Hermaea bifida

Hermaea bifida (Montagu, 1815)

Hermaea bifida @ Oosterschelde, Netherlands per Stefan Verheyen

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Hermaeidae  

 

Genus

Hermaea  

 

Species

Hermaea bifida  (Montagu, 1816)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140092).
Sinònims

  • Doris bifida Montagu, 1815 (original)
  • Hermaea hancockii Trinchese, 1877
  • Physopneumon carneum A. Costa, 1864
  • Physopneumon corneus Costa A., 1864

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a mesurar una mica més de 20 mm de longitud però generalment els exemplars trobats sobre les algues mesuren escassos mil·límetres. El cos és estret, allargat i d’una lleugera tonalitat verd-groguenca encara semitransparent, podent-se observar en el seu interior els ganglis cerebrals, alguns òrgans reproductors i digestius com el bulb bucal i l’esòfag. Dues línies marrons o marró-vermelloses, corresponents a la glàndula digestiva, es poden observar, una a cada costat del dors, passant molt a prop de la base dels cerata i arribant fins a gairebé l’extrem de la cua. El cap és molt curt i amb dos lòbuls arrodonits en el seu marge anterior. Els rinòfors estan situats molt anteriorment, són de tipus auriculat i estan oberts pel seu costat extern; són semitransparents i es poden apreciar granulacions blanques a l’extrem distal, en la seva zona mitjana i entre les dues bases on s’inserten al cap. L’extrem dels rinòfors diferencia dues lobulacions, una dorsal més llarga i una altra ventral una mica més curta. Els cerata són semitransparents i molt extensibles i contràctils, essent llargs i estilitzats quan l’animal està en moviment però s’escurcen i s’engrosseixen quan l’animal està en posició de repòs. Els cerata, quan estan completament estesos són fins a la base i es van eixamplant fins a prop de l’àpex, on hi ha un tubercle cònic apical i altres subapicals en nombre variable (màxim de 4-5). En els exemplars petits, de 4-5 mm, els cerata s’insereixen en el cos de manera aïllada o de dos en dos i freqüentment són de mides molt dispars, però en els exemplars de major talla pot haver fins a 9-10 grups de 2-3 cerata a cada costat del cos. Dins dels cerata, la glàndula digestiva s’aprecia en forma d’un cordó estret longitudinal i recte, de color marró, que té derivacions perpendiculars que es dirigeixen cap a la punta dels tubercles. Hi pot haver granulacions blanques una mica translúcides en la superfície dels cerata, especialment a la punta dels tubercles. La papil·la anal es troba just davant de la zona cardíaca, és curta i de forma cònica, i té granulacions blanques prop de la seva base. Els orificis genitals es troben a la dreta del cos, entre el rinòfor i la base d’inserció del primer cerata. El peu és relativament estret, de to groc-verdós i té dues lobulacions arrodonides a la seva zona anterior; poden haver granulacions blanquinoses en els marges del peu.

Biologia
Aquesta espècie de sacoglós viu a poca fondària entre algues rodofícies com la ceramial Griffithsia flosculosa, de la qual sembla que s’alimenta i de la que adquireix els seus rodoplasts, que poden proporcionar la coloració marró-vermellosa de la glàndula digestiva. Tanmateix s’ha recol·lectat a escassa profunditat (2-3 m) sobre la també rodofícea del gènere Lophosiphonia. La posta és una cinta espiral plana d’uns 5 mm de diàmetre que posseeix ous blancs d’unes 50 micres de diàmetre. Es pot confondre fàcilment amb Hermaea cantabra, però es distingeixen per les ratlles longitudinals al cap i al llarg dels rinòfors, presents a Hermaea cantabra i absents a Hermaea bifida.

Etimologia

  • Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
  • Bifida. Del Llatí bifidatus, dividit en dos.

Distribució
Aquesta espècie es coneix, en aigües atlàntiques, a les Illes Britàniques, a l’Estret de Skagerrak (que separa Noruega de Dinamarca), a la Península Ibèrica i a la Mediterrània occidental. També hi ha cites de la seva presència en aigües del Mar Carib. A la Península Ibèrica ha estat citada a Galícia, a la costa portuguesa, a la costa atlàntica andalusa, la zona de l’Estret de Gibraltar, a la costa llevantina i a Catalunya. En aigües catalanes ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, Cala Aiguafreda (Begur), Cala Margarida (Palamós) i Tossa de Mar. Els informes existents d’aquesta espècie haurien de ser revisats per si corresponguessin a espècimens d’Hermaea cantabra mal identificats.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hermaea bifida
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hermaea bifida basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Anderson J. 1999 2014. Hermaea bifida accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/hermaea-bifida.html.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer M. 2007. Catálogo de los sacoglosos y opistobranquios (Mollusca: Gastropoda) de sustrato rocoso de la Bahía de Santander. Revisión de los géneros con especies cripticas. University of Cantabria. 500 p.
    Caballer M, Ortea J. 2015. New data on the genus Hermaea (Mollusca: Sacoglossa) in Europe, with the description of a new species from Spain. Rev. Acad. Canar. Cienc., Vol. XXVII, 125-136.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Montagu G. 1815. Descriptions of several new or rare animals, principally marine, discovered on the South coast of Devonshire. Transactions of the Linnean Society of London 11: 1-26.
    Ortea J, Moro L, Caballer M. 2016. Nuevos datos sobre el género Hermaea Lovén, 1844 (Mollusca: Sacoglossa): redescripción de Hermaea boucheti y descripción de una nueva especie de Lanzarote. Rev.Acad. Canar. Cienc. 28: 53-64.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Hermaea bifida accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/hermbifi.
    Rufray X, Girard P, Le Bris S, et al. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36:1–189. Available from https://www.biotope.fr/download/230907/.
    Smith I. 2012 2015. Hermaea bifida accessed through: The Conchological Society of Great Britain and Ireland on 2015-05-18. Available from http://www.conchsoc.net/spaccount/Hermaea-bifida.
    Taylor DL. 1971. Symbiosis between the chloroplasts of Griffithsia flosculosa (Rhodophyta) and Hermaea bifida (Gastropoda: Opisthobranchia). Pubbl. Staz. Zool. Napoli 39:116-120.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Urgorri V, Diaz-Agras G, Besteiro C, et al. 2011. Additions to the inventory of Mollusca Opisthobranchia of Galicia (NW Iberian Peninsula). Thalassas. 27(2):77–100. Available from ://WOS:000291629300006.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hermaea bifida" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=266)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.