Lamprohaminoea ovalis (Pease, 1868)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Tectipleura | |
Order | Cephalaspidea | |
Superfamily | Haminoeoidea | |
Family | Haminoeidae | |
Genus | Lamprohaminoea | |
Species | Lamprohaminoea ovalis (Pease, 1868) | |
Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1374303). |
- Haminea ovalis Pease, 1868
- Haminoea ovalis Pease 1868
- ?Haminea paulae Nardini, 1934
- Haminoea linda Marcus and Burch, 1965
- Haminea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983
- Haminoea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983
- Lamprohaminoea cyanomarginata (Heller & Thompson, 1983)
Descripció
Es tracta d’un petit cefalaspidi que, habitualment, mesura de 5 mm a 15 mm de longitud, amb una mida de conquilla de fins a 10 mm. El cos és de color blanquinós translúcid, amb patrons variables de taques de color groc, taronja o porpra. L’escut cefàlic té grans taques grogues rodones, de vegades envoltades per punts blancs. Hi ha grups de punts de color blanc al llarg dels costats superiors del cos. Mantell amb taques rodones de color entre groc i taronja, vorejades per una gruixuda línia de pigment blanc, de vegades amb punts negres. La “forma porpra” (com la dels exemplars trobats a la Mediterrània, identificats fins ara com “L. cyanomarginata“) té un cos de color blanc i línies de color porpra, contínues o no, al llarg de les vores de l’escut cefàlic, els lòbuls parapodials i el lòbul palial. De vegades hi ha taques grogues rodones al llarg de el cos. L’escut cefàlic està profundament bilobul·lat, cada lòbul cefàlic és allargat i, sovint, es superposen. Els ulls estan poc espaiats, amb una àrea periocular pigmentada i, de vegades, amb taques de colors. L’òrgan de Hancock és llarg i forma una cresta. Els lòbuls parapodials són curts i no arriben a tocar-se dorsalment. El lòbul palial és arrodonit i s’estén més enllà de l’àpex. Una gran taca violàcia separa els dos ulls, però, la presència de taques grogues i violàcies és molt variable (Rudman, 2003). La conquilla té forma ovalada, és de textura llisa, de color blanquinós translúcid, amb un llavi superior arrodonit que s’estén lleugerament més enllà de l’àpex. La columela és estreta, separada de l’últim verticil per un solc estret. El callus es replega sobre el solc.
Biologia
Sabem poc sobre la seva biologia. Com altres espècies d’aquest gènere, probablement s’alimenta de diatomees i algues filamentoses. La posta és una cinta translúcida amb càpsules blanquinoses disposada formant una espiral d’una volta i mitja fixada a el substrat (fotografia a Crocetta & Vazzana, 2009). Al Mar Roig aquesta espècie es troba a la runa de corall en aigües poc profundes, mentre que a la Mediterrània sol veure’s de nit, entre 5-30 m de profunditat, sobre superfícies rocoses cobertes d’algues. S’ha observat un curiós comportament de seguiment (“trailing”) entre parelles d’individus, on un individu es mou lentament en línia recta i un altre el persegueix intentant atrapar el primer, molt probablement segueix l’empremta química que va deixant, i quan l’atrapa, intenta ficar-se per sota de el primer i elevar-lo. Després, el primer gira ràpidament en direcció vertical deixant enrere al seu company. Després d’uns segons de parada, el perseguidor segueix la nova ruta per atrapar novament al primer (Yokeş a Sea Slug Forum, 2005). Això s’ha observat tant en aigües obertes com en aquari i probablement es correspon amb un comportament d’aparellament. Mollo et al. (2008) van trobar compostos tòxics antidepredants procedents de l’alimentació d’aquesta espècie. El cridaner marge de color porpra d’aquest animal distingeix Lamprohaminoea ovalis de totes les espècies mediterrànies d’aquest gènere.
Etimologia
- Ovalis, referit a la forma ovalada de la conquilla interna.
Distribució
Descrit com Haminea ovalis per Pease (1868) a partir d’espècimens trobats a Tahití (Polinèsia Francesa), més tard es va citar a les Illes Marshall com Haminoea linda (Marcus & Burch, 1965). També hi ha cites d’Austràlia (Queensland i Austràlia Occidental), Vanuatu, Filipines, Okinawa (Japó), Oman (foto de Stewart Clarke a les illes Daymaniyat el 2013) i el Mar Roig (Suakin al Sudan i l’arxipèlag de Dahlak) com a Lamprohaminoea cyanomarginata. Més tard es va trobar al mar Mediterrani, on ha establert poblacions viables a Grècia (2001: Zenetos et al., 2009), Turquia (2002: Çinar et al., 2011), Malta (2006: Sciberras & Schembri, 2007) i Itàlia (2007: Crocetta, 2012), ja que aquesta espècie sembla ser bastant comú en aquestes àrees. Un informe de 100 espècimens en roques cobertes d’algues entre 4 i 17 metres de profunditat en Kašuni, Split, Croàcia el 26/12/2016 (J. Prkić com. pers.) seria la primera cita al Mar Adriàtic. Tot i l’absència de registres de la Mediterrània més oriental, presumiblement ha arribat la seva nova àrea de distribució a través de Canal de Suez (Katsanevakis et al. 2004). Fernández-Vilert et al. (2018) reporten aquesta espècie a Mallorca, Illes Balears.
Fonts: | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Abundància
Mediterrània occidental: | ![]() |
Mediterrània oriental: | ![]() |
Oceà Atlàntic: | ![]() |
Video
Incorrectament identificat pel seu autor, mostra dues Lamprohaminoea ovalis
en un comportament de seguiment, probablement relacionat amb l’aparellament.
Altres fotos













Bibliografia
Més informació
- Biodiversity Heritage Library
- CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean
- El Mundo (Ciencia y Ecología) 12/03/2008
- Flickr pictures
- Forum Natura Mediterraneo
- Identificazione e distribuzione nei mari italiani di specie non indigene
- Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
- Medslugs (Ind.NW)
- Medslugs (Med)
- Natural History Museum Rotterdamm
- NCBI GenBank
- OBIS - Search by Taxon
- Scuba Zone
- SeaSlugForum
- World Register of Marine Species
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2021) "Lamprohaminoea ovalis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 03/09/2014. Accedit: 02/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/mSGvp)