Scaphander lignarius

Scaphander lignarius (Linnaeus, 1758)

Scaphander lignarius @ Artsdatabanken - Cephalaspids of Norway per Manuel Malaquias

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Scaphandridae  

 

Genus

Scaphander  

 

Species

Scaphander lignarius  (Linnaeus, 1758)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139488).
Sinònims

  • Assula convoluta Schumacher, 1817
  • Bulla laevis Aradas & Maggiore, 1840
  • Bulla lignaria Linnaeus, 1758 (original)
  • Bulla zonata Turton, 1834
  • Gioenia sicula Bruguière, 1792
  • Scaphander brownii Leach, 1852
  • Scaphander giganteus Risso, 1826
  • Scaphander lignarius var. alba Jeffreys, 1867
  • Scaphander lignarius var. britannica Monterosato, 1884
  • Scaphander lignarius var. brittanica Monterosato, 1884
  • Scaphander lignarius var. curta Jeffreys, 1867
  • Scaphander lignarius var. hidalgoi Bucquoy, Dautzenberg & Dollfus, 1882
  • Scaphander lignarius var. minuscula Monterosato, 1884
  • Scaphander lignarius var. targionia Risso, 1826
  • Scaphander targionius Risso, 1826
  • Tricla gioeni Philippson, 1788

Descripció
La conquilla d’aquest cefalaspidi és externa, gran, gruixuda i té forma de pera a vista dorsal. La mida de la conquilla pot arribar fins a 6 cm en els exemplars més grans, però tot i la seva grandària, les parts toves de l’animal no poden retreure’s completament dins d’ella. La conquilla de l’animal viu té una capa externa i fina de periostrac de color marró. A sota d’aquest, la superfície externa de la closca posseeix línies espirals de color marró disposades de forma molt estreta sobre un fons clar. El vèrtex superior de la closca és estret i còncau. L’obertura de la conquilla és molt àmplia, tan llarga com el total de la conquilla, i més ampla en la seva zona anterior. L’interior de la conquilla és blanc i el llavi intern de l’obertura té un replegament gruixut també de color blanc. El cos de l’animal és de color blanc o lleugerament groguenc, l’escut cefàlic és ample, de forma quadrangular i es perllonga cap a enrere en dos lòbuls arrodonits. Els ulls no són visibles. El peu és ample i tan llarg com la conquilla i els lòbuls parapodials estan ben desenvolupats, però no solen cobrir totalment la conquilla.

Biologia
Aquesta espècie viu en fons de sorra o fang on es pot soterrar fàcilment, fins a 5 cm de profunditat, per la forma del seu peu i escut cefàlic per buscar preses. Viu en profunditats de entre 30 i 700 m. i freqüentment és capturat als caladors d’arrossegament comercial. S’ha citat que s’alimenta de foraminífers, cucs poliquets, mol·luscs escafòpodes, bivalves i gasteròpodes, sipuncúlids, eriçons irregulars (Echinocyamus, Echinocardium) i alguns crustacis (Thompson, 1976). Quan és molestat és capaç de segregar un fluid viscós de color groguenc, possiblement de missió defensiva.

Etimologia

  • Scaphander. Del Grec “skaphe”, vaixell, qualsevol objecte excavat + “andros”, home.
  • Lignarius. En Llatí significa “pertanyent o relatiu a la fusta” en relació a la coloració de la closca.

Distribució
S. lignarius viu en totes les costes europees, des d’Islàndia i Noruega fins a la Mediterrània, Canàries i Madeira. A la Península Ibèrica ha estat registrada en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears (Cervera et al., 2004). A Catalunya s’ha citat en diferents localitats i caladors d’arrossegament com els situats davant de Llançà, Blanes, Sant Pol de Mar, Mataró, Vilassar de Mar, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Mont-roig del Camp i Sant Carles de la Ràpita.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Scaphander lignarius
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:2 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:3 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Scaphander lignarius basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aartsen, J. J. v., H. P. M. G. Menkhorst, and E. Gittenberger. 1984. The marine Mollusca of the Bay of Algeciras, Spain, with general notes on Mitrella, Marginellidae and Turridae. Basteria supplement 2: 1-135.
    Altimira, C. 1977. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español) 2a parte. Investigación Pesquera 41 (3): 569-573.
    Altimira, C. 1975. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español). Investigación Pesquera 39: 63-78.
    Aradas, A., and G. Maggiore. 1840. Catalogo ragionato delle conchiglie viventi e fossili di Sicilia. Atti dell’Accademia Gioenia di Scienze Naturali 15(2).
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 1983. Primera cita de Armina tigrina (Mollusca: Opisthobranchia) para las costas españolas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 9: 53-62.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Borer, B. C., and R. J. K. Taylor. 1990. The Synthesis of Lignarenone-A and Lignarenone-B, Metabolites of the Mediterranean Opisthobranch Mollusc Scaphander lignarius. J. Chem Res. (Synopses) 1990(5):162-163.
    Borja, A. 1987. Catálogo de los moluscos marinos de la costa vasca. Iberus 7 (2): 211-223.
    Bouchet, P. 1975. Opisthobranches de profondeur de l’océan Atlantique: I – Cephalaspidea. Cahiers de Biologie Marine 16: 317-365.
    Bucquoy, E., P. Dautzenberg, and G. Dollfus. 1886. Les mollusques marins du Roussillon, Tome I, Gastropodes. J. B. Baillière & fils. Paris: 487-570 pp.; pls. 61-66.
    Cadee, G. C. 1968. Molluscan biocoenoses and thanatocoenoses in the Ria de Arosa, Galicia, Spain. Zool. Verhand., 95: 1121, 52 figs, 6 pls.
    Camacho-García, Y. E., E. Ornelas-Gatdula, T. M. Gosliner, and Á. Valdés. 2014. Phylogeny of the family Aglajidae (Pilsbry, 1895) (Heterobranchia: Cephalaspidea) inferred from mtDNA and nDNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 113–126.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cimino, G. A., A. Spinella, and G. Sodano. 1989. Potential Alarm Pheromones from the Mediterranean Opisthobranch Scaphander lignarius. Tetrahedron Letters 30(37):5003-5004.
    De Oliveira, M. P. 1895. Opisthobranches du Portugal de la collection de m Paulino d’Oliveira. O Instituto. Revista Scientifica e Litteraria, Coimbra 42:574-592.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). J. Mar. Biol. Ass. U.K., 86: 383-389.
    Eilertsen, M. H., and M. A. Malaquias. 2013. Systematic revision of the genus Scaphander (Gastropoda, Cephalaspidea) in the Atlantic Ocean, with a molecular phylogenetic hypothesis. Zoological Journal of the Linnean Society 167: 389–429.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Hernández, J., and J. Jiménez. 1972. Distribución de los moluscos: Gasterópodos y Pelecípodos marinos de las costas de Galicia. Cuaderno de Biología 1: 79-93.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Jeffreys, J. G. 1862. British Conchology. London, van Voorst : Vol. 1: pp. CXIV + 341 [1862]. Vol. 2: pp. 479 [1864] Il frontrespizio reca la data 1863 ma in effetti pubblicato nel 1864. Vol. 3: pp. 394 [1865]. Vol. 4: pp. 487 [1867]. Vol. 5: pp. 259 [1869]. J. Van Voorst.
    Lastra, M., A. S. J. Mora, and J. S. Troncoso. 1988. Cartografía de los moluscos infralitorales de la Bahía de Santander (Sustratos Blandos). Iberus 8 (2): 233-241.
    Linnaeus, C. 1758. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Holmiae (Salvii): vol 1, 824 pp (editio decima, reformata).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E. 2015. Scaphander lignarius accessed through: Artsdatabanken, Universitetsmuseet i Bergen, Universitetet i Bergen on 2015-04-17. (http://data.artsdatabanken.no/Pages/149710).
    Malaquias, M. A. E., J. Mackenzie-Dodds, P. Bouchet, T. M. Gosliner, and D. G. Reid. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41.
    Martínez, J., and I. Andarraga. 2003. Estructura y evolución temporal de los sedimentos y de las comunidades bentónicas afectadas por los vertidos de un colector de aguas residuales en San Sebastián (Guipúzcoa) (golfo de Vizcaya). Boletín. Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 345-370.
    Martínez, E., G. Rodríguez, and M. J. Rodríguez. 1993. Moluscos testáceos recolectados durante la campaña oceanográfica CAP-89 en aguas profundas de Asturias (N de España). Iberus 11 (2): 67-73.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Monterosato, T. A. 1884. Nomenclatura generica e specifica di alcune conchiglie mediterranee. Palermo, Virzi, 152 pp.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Nobre, A. 1938. Fauna malacológica de Portugal I - Moluscos marinhos e das águas salobras. Companhia Editora do Minho. Porto, Portugal: 806 pp.
    Nordsieck, F., and F. García-Talavera. 1979. Moluscos marinos de Canarias y Madeira (Gastropoda). Aula de Cultura de Tenerife. Tenerife, Spain: 208 pp.; pls. I-XLVI.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ohnheiser, L. T., and M. A. E. Malaquias. 2013. Systematic revision of the gastropod family Philinidae (Mollusca: Cephalaspidea) in the north-east Atlantic Ocean with emphasis on the Scandinavian Peninsula. Zoological Journal of the Linnean Society 167: 273–326.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Perrier, R., and H. Fischer. 1908. Les glandes palleales de defense chez le Scaphander lignarius L. Comptes Rendus des Seances de l’Academie des sci, Paris, 4pp.
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Ramírez-Llodra, E., M. Ballesteros, J. B. Company, L. Dantart, and F. Sardà. 2008. Spatio-temporal variations of biomass and abundance in bathyal non-crustacean megafauna in the Catalan Sea (North-western Mediterranean). Mar. Biol., 153: 297-309.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Scaphander lignarius" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/08/2012, Accessed: 20/08/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/uLQ8M)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.