Berthellina edwardsii

Berthellina edwardsii (Vayssière, 1896)

Berthellina edwardsii per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Pleurobranchida  

 

Superfamily

Pleurobranchoidea  

 

Family

Pleurobranchidae  

 

Genus

Berthellina  

 

Species

Berthellina edwardsii  (Vayssière, 1897)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181221).
Nota taxonòmica: Aquesta espècie ha estat tradicionalment confosa amb Berthella aurantiaca perquè la seva morfologia externa és molt similar, tant, que és virtualment impossible distingir-les “de visu”. Per diferenciar aquestes dues espècies s’ha de recórrer a l’estudi de l’estructura mandibular i de les dents radulars. La ràdula de B. edwardsii té nombroses dents denticulats (més de 150) a cada semifilera i les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de B. aurantiaca són molt menys nombroses (de 50 a 80 per semifilera ) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. També poden diferenciar-se els exemplars adults per la grandària de la conquilla interna, que en B.edwardsii mai sobrepassa els 5.5mm (en exemplars de fins a 60mm) ja que deixa de créixer quan els animals sobrepassen els voltant de 15 mm de longitud (Jakov Prkić, com.pers.), mentre que a Berthella aurantiaca té una mida proporcionalment més gran (Vayssière va citar una conquilla de 15mm en un exemplar de 30mm), ja que protegeix tota la massa visceral.

Sinònims

  • Berthella edwardsii Vayssière, 1896

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una grandària de fins a 60 mm de longitud, encara que generalment els exemplars que s’observen en el infralitoral superior solen mesurar entre 20 i 30 mm. El cos és molt bombat, detall que el caracteritza, i la seva coloració és molt cridanera: taronja o groc ataronjat homogeni. El mantell cobreix a tot l’animal excepte els rinòfors, el vel cefàlic i la part posterior del peu, que sobresurt lleugerament. El mantell, aparentment llis, quan s’observa a la lupa binocular pot observar-se que té diminutes protuberàncies arrodonides que van formant-se i desfent-se en l’animal viu i també nombroses estructures arrodonides molt atapeïdes que corresponen a la sortida dels conductes de les formacions glandulars àcides que caracteritzen a la gran majoria de les espècies dels Pleurobrancomorfes. A través del tegument del mantell no es pot apreciar per transparència la conquilla interna, com si passa en altres espècies del gènere Berthella; la conquilla és plana i auriculada i està coberta per un fi periòstrac membranós. El vel cefàlic és de forma troncocònica amb la zona més ampla en posició anterior; ventralment el vel cefàlic està solcat lateralment. Per sobre del vel cefàlic s’aprecien els rinòfors, que són auriculats, surten junts de la seva base i es dirigeixen quelcom  obliquament en forma de V. Els rinòfors són del mateix color que el cos, poden retreure’s sota la zona anterior del mantell i quan no estan completament estesos poden disposar d’uns tènues plecs transversals al llarg de la seva superfície. Els ulls es poden apreciar a la zona posterior externa de la base dels rinòfors. La brànquia es troba situada a la dreta del cos, entre el mantell i el peu, és bipinnada i té prop d’una vintena de laminetes a cada banda de l’eix central; a la lupa binocular s’aprecia que cada lamineta està tanmateix finament pinnulada. L’orifici anal es troba just per sobre de la brànquia. El peu és molt ampli i de contorn ovalat fins i tot en la cua que és arrodonida; el seu color és groc una mica més pàl·lid i en el centre es pot apreciar generalment una taca de color marró a causa de les vísceres. Al llarg de la vora del peu existeix un solc que ho envolta completament.

Biologia
Estudiant l’anatomia dels exemplars que es poden observar en el nord de la Costa Brava, sota pedres des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, s’ha arribat a la conclusió que tots ells pertanyen a B. edwardsii. A causa de la confusió que hi ha hagut amb B. aurantiaca, escasses dades biològiques poden assegurar-se per a B. edwardsii. Podria alimentar-se d’esponges incrustants com Corticium sp., Tethya aurantium, Aaptos aaptos i Hemimycale sp., espècies que viuen en la cara inferior de les pedres on es troba l’opistobranqui. La posta té forma de cinta plana de color clar enrotllada en espiral i enganxada al substrat per un dels costats, amb unes arrugues característiques.

Etimologia

  • Berthellina. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Edwardsii. Dedicat a Henry Milne-Edwards (1800-1885), un zoòleg francès partidari d’estudiar als animals en el seu ambient natural i no a partir d’animals dissecats.

Distribució
A causa de la confusió amb B. aurantiaca, les cites de B. edwardsii haurien de ser confirmades. Cervera et al. (2004) conclouen, no obstant això, que aquesta espècie es localitza en tot el litoral ibèric, les Balears, Canàries, Madeira, Açores i Cap Verd. Citada com Berthella plúmula, B. engeli i B. citrina també en les costes de França, d’Itàlia i d’altres àrees mediterrànies. A les costes catalanes B. edwardsii és una espècie freqüent en tot el litoral de la costa nord de la Costa Brava en llocs com la Cala Sant Antoni, Es Caials i a les Illes Medes. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthellina edwardsii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Berthellina edwardsii

    Cantabria: Gofas (unpubl. data). Portugal: Marqués et al. (1982, as B. citrina), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999), Muzavor and Morenito (1999). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986, as Berthellina sp.), Templado et al. (1993b, as Berthellina sp.), Cervera, García-Gómez and Megina (2000). Gibraltar: Cervera (unpubl. data). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986, as Berthella aurantiaca), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Ballesteros et al. (1986, as Berthella aurantica), Templado et al. (2002). Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Costa Brava]. Baleares: Lacaze-Duthiers (1859, as Pleurobranchus aurantiacus). Canarias: Pérez-Sánchez and Moreno (1990, as Berthellina quadridens), Malaquias (2000), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1999), Malaquias et al. (2001), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Vayssière (1896, 1898, 1902), Azevedo and Gofas (1990, as Berthellina sp.), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berthellina edwardsii basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., T. M. Gosliner, J. C. García-Gómez, and J. Ortea. 2000. A new species of Berthella Blainville, 1824 (Opisthobranchia: Notaspidea) from the Canary Islands (Eastern Atlantic Ocean), with a re-examination of the phylogenetic relationships of the Notaspidea. Journal of Molluscan Studies 66: 301-311.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Berthellina edwardsi accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/berthellina-edwardsi.html).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ortea, J., L. Moro, and M. Caballer. 2014. Contribución al estudio de la familia Pleurobranchidae Gray, 1827 (Mollusca: Opisthobranchia) en la Macaronesia y las islas Galápagos. Vieraea. 42: 117–148.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rudman W.B. et al. 1998. Berthellina edwardsi accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/bertedwa).
    Sánchez Tocino, L. 2001. Berthellina edwardsi accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (http://www.ugr.es/~lstocino/berthellina_edwardsi.htm).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Templado, J., M. M. A. Guerra J. Bedoya, D. Moreno, J. M. Remon, and M. A. Ramos. 1993b. Fauna marina circalitoral del sur de la Península Ibérica; Resultados de la campaña oceanográfica “Fauna I”. Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). Madrid: 135 pp.
    Toll, L., and M. Ballesteros. 2017. “Opistobranquios” (Mollusca: Gastropoda) de la colección malacológica Lluís Dantart. Spira 6 (2017): 171–184.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Vayssière, A. 1896. Description des coquilles de quelques espèces nouvelles ou peu connues de Pleurobranchidés. Journal de Conchyliologie 44: 113-137, pl. 4-5.
    Wirtz, P. 1999. Opisthobranch Molluscs from the archipelago of Madeira. Vita Marina 46 (1-2): 1-18.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Berthellina edwardsii" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 17/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/GXUXd)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.