Stiliger llerae

Stiliger llerae Ortea, 1982

• Stiliger llerai Ortea, 1982

Descripció
Els exemplars de majors dimensions observats feien 5 mm, encara que la mida mitjana varia entre els 2,5 i els 4mm quan estan en extensió. El color del cos varia del groc ataronjat al verd botella al llom i la part basal dels cerata. Els rinòfors són llargs, cadascun mesura més del doble de l’amplada del cap, són auriculats i amb l’àpex acabat en punta, el qual és de color blau fosc, mentre que la base és de color blanc. Els ulls són de color negre i es situen darrere dels rinòfors. El cap té una gran taca triangular de color negre, situada entre els ulls, amb la base del triangle dirigida endavant i el vèrtex tocant l’àrea cardíaca. Aquesta taca és un tret característic de l’espècie. El peu és de color groc, té dos lòbuls anteriors i és molt ample, sobresortint àmpliament als costats del cap però tan sols sobresurt una mica a la part posterior del cos quan l’animal dirigeix els cerata cap amunt, i quedant totalment ocult quan l’animal dirigeix els cerata cap a la part posterior. L’àrea cardíaca és gran i voluminosa. L’anus s’obre a l’extrem d’una llarga papil·la situada al final del recte, que arriba fins al centre de l’àrea cardíaca enganxat per la part anterior. El porus renal s’obre dorsalment a la base de la papil·la anal, just al punt en què queda lliure de la superfície de l’àrea cardíaca. Els cerata es caracteritzen per tenir forma globosa, més o menys allargada. Es distribueixen en un màxim de deu sèries transversals al llarg del cos i de la zona posterior de l’àrea cardíaca, i són més petits cap als laterals que al centre. Els cerata presenten sempre un punt apical de color fosc, situat al bell mig d’una zona subapical de color groc taronja, sota la qual hi ha un anell blau brillant. La resta del cera varia, com el color del cos, entre groc i verd segons la quantitat d’aliment ingerit per l’animal. Als cerata posteriors l’anell blau és una mica més ample que en els anteriors. A l’interior dels cerata es pot observar la glàndula digestiva en forma d’un conducte central sense ramificar. L’orifici peneal se situa al costat dret del cos, entre l’ull i el rinòfor d’aquest costat.

Biologia
Stiliger llerae viu sobre l’alga Codium adhaerens de la què s’alimenta i sobre la que es reprodueix, en zones de marea mesolitoral i infralitoral. Mai no s’ha trobat sobre Codium tomentosum ni sobre les restants espècies de Codium presents a la zona. La posta té lloc, almenys, als mesos de juliol i agost, i està formada per un cordó gruixut de 3 mm de diàmetre i de secció circular, enrotllat en una espiral de poc més d’una volta. Els ous, d’unes 122 micres de mida mitjana, són de color blanc i apareixen enrotllats en forma helicoïdal.

Etimologia

• Stiliger, del llatí stylus, punxó i del verb llatí gero, gerere, portar.
• Llerae, dedicat a l’esposa de l’autor, la també biòloga Eva María Llera.

Distribució
Aquesta espècie només es coneix a la Macaronèsia, havent-se citat a les Illes Canàries (Espanya) i a les Salvages (Portugal).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Stiliger llerae
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆