Berthellina edwardsii (Vayssière, 1896)

Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Pleurobranchida |
| Superfamily | Pleurobranchoidea |
| Family | Pleurobranchidae |
| Genus | Berthellina |
| Species | Berthellina edwardsii (Vayssière, 1897) |
Sinònims
- Berthella edwardsii Vayssière, 1896
Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una grandària de fins a 60 mm de longitud, encara que generalment els exemplars que s’observen en el infralitoral superior solen mesurar entre 20 i 30 mm. El cos és molt bombat, detall que el caracteritza, i la seva coloració és molt cridanera: taronja o groc ataronjat homogeni. El mantell cobreix a tot l’animal excepte els rinòfors, el vel cefàlic i la part posterior del peu, que sobresurt lleugerament. El mantell, aparentment llis, quan s’observa a la lupa binocular pot observar-se que té diminutes protuberàncies arrodonides que van formant-se i desfent-se en l’animal viu i també nombroses estructures arrodonides molt atapeïdes que corresponen a la sortida dels conductes de les formacions glandulars àcides que caracteritzen a la gran majoria de les espècies dels Pleurobrancomorfes. A través del tegument del mantell no es pot apreciar per transparència la conquilla interna, com si passa en altres espècies del gènere Berthella; la conquilla és plana i auriculada i està coberta per un fi periòstrac membranós. El vel cefàlic és de forma troncocònica amb la zona més ampla en posició anterior; ventralment el vel cefàlic està solcat lateralment. Per sobre del vel cefàlic s’aprecien els rinòfors, que són auriculats, surten junts de la seva base i es dirigeixen quelcom obliquament en forma de V. Els rinòfors són del mateix color que el cos, poden retreure’s sota la zona anterior del mantell i quan no estan completament estesos poden disposar d’uns tènues plecs transversals al llarg de la seva superfície. Els ulls es poden apreciar a la zona posterior externa de la base dels rinòfors. La brànquia es troba situada a la dreta del cos, entre el mantell i el peu, és bipinnada i té prop d’una vintena de laminetes a cada banda de l’eix central; a la lupa binocular s’aprecia que cada lamineta està tanmateix finament pinnulada. L’orifici anal es troba just per sobre de la brànquia. El peu és molt ampli i de contorn ovalat fins i tot en la cua que és arrodonida; el seu color és groc una mica més pàl·lid i en el centre es pot apreciar generalment una taca de color marró a causa de les vísceres. Al llarg de la vora del peu existeix un solc que ho envolta completament.
Biologia
Estudiant l’anatomia dels exemplars que es poden observar en el nord de la Costa Brava, sota pedres des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, s’ha arribat a la conclusió que tots ells pertanyen a B. edwardsii. A causa de la confusió que hi ha hagut amb B. aurantiaca, escasses dades biològiques poden assegurar-se per a B. edwardsii. Podria alimentar-se d’esponges incrustants com Corticium sp., Tethya aurantium, Aaptos aaptos i Hemimycale sp., espècies que viuen en la cara inferior de les pedres on es troba l’opistobranqui. La posta té forma de cinta plana de color clar enrotllada en espiral i enganxada al substrat per un dels costats, amb unes arrugues característiques.
Etimologia
- Berthellina. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
- Edwardsii. Dedicat a Henry Milne-Edwards (1800-1885), un zoòleg francès partidari d’estudiar als animals en el seu ambient natural i no a partir d’animals dissecats.
Distribució
A causa de la confusió amb B. aurantiaca, les cites de B. edwardsii haurien de ser confirmades. Cervera et al. (2004) conclouen, no obstant això, que aquesta espècie es localitza en tot el litoral ibèric, les Balears, Canàries, Madeira, Açores i Cap Verd. Citada com Berthella plúmula, B. engeli i B. citrina també en les costes de França, d’Itàlia i d’altres àrees mediterrànies. A les costes catalanes B. edwardsii és una espècie freqüent en tot el litoral de la costa nord de la Costa Brava en llocs com la Cala Sant Antoni, Es Caials i a les Illes Medes. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwardsii que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwardsii.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★★☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Berthellina edwardsii basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Berthellina edwardsii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 05/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=398)












