Elysia flava

Elysia flava (Verrill,1901)

Elysia flava per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Elysia  

 

Species

Elysia flava  A. E. Verrill, 1901

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139679).
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden assolir i superar lleugerament els 20 mm de longitud. El cap és petit i els rinòfors son curts i enrotllats. Rere la base dels rinòfors estan els ulls. Els parapodis son prou amplis, estan fistonats o ondulats i en l’extrem disposen de petits tubercles cònics que també es troben en menor quantitat en la cara interna i externa dels parapodis. El color general del cos és verd-groguenc més o menys homogeni, excepte l’extrem dels parapodis i els tubercles que son de colo blanc. A la lupa binocular s’aprecien en el cap i en la cara interna del parapodis petits punts vermellosos. HI ha granulacions de color blanquinós que formen una línia corba que va des de l’extrem anterior dels parapodis fins la prominència del cor, situada en la regió anterior del dors, on s’inicien els parapodis. Des de la zona cardíaca s’aprecien per transparència dues nerviacions gruixudes de color verdós, una a cada costat del cos, que pertanyen a la glàndula digestiva i que es van ramificant en direcció als extrems dels parapodis. El peu és al mateix temps de color verd-groguenc, apreciant-se una curta cua pel darrera de la part posterior dels parapodis.

Biologia
No es coneixen dades dels seus hàbitats preferents, algues de les que s’alimenta i reproducció.

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: l’elisi és una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que “Elysia” significa celestial.
  • Flava. Del Llatí flāvus, groc, daurat, ros, groguenc, color llí o color “cru”.

Distribució
Es tracta d’una espècie de distribució anfiatlàntica ja que es coneix a les Illes Bermudes, la seva àrea geogràfica original, Jamaica, Tenerife, Madeira, Tunísia i el Mar Egeu. En la Península Ibèrica se l’ha trobada en la costa d’Almeria i en Cabo de Palos (Múrcia). És una espècie molt poc coneguda en el litoral català ja que solament ha estat localitzada a Palamós segons les nostres informacions.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia flava
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia flava basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García FJ, Troncoso JS, Domínguez M. 2002. New data on the benthic Opisthobranch Molluscs from the Archipelago of Fernando de Noronha (Brazil), with description of a new species of Aegires Lovén, 1844. Iberus 20(2): 45-56.
    Jiménez LM, Simões N, Yáñez-Arenas C. 2021. Where is the genus Elysia in the western Atlantic? Potential distribution, species richness and representation in marine protected areas. Journal of Molluscan Studies. 87:eyab003. https://doi.org/10.1093/mollus/eyab003.
    Krug PJ, Vendetti JE, Valdés Á. 2016. Molecular and morphological systematics of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia: Sacoglossa) from the Caribbean region. Zootaxa. 4148(1): 1-137. https://doi.org/10.11646/zootaxa.4148.1.1.
    Krug PJ, Vendetti JE, Valdés Á. 2016. Molecular and morphological systematics of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia: Sacoglossa) from the Caribbean region. Zootaxa 4148 (1).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    Martín-Hervás MR, Carmona L, Jensen KR, et al. 2020. Description of a new pseudocryptic species of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia, Sacoglossa) in the Mediterranean Sea. Bull Mar Sci. 96(1):127–143. https://doi.org/10.5343/bms.2018.0087.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Wirtz P, Ortea J, et al. 2000. Cuatro nuevas especies anfiatlánticas del Orden Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia).
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ortea J, Moro L. 2018. Nuevas citas y nuevos datos sobre las lesmas do mar (Mollusca: Gastropoda) de las islas de Cabo Verde (II). Avicennia. 22:49–58.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Parera A, Pontes M, Salvador X, et al. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Perrone AS. 1988. Primo rinvenimento di Elysia flava Verrill per la coste italiane (Opisthobranchia: Sacoglossa). First Report Of Elysia flava New-Record Verrill From Italian Coasts Opisthobranchia Sacoglossa. Atti Soc. Ital. Sci. Nat. Mus. Civ. Stor. Nat. Milano 129(4):483-488.
    Pontes M, Salvador X, Parera A, et al. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural). 68 p.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Rolán E. 2005. Malacological Fauna From The Cape Verde Archipelago. Part 1, Polyplacophora and Gastropoda. ConchBooks, Frankfurt, Germany.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Elysia flava accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/elysflav.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Verrill AE. 1901. Additions to the fauna of the Bermudas from the Yale expedition of 1901, with notes on other species. Transactions of the Connecticut Academy of Arts and Sciences, 11: 15-62.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Elysia flava" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=254)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.