Respiració, cerata i brànquies

La respiració dels opistobranquis es porta a terme per uns òrgans exclusius a aquest grup animal i que anomenarem cerata i plomes branquials o brànquies.

Les cerata son estructures amb forma de dit o de pal, disposades en grups uniformes al llarg de cada costat del mantell de l’animal. Estan presents en tots els nudibranquis eolidacis i dendronotacis, i en alguns arminacis i sacoglossos. La seva funció és la digestió, la defensa i la respiració. Histològicament el teixit de les cerata no es diferencia del de la resta del cos. En la major part dels grups, les cerata contenen habitualment branques de la glàndula digestiva. Els nudibranquis doridacis tenen habitualment un cercle de brànquies al voltant de l’anus per poder respirar i, mentre que alguns dòrids poden tenir alguna mena de projeccions al dors, no s’anomenen cerata, ni tampoc se sap que tinguin funcions respiratòries.

Les brànquies de cefalaspideus, anaspideus i notaspideus son òrgans més desenvolupats, situats a l’interior d’una cavitat del mantell, o sota aquest.

En els nudibranquis doridacis distingim tres tipus de brànquies (unipinnades, protegides i tripinnades). En els criptobranquis les brànquies es poden retreure dins una beina i dins del cos, al igual que els rinofors, per protecció. En els fanerobranquis no hi ha cap beina en la que les brànquies puguin ser amagades. Membres de la familia Phyllidiidae no tenen brànquies al voltant de l’anus però, a canvi, tenen una sèrie de plecs, a mode de brànquies, als costats del cos, entre el dors i el peu.

En alguns nudibranquis, totes les cerata contenen un cnidosac terminal amb propòsit defensiu, ja que l’animal hi guarda capsules actives de nematocists (cèl·lules urticants amb forma d’arpó) provinents dels organismes de què s’alimenta. Aquestes minúscules cèl·lules passen senceres pel sistema digestiu de l’animal i migren cap a les cerata, on s’emmagatzemen.

Les cerata poden ser autotomitzades o despreses per l’animal, i regenerades posteriorment. En algunes espècies les cerata son despreses a la menor provocació; es creu que és una mena d’estratègia de diversió similar a la de les sargantanes que es desprenen de la seva cua. Quan té lloc l’autotomia no hi ha pèrdua de material digestiu, ja que el punt d’inserció de la cerata es segella immediatament. La cerata es regenera al cap d’uns pocs dies.