Haminoea hydatis

Haminoea hydatis (Linnaeus, 1758)

Haminoea hydatis @ Malta per Constantino Mifsud

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Haminoeoidea  

 

Family

Haminoeidae  

 

Genus

Haminoea  

 

Species

Haminoea hydatis  (Linnaeus, 1758)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140074).
Sinònims

  • Bulla hydatis Linnaeus, 1758 (original)
  • Bulla hydatis var. globosa Jeffreys, 1867
  • Bulla modesta Risso, 1826 
  • Haminea elegans Leach, 1852 
  • Haminea gantesae Pruvot-Fol, 1953 
  • Haminoea cymoelium Monterosato, 1917
  • Haminoea pisum Delle Chiaje, 1841 
  • Haminoea subpellucida Adams H., 1869 

Descripció
Els animals poden arribar a fer fins a 30 mm de longitud. El color del cos és marró clar però les nombroses taques fosques que apareixen per tot el cos li fan adquirir tons grisencs. El lòbul cefàlic està ben desenvolupat i té forma trapezoïdal, projectant-se cap enrere en dos curts lòbuls cefàlics. A banda i banda de l’escut cefàlic es troben els òrgans de Hancock, d’estructura perfoliada i missió sensorial. Els ulls són clarament visibles en dues àrees despigmentades al dors de l’escut cefàlic. Els lòbuls parapodials són curts i no arriben a cobrir a la conquilla, que pot arribar a mesurar la meitat de la longitud el cos; és fràgil i semitransparent i la seva superfície és llisa, sense estries, i exteriorment té un fi periostrac de color verd-groguenc. A través de la conquilla es poden veure puntuacions blanques i ataronjades en el teixit del mantell. Per darrere de la conquilla, el lòbul caudal està ben desenvolupat.

Biologia
Aquesta espècie viu en substrats tous litorals sorrencs o sorrenc-fangosos, en llacunes costaneres i en praderies de Caulerpa prolifera i Cymodocea nodosa. És d’hàbits nocturns, viu enterrada al sediment durant el dia (Talavera et al. 1987) i és herbívora, alimentant-se de diatomees bentòniques, detritus i diverses algues verdes (Malaquias et al. 2004). És capaç de produir metabòlits secundaris del tipus dels haminols (haminol-1, 2, 5 i 6) que s’acumulen en els teixits externs de l’escut cefàlic, dels lòbuls parapodials i del lòbul caudal i que poden ser alliberats com a feromones d’alarma en moments d’estrès o perill produint moviments d’escapament dels animals (Marín et al. 1999).

Etimologia

  • Hydatis. Del Grec ὕδατι (hydati), aigua, acuós.

Distribució
Es tracta d’una espècie que es distribueix per les costes atlàntiques europees, des de les Illes Britàniques fins a les Canàries, Madeira i Açores, i el Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat a Llançà, Cadaqués, L’Estartit, Illes Medes, Cala Aiguafreda, Vilassar de Mar, Port de Vallcarca (Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Tarragona, L’Ampolla i a la Badia dels Alfacs (Delta de l’Ebre).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea hydatis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Haminoea hydatis" in OPK-Opistobranquis, Published: 13/06/2013, Accessed: 21/07/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/kfqGF)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.