles orals llisos sense coloració o amb una coloració groga molt pàl·lida.
- Poden haver-hi taques ataronjades en la zona cefàlica i el cos.
- Cerata amb l’extrem de color groc / ataronjat, seguit d’un anell blau elèctric i d’un anell de punts grocs més o menys densos. Glàndula digestiva interior de color negre, depenent de l’alimentació, visible per transparència.
- Màxima talla: 15 mm.

Trinchesia cuanensis per Enric Madrenas
Trinchesia caerulea
- Absència de línia blanca que travessa tot el dors.
- Absència de línia blanca als costats del cos.
- Rinòfors i tentacles orals llisos amb els extrems tintats d’un groc molt pàl·lid, que pot ser poc aparent.
- Cerata amb l’extrem de color groc, seguit d’un anell blau més o menys intens, que pot ser absent.
- Cerata sense un tercer anell de color sota l’anell blau.
- Talla màxima: 25 mm.

Trinchesia caerulea per Enric Madrenas
Referències
- Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800
- Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
- Korshunova, T., B. Picton, G. Furfaro, P. Mariottini, M. Pontes, J. Prkić, K. Fletcher, K. Malmberg, K. Lundin, and A. Martynov. 2019. Multilevel fine-scale diversity challenges the ‘cryptic species’ concept. Scientific Reports. 9: 6732.
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Com diferenciar les Trinchesia amb cerata blau i groc" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/03/2022. Accedit: 30/11/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=33944)