Home Guia d’Opistobranquis Sacoglossa Plakobranchoidea Hermaea bifida

Hermaea bifida

Hermaea bifida (Montagu, 1815)

Hermaea bifida @ Oosterschelde, Netherlands per Stefan Verheyen

Sinònims

  • Doris bifida Montagu, 1815 (original)
  • Hermaea hancockii Trinchese, 1877
  • Physopneumon carneum A. Costa, 1864
  • Physopneumon corneus Costa A., 1864

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a mesurar una mica més de 20 mm de longitud però generalment els exemplars trobats sobre les algues mesuren escassos mil·límetres. El cos és estret, allargat i d’una lleugera tonalitat verd-groguenca encara semitransparent, podent-se observar en el seu interior els ganglis cerebrals, alguns òrgans reproductors i digestius com el bulb bucal i l’esòfag. Dues línies marrons o marró-vermelloses, corresponents a la glàndula digestiva, es poden observar, una a cada costat del dors, passant molt a prop de la base dels cerata i arribant fins a gairebé l’extrem de la cua. El cap és molt curt i amb dos lòbuls arrodonits en el seu marge anterior. Els rinòfors estan situats molt anteriorment, són de tipus auriculat i estan oberts pel seu costat extern; són semitransparents i es poden apreciar granulacions blanques a l’extrem distal, en la seva zona mitjana i entre les dues bases on s’inserten al cap. L’extrem dels rinòfors diferencia dues lobulacions, una dorsal més llarga i una altra ventral una mica més curta. Els cerata són semitransparents i molt extensibles i contràctils, essent llargs i estilitzats quan l’animal està en moviment però s’escurcen i s’engrosseixen quan l’animal està en posició de repòs. Els cerata, quan estan completament estesos són fins a la base i es van eixamplant fins a prop de l’àpex, on hi ha un tubercle cònic apical i altres subapicals en nombre variable (màxim de 4-5). En els exemplars petits, de 4-5 mm, els cerata s’insereixen en el cos de manera aïllada o de dos en dos i freqüentment són de mides molt dispars, però en els exemplars de major talla pot haver fins a 9-10 grups de 2-3 cerata a cada costat del cos. Dins dels cerata, la glàndula digestiva s’aprecia en forma d’un cordó estret longitudinal i recte, de color marró, que té derivacions perpendiculars que es dirigeixen cap a la punta dels tubercles. Hi pot haver granulacions blanques una mica translúcides en la superfície dels cerata, especialment a la punta dels tubercles. La papil·la anal es troba just davant de la zona cardíaca, és curta i de forma cònica, i té granulacions blanques prop de la seva base. Els orificis genitals es troben a la dreta del cos, entre el rinòfor i la base d’inserció del primer cerata. El peu és relativament estret, de to groc-verdós i té dues lobulacions arrodonides a la seva zona anterior; poden haver granulacions blanquinoses en els marges del peu.

Biologia
Aquesta espècie de sacoglós viu a poca fondària entre algues rodofícies com la ceramial Griffithsia flosculosa, de la qual sembla que s’alimenta i de la que adquireix els seus rodoplasts, que poden proporcionar la coloració marró-vermellosa de la glàndula digestiva. Tanmateix s’ha recol·lectat a escassa profunditat (2-3 m) sobre la també rodofícea del gènere Lophosiphonia. La posta és una cinta espiral plana d’uns 5 mm de diàmetre que posseeix ous blancs d’unes 50 micres de diàmetre. Es pot confondre fàcilment amb Hermaea cantabra, però es distingeixen per les ratlles longitudinals al cap i al llarg dels rinòfors, presents a Hermaea cantabra i absents a Hermaea bifida.

Etimologia

  • Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
  • Bifida. Del Llatí bifidatus, dividit en dos.

Distribució
Aquesta espècie es coneix, en aigües atlàntiques, a les Illes Britàniques, a l’Estret de Skagerrak (que separa Noruega de Dinamarca), a la Península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. També hi ha cites de la seva presència en aigües del Mar Carib. A la Península Ibèrica ha estat citada a Galícia, a la costa portuguesa, a la costa atlàntica andalusa, la zona de l’Estret de Gibraltar, a la costa llevantina i a Catalunya. En aigües catalanes ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, Cala Aiguafreda (Begur), Cala Margarida (Palamós) i Tossa de Mar. Els informes existents d’aquesta espècie haurien de ser revisats per si corresponguessin a espècimens d’Hermaea cantabra mal identificats.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hermaea bifida
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hermaea bifida basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Anderson, J. 1999. Hermaea bifida accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/hermaea-bifida.html).
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer, M. 2007. Catálogo de los sacoglosos y opistobranquios (Mollusca: Gastropoda) de sustrato rocoso de la Bahía de Santander. Revisión de los géneros con especies cripticas.
    Caballer, M., and J. Ortea. 2015. New data on the genus Hermaea (Mollusca: Sacoglossa) in Europe, with the description of a new species from Spain. Rev. Acad. Canar. Cienc., Vol. XXVII, 125-136.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Valencia, Spain.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Montagu, G. 1815. Descriptions of several new or rare animals, principally marine, discovered on the South coast of Devonshire. Transactions of the Linnean Society of London 11: 1-26.
    Ortea, J., L. Moro, and M. Caballer. 2016. Nuevos datos sobre el género Hermaea Lovén, 1844 (Mollusca: Sacoglossa): redescripción de Hermaea boucheti y descripción de una nueva especie de Lanzarote. Rev.Acad. Canar. Cienc. 28: 53-64.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998. Hermaea bifida accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/hermbifi).
    Rufray, X., P. Girard, S. Le Bris, T. Menut, C. Santarelli, and X. Salvador. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36: 1–189.
    Smith, I. 2012. Hermaea bifida accessed through: The Conchological Society of Great Britain and Ireland on 2015-05-18. (http://www.conchsoc.net/spaccount/Hermaea-bifida).
    Taylor, D. L. 1971. Symbiosis between the chloroplasts of Griffithsia flosculosa (Rhodophyta) and Hermaea bifida (Gastropoda: Opisthobranchia). Pubbl. Staz. Zool. Napoli 39:116-120.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Urgorri, V., G. Diaz-Agras, C. Besteiro, and G. Montoto. 2011. Additions to the inventory of Mollusca Opisthobranchia of Galicia (NW Iberian Peninsula). Thalassas. 27: 77–100.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hermaea bifida" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/rRgD3)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.