Haminoea hydatis

Haminoea hydatis (Linnaeus, 1758)

Haminoea hydatis @ Malta per Constantino Mifsud

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Haminoeoidea  

 

Family

Haminoeidae  

 

Genus

Haminoea  

 

Species

Haminoea hydatis  (Linnaeus, 1758)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140074).
Sinònims

  • Bulla hydatis Linnaeus, 1758 (original)
  • Bulla hydatis var. globosa Jeffreys, 1867
  • Bulla modesta Risso, 1826 
  • Haminea elegans Leach, 1852 
  • Haminea gantesae Pruvot-Fol, 1953 
  • Haminoea cymoelium Monterosato, 1917
  • Haminoea pisum Delle Chiaje, 1841 
  • Haminoea subpellucida Adams H., 1869 

Descripció
Els animals poden arribar a fer fins a 30 mm de longitud. El color del cos és marró clar però les nombroses taques fosques que apareixen per tot el cos li fan adquirir tons grisencs. El lòbul cefàlic està ben desenvolupat i té forma trapezoïdal, projectant-se cap enrere en dos curts lòbuls cefàlics. A banda i banda de l’escut cefàlic es troben els òrgans de Hancock, d’estructura perfoliada i missió sensorial. Els ulls són clarament visibles en dues àrees despigmentades al dors de l’escut cefàlic. Els lòbuls parapodials són curts i no arriben a cobrir a la conquilla, que pot arribar a mesurar la meitat de la longitud el cos; és fràgil i semitransparent i la seva superfície és llisa, sense estries, i exteriorment té un fi periostrac de color verd-groguenc. A través de la conquilla es poden veure puntuacions blanques i ataronjades en el teixit del mantell. Per darrere de la conquilla, el lòbul caudal està ben desenvolupat.

Biologia
Aquesta espècie viu en substrats tous litorals sorrencs o sorrenc-fangosos, en llacunes costaneres i en praderies de Caulerpa prolifera i Cymodocea nodosa. És d’hàbits nocturns, viu enterrada al sediment durant el dia (Talavera et al. 1987) i és herbívora, alimentant-se de diatomees bentòniques, detritus i diverses algues verdes (Malaquias et al. 2004). És capaç de produir metabòlits secundaris del tipus dels haminols (haminol-1, 2, 5 i 6) que s’acumulen en els teixits externs de l’escut cefàlic, dels lòbuls parapodials i del lòbul caudal i que poden ser alliberats com a feromones d’alarma en moments d’estrès o perill produint moviments d’escapament dels animals (Marín et al. 1999).

Etimologia

  • Hydatis. Del Grec ὕδατι (hydati), aigua, acuós.

Distribució
Es tracta d’una espècie que es distribueix per les costes atlàntiques europees, des de les Illes Britàniques fins a les Canàries, Madeira i Açores, i el Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat a Llançà, Cadaqués, L’Estartit, Illes Medes, Cala Aiguafreda, Vilassar de Mar, Port de Vallcarca (Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Tarragona, L’Ampolla i a la Badia dels Alfacs (Delta de l’Ebre).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea hydatis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Haminoea hydatis basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Acuña JD. 1981. Caracterización de algunas asociaciones de moluscos marinos en las Islas Columbretes (Castellón). Boletín del Instituto Español de Oceanografía 5 (280): 28-42.
    Altimira C. 1972. Notas malacológicas XVI; Contribución al conocimiento de la fauna malacológica marina de Menorca. Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada 53: 33-52.
    Altimira C. 1976. Moluscos testáceos recolectados en el litoral sur de Tarragona (delta del Ebro) (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 40: 581-595.
    Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Álvarez Orive LÁ. 1994. Relaciones inter e intraespecífica en Moluscos del orden Cephalaspidea: una aproximación biológica y química. Tesis doctoral. Universidad de Sevilla. Sevilla, Spain: 243 pp. Sevilla: Universidad de Sevilla. Available from https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/90424/%c3%81lvarez%20Orive%2c%20Luis%20%c3%81ngel_Tesis.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Bucquoy E, Dautzenberg P, Dollfus G. 1886. Les mollusques marins du Roussillon, Tome I, Gastropodes. J. B. Baillière & fils. Paris: 487-570 pp.; pls. 61-66.
    Capdevila M, Folch J. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta F, Zibrowius H, Bitar G, et al. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta F, Bitar G, Zibrowius H, et al. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96(1):1–22. https://doi.org/10.5343/bms.2019.0012.
    De Chia M. 1911 1913. Aplec de notícies sobre els moluscs de Catalunya; catàleg provisional dels mateixos. Bol. Ins. Cat. Hist. Nat. (2a època), 11: 12-141; 12: 11-191; 13: 109-111; 14: 58-78.
    De Sama A. 1916. Mollusca marina in littora Calafell et Vilanova a Antoni de Samà, et nunc in Museo Barcinonense Scienciarium Naturalum servata. An. Jun. Cièn. Nat. Ajunt. Barcelona, 47-62.
    Faller S, Staubach S, Klussmann-Kolb A. 2008. Comparative immunohistochemistry of the cephalic sensory organs in Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda). Zoomorphology. 127(4):227–239. https://doi.org/10.1007/s00435-008-0066-4.
    García Raso JE, Luque AA, Templado J, et al. 1992. Fauna y Flora marinas del Parque Natural de Cabo de Gata-Nijar. 1a 9/1992. Madrid: Luque del Villar, Ángel Antonio. 288 p.
    García-Gómez JC. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    Gasull L, Cuerda J. 1974. Malacología del contenido gástrico de las grandes estrellas de mar. Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares 19: 153-175.
    Giribet G, Peñas A. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Göbbeler K, Klussmann Kolb A. 2010. Out of Antarctica?-New insights into the phylogeny and biogeography of the Pleurobranchomorpha (Mollusca, Gastropoda). Molecular  Phylogenetics & Evolution. 55(3):996–1007.
    Huelin MF, Ros J. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Linnaeus C. 1758. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Holmiae (Salvii): vol 1, 824 pp (editio decima, reformata).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquias MA, Calado GJP. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias MAE, Martínez E, Abreu AD. 2002. Cephalaspidea sensu lato (Mollusca: Opisthobranchia) of the Madeira Archipelago and Selvagens Islands, northeast Atlantic, Portugal. American Malacological Bulletin. 17(1–2):65–83. Available from ://WOS:000181210300007.
    Maluquer J. 1904. Contribució a la fauna malacológica de Catalunya III: Alguns moluscs marins del Masnou. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 4: 69-74.
    Maluquer J. 1907. Mol·luscs marins de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 7:19–21.
    Marín A, Ros J. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Murillo L, Talavera P. 1983. Aportación a la malacología de una laguna litoral: el Mar Menor (Murcia). Iberus 3: 15-28.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Oliver JD, Templado J, Kersting DK. 2012. Gasterópodos marinos de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental). Iberus, 30 (2).
    Olmo R, Ros J. 1984. Las malacocenosis del Mar Menor; Estudio y comparación con comunidades de medios lagunares semejantes. Actas del IV Simposio Ibérico de Estudos do Bentos Marinhos III: 253-260.
    Oskars TR, Bouchet P, Malaquias MAE. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150. Available from http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2015.04.011.
    Oskars TR, Too CC, Rees D, et al. 2019. A molecular phylogeny of the gastropod family Haminoeidae sensu lato (Heterobranchia: Cephalaspidea): a generic revision. Invertebrate Systematics 33(2) 426-472. https://doi.org/10.1071/IS18051.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Parera A, Pontes M, Salvador X, et al. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Peñas A, Rolán E, Luque A, et al. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Pontes M, Salvador X, Parera A, et al. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural). 68 p.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Risso A. 1826. Histoire naturelle des principales productions de l’Europe Méridionale et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes Maritimes. Paris, Levrault: Vol. 1: XII + 448 + 1 carta [1826]. Vol. 2: VII + 482 + 8 pl. (fiori) [novembre 1827]. Vol. 3: XVI + 480 + 14 pl. (pesci) [settembre 1827]. Vol. 4: IV + 439 + 12 pl. (molluschi) [novembre 1826]. Vol. 5: VIII + 400 + 10 pl. (altri invertebrati) [Novembre 1827].
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Haminoea hydatis accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/hamihyda.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Haminoea hydatis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/06/2013. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=7476)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.