Hermaea bifida (Montagu, 1815)
- Doris bifida Montagu, 1815 (original)
- Hermaea hancockii Trinchese, 1877
- Physopneumon carneum A. Costa, 1864
- Physopneumon corneus Costa A., 1864
Descripció
Aquesta espècie pot arribar a mesurar una mica més de 20 mm de longitud però generalment els exemplars trobats sobre les algues mesuren escassos mil·límetres. El cos és estret, allargat i d’una lleugera tonalitat verd-groguenca encara semitransparent, podent-se observar en el seu interior els ganglis cerebrals, alguns òrgans reproductors i digestius com el bulb bucal i l’esòfag. Dues línies marrons o marró-vermelloses, corresponents a la glàndula digestiva, es poden observar, una a cada costat del dors, passant molt a prop de la base dels cerata i arribant fins a gairebé l’extrem de la cua. El cap és molt curt i amb dos lòbuls arrodonits en el seu marge anterior. Els rinòfors estan situats molt anteriorment, són de tipus auriculat i estan oberts pel seu costat extern; són semitransparents i es poden apreciar granulacions blanques a l’extrem distal, en la seva zona mitjana i entre les dues bases on s’inserten al cap. L’extrem dels rinòfors diferencia dues lobulacions, una dorsal més llarga i una altra ventral una mica més curta. Els cerata són semitransparents i molt extensibles i contràctils, essent llargs i estilitzats quan l’animal està en moviment però s’escurcen i s’engrosseixen quan l’animal està en posició de repòs. Els cerata, quan estan completament estesos són fins a la base i es van eixamplant fins a prop de l’àpex, on hi ha un tubercle cònic apical i altres subapicals en nombre variable (màxim de 4-5). En els exemplars petits, de 4-5 mm, els cerata s’insereixen en el cos de manera aïllada o de dos en dos i freqüentment són de mides molt dispars, però en els exemplars de major talla pot haver fins a 9-10 grups de 2-3 cerata a cada costat del cos. Dins dels cerata, la glàndula digestiva s’aprecia en forma d’un cordó estret longitudinal i recte, de color marró, que té derivacions perpendiculars que es dirigeixen cap a la punta dels tubercles. Hi pot haver granulacions blanques una mica translúcides en la superfície dels cerata, especialment a la punta dels tubercles. La papil·la anal es troba just davant de la zona cardíaca, és curta i de forma cònica, i té granulacions blanques prop de la seva base. Els orificis genitals es troben a la dreta del cos, entre el rinòfor i la base d’inserció del primer cerata. El peu és relativament estret, de to groc-verdós i té dues lobulacions arrodonides a la seva zona anterior; poden haver granulacions blanquinoses en els marges del peu.
Biologia
Aquesta espècie de sacoglós viu a poca fondària entre algues rodofícies com la ceramial Griffithsia flosculosa, de la qual sembla que s’alimenta i de la que adquireix els seus rodoplasts, que poden proporcionar la coloració marró-vermellosa de la glàndula digestiva. Tanmateix s’ha recol·lectat a escassa profunditat (2-3 m) sobre la també rodofícea del gènere Lophosiphonia. La posta és una cinta espiral plana d’uns 5 mm de diàmetre que posseeix ous blancs d’unes 50 micres de diàmetre. Es pot confondre fàcilment amb Hermaea cantabra, però es distingeixen per les ratlles longitudinals al cap i al llarg dels rinòfors, presents a Hermaea cantabra i absents a Hermaea bifida.
Etimologia
- Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
- Bifida. Del Llatí bifidatus, dividit en dos.
Distribució
Aquesta espècie es coneix, en aigües atlàntiques, a les Illes Britàniques, a l’Estret de Skagerrak (que separa Noruega de Dinamarca), a la Península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. També hi ha cites de la seva presència en aigües del Mar Carib. A la Península Ibèrica ha estat citada a Galícia, a la costa portuguesa, a la costa atlàntica andalusa, la zona de l’Estret de Gibraltar, a la costa llevantina i a Catalunya. En aigües catalanes ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, Cala Aiguafreda (Begur), Cala Margarida (Palamós) i Tossa de Mar. Els informes existents d’aquesta espècie haurien de ser revisats per si corresponguessin a espècimens d’Hermaea cantabra mal identificats.
Fonts: | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Abundància
Mediterrània occidental: | ★★☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★★☆☆☆ |
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
- Aphotomarine
- Biodiversity Heritage Library
- Estran 22 - Faune et flore de la zone de balancement des marées en Côtes d'Armor
- Flickr pictures
- GROC
- Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
- MedSlugs (Atl.E)
- MedSlugs (Atl.NE)
- MedSlugs (Med)
- NCBI GenBank
- OBIS - Search by Taxon
- Scottish Nudibranchs
- Sea Slug Forum
- The Conchological Society of Great Britain and Ireland
- World Register of Marine Species
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hermaea bifida" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/rRgD3)