Stiliger llerae

Stiliger llerae Ortea, 1982

Stiliger llerae @ Gran Canaria per Mario Matute

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Limapontiidae  

 

Genus

Stiliger  

 

Species

Stiliger llerae  Ortea, 1982

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181216).
Sinònims

  • Stiliger llerai Ortea, 1982

Descripció
Els exemplars de majors dimensions observats feien 5 mm, encara que la mida mitjana varia entre els 2,5 i els 4mm quan estan en extensió. El color del cos varia del groc ataronjat al verd botella al llom i la part basal dels cerata. Els rinòfors són llargs, cadascun mesura més del doble de l’amplada del cap, són auriculats i amb l’àpex acabat en punta, el qual és de color blau fosc, mentre que la base és de color blanc. Els ulls són de color negre i es situen darrere dels rinòfors. El cap té una gran taca triangular de color negre, situada entre els ulls, amb la base del triangle dirigida endavant i el vèrtex tocant l’àrea cardíaca. Aquesta taca és un tret característic de l’espècie. El peu és de color groc, té dos lòbuls anteriors i és molt ample, sobresortint àmpliament als costats del cap però tan sols sobresurt una mica a la part posterior del cos quan l’animal dirigeix els cerata cap amunt, i quedant totalment ocult quan l’animal dirigeix els cerata cap a la part posterior. L’àrea cardíaca és gran i voluminosa. L’anus s’obre a l’extrem d’una llarga papil·la situada al final del recte, que arriba fins al centre de l’àrea cardíaca enganxat per la part anterior. El porus renal s’obre dorsalment a la base de la papil·la anal, just al punt en què queda lliure de la superfície de l’àrea cardíaca. Els cerata es caracteritzen per tenir forma globosa, més o menys allargada. Es distribueixen en un màxim de deu sèries transversals al llarg del cos i de la zona posterior de l’àrea cardíaca, i són més petits cap als laterals que al centre. Els cerata presenten sempre un punt apical de color fosc, situat al bell mig d’una zona subapical de color groc taronja, sota la qual hi ha un anell blau brillant. La resta del cera varia, com el color del cos, entre groc i verd segons la quantitat d’aliment ingerit per l’animal. Als cerata posteriors l’anell blau és una mica més ample que en els anteriors. A l’interior dels cerata es pot observar la glàndula digestiva en forma d’un conducte central sense ramificar. L’orifici peneal se situa al costat dret del cos, entre l’ull i el rinòfor d’aquest costat.

Biologia
Stiliger llerae viu sobre l’alga Codium adhaerens de la què s’alimenta i sobre la que es reprodueix, en zones de marea mesolitoral i infralitoral. Mai no s’ha trobat sobre Codium tomentosum ni sobre les restants espècies de Codium presents a la zona. La posta té lloc, almenys, als mesos de juliol i agost, i està formada per un cordó gruixut de 3 mm de diàmetre i de secció circular, enrotllat en una espiral de poc més d’una volta. Els ous, d’unes 122 micres de mida mitjana, són de color blanc i apareixen enrotllats en forma helicoïdal.

Etimologia

  • Stiliger, del llatí stylus, punxó i del verb llatí gero, gerere, portar.
  • Llerae, dedicat a l’esposa de l’autor, la també biòloga Eva María Llera.

Distribució
Aquesta espècie només es coneix a la Macaronèsia, havent-se citat a les Illes Canàries (Espanya) i a les Salvages (Portugal).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Stiliger llerae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Stiliger llerae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., P. Wirtz, J. Ortea, and A. Cabrera. 2000. Cuatro nuevas especies anfiatlánticas del Orden Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Ortea, J. 1981. Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Primera parte: Ascoglosos. Boletín del Instituto Español de Oceanografía. 6(4): 180-199.
    Ortea, J., L. Moro, and J. J. Bacallado. 2015. Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Stiliger llerae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/12/2022. Accedit: 05/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=35680)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.