Elysia flava

Elysia flava (Verrill,1901)

Elysia flava per Enric Madrenas

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Elysia flava A. E. Verrill, 1901

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassTectipleura
SuperorderSacoglossa
SuperfamilyPlakobranchoidea
FamilyPlakobranchidae
GenusElysia
SpeciesElysia flava A. E. Verrill, 1901
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden assolir i superar lleugerament els 20 mm de longitud. El cap és petit i els rinòfors son curts i enrotllats. Rere la base dels rinòfors estan els ulls. Els parapodis son prou amplis, estan fistonats o ondulats i en l’extrem disposen de petits tubercles cònics que també es troben en menor quantitat en la cara interna i externa dels parapodis. El color general del cos és verd-groguenc més o menys homogeni, excepte l’extrem dels parapodis i els tubercles que son de colo blanc. A la lupa binocular s’aprecien en el cap i en la cara interna del parapodis petits punts vermellosos. HI ha granulacions de color blanquinós que formen una línia corba que va des de l’extrem anterior dels parapodis fins la prominència del cor, situada en la regió anterior del dors, on s’inicien els parapodis. Des de la zona cardíaca s’aprecien per transparència dues nerviacions gruixudes de color verdós, una a cada costat del cos, que pertanyen a la glàndula digestiva i que es van ramificant en direcció als extrems dels parapodis. El peu és al mateix temps de color verd-groguenc, apreciant-se una curta cua pel darrera de la part posterior dels parapodis.

Biologia
No es coneixen dades dels seus hàbitats preferents, Marín & Ros (1988) indiquen que podria alimentar-se de Cladophora sp.

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: l’elisi és una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que “Elysia” significa celestial.
  • Flava. Del Llatí flāvus, groc, daurat, ros, groguenc, color llí o color “cru”.

Distribució
Es tracta d’una espècie de distribució anfiatlàntica ja que es coneix a les Illes Bermudes, la seva àrea geogràfica original, Jamaica, Tenerife, Madeira, Tunísia i el Mar Egeu. En la Península Ibèrica se l’ha trobada en la costa d’Almeria i en Cabo de Palos (Múrcia). És una espècie molt poc coneguda en el litoral català ja que solament ha estat localitzada a Palamós segons les nostres informacions.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Elysia flava
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Elysia flava basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Elysia flava 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 254 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Elysia flava" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 05/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=254)