Home Guia d’Opistobranquis Cephalaspidea Haminoeoidea Lamprohaminoea ovalis

Lamprohaminoea ovalis

Lamprohaminoea ovalis (Pease, 1868)

Lamprohaminoea ovalis @ Malta, 25-8-2017 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Haminoeoidea  

 

Family

Haminoeidae  

 

Genus

Lamprohaminoea  

 

Species

Lamprohaminoea ovalis  (Pease, 1868)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1374303).
Sinònims

  • Haminea ovalis Pease, 1868
  • Haminoea ovalis Pease 1868
  • ?Haminea paulae Nardini, 1934
  • Haminoea linda Marcus and Burch, 1965
  • Haminea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983
  • Haminoea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983
  • Lamprohaminoea cyanomarginata (Heller & Thompson, 1983)

Descripció
Es tracta d’un petit cefalaspidi que, habitualment, mesura de 5 mm a 15 mm de longitud, amb una mida de conquilla de fins a 10 mm. El cos és de color blanquinós translúcid, amb patrons variables de taques de color groc, taronja o porpra. L’escut cefàlic té grans taques grogues rodones, de vegades envoltades per punts blancs. Hi ha grups de punts de color blanc al llarg dels costats superiors del cos. Mantell amb taques rodones de color entre groc i taronja, vorejades per una gruixuda línia de pigment blanc, de vegades amb punts negres. La “forma porpra” (com la dels exemplars trobats a la Mediterrània, identificats fins ara com “L. cyanomarginata“) té un cos de color blanc i línies de color porpra, contínues o no, al llarg de les vores de l’escut cefàlic, els lòbuls parapodials i el lòbul palial. De vegades hi ha taques grogues rodones al llarg de el cos. L’escut cefàlic està profundament bilobul·lat, cada lòbul cefàlic és allargat i, sovint, es superposen. Els ulls estan poc espaiats, amb una àrea periocular pigmentada i, de vegades, amb taques de colors. L’òrgan de Hancock és llarg i forma una cresta. Els lòbuls parapodials són curts i no arriben a tocar-se dorsalment. El lòbul palial és arrodonit i s’estén més enllà de l’àpex. Una gran taca violàcia separa els dos ulls, però, la presència de taques grogues i violàcies és molt variable (Rudman, 2003). La conquilla té forma ovalada, és de textura llisa, de color blanquinós translúcid, amb un llavi superior arrodonit que s’estén lleugerament més enllà de l’àpex. La columela és estreta, separada de l’últim verticil per un solc estret. El callus es replega sobre el solc.

Biologia
Sabem poc sobre la seva biologia. Com altres espècies d’aquest gènere, probablement s’alimenta de diatomees i algues filamentoses. La posta és una cinta translúcida amb càpsules blanquinoses disposada formant una espiral d’una volta i mitja fixada a el substrat (fotografia a Crocetta & Vazzana, 2009). Al Mar Roig aquesta espècie es troba a la runa de corall en aigües poc profundes, mentre que a la Mediterrània sol veure’s de nit, entre 5-30 m de profunditat, sobre superfícies rocoses cobertes d’algues. S’ha observat un curiós comportament de seguiment (“trailing”) entre parelles d’individus, on un individu es mou lentament en línia recta i un altre el persegueix intentant atrapar el primer, molt probablement segueix l’empremta química que va deixant, i quan l’atrapa, intenta ficar-se per sota de el primer i elevar-lo. Després, el primer gira ràpidament en direcció vertical deixant enrere al seu company. Després d’uns segons de parada, el perseguidor segueix la nova ruta per atrapar novament al primer (Yokeş a Sea Slug Forum, 2005). Això s’ha observat tant en aigües obertes com en aquari i probablement es correspon amb un comportament d’aparellament. Mollo et al. (2008) van trobar compostos tòxics antidepredants procedents de l’alimentació d’aquesta espècie. El cridaner marge de color porpra d’aquest animal distingeix Lamprohaminoea ovalis de totes les espècies mediterrànies d’aquest gènere.

Etimologia

  • Ovalis, referit a la forma ovalada de la conquilla interna.

Distribució
Descrit com Haminea ovalis per Pease (1868) a partir d’espècimens trobats a Tahití (Polinèsia Francesa), més tard es va citar a les Illes Marshall com Haminoea linda (Marcus & Burch, 1965). També hi ha cites d’Austràlia (Queensland i Austràlia Occidental), Vanuatu, Filipines, Okinawa (Japó), Oman (foto de Stewart Clarke a les illes Daymaniyat el 2013) i el Mar Roig (Suakin al Sudan i l’arxipèlag de Dahlak) com a Lamprohaminoea cyanomarginata. Més tard es va trobar al mar Mediterrani, on ha establert poblacions viables a Grècia (2001: Zenetos et al., 2009), Turquia (2002: Çinar et al., 2011), Malta (2006: Sciberras & Schembri, 2007) i Itàlia (2007: Crocetta, 2012), ja que aquesta espècie sembla ser bastant comú en aquestes àrees. Un informe de 100 espècimens en roques cobertes d’algues entre 4 i 17 metres de profunditat en Kašuni, Split, Croàcia el 26/12/2016 (J. Prkić com. pers.) seria la primera cita al Mar Adriàtic. Tot i l’absència de registres de la Mediterrània més oriental, presumiblement ha arribat la seva nova àrea de distribució a través de Canal de Suez (Katsanevakis et al. 2004). Fernández-Vilert et al. (2018) reporten aquesta espècie a Mallorca, Illes Balears.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Lamprohaminoea ovalis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Lamprohaminoea ovalis basada en els nostres propis registres.

Video

Incorrectament identificat pel seu autor, mostra dues Lamprohaminoea ovalis
en un comportament de seguiment, probablement relacionat amb l’aparellament.

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa, M., G. Bavestrello, R. Cattaneo-Vietti, G. Furfaro, M. Doneddu, A. Navone, and E. Trainito. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261: 1–13.
    Çinar, M. E., M. Bilencenoglu, B. Ozturk, T. Katagan, and V. Aysel. 2005. Alien species on the coasts of Turkey. Medit. Mar. Sci, 6/2, 2005, 119-146.
    Çinar, M. E., M. Bilecenoglu, B. Öztürk, T. Katağan, and M. B. Yokeş. 2011. An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
    Crocetta, F. 2011. Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365.
    Crocetta, F. 2012. Marine alien Mollusca in Italy: a critical review and state of the knowledge. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 92(6): 1357-1365.
    Crocetta, F., and A. Vazzana. 2009. First record of Haminoea cyanomarginata (Gastropoda: Haminoeidae) in the Italian Seas. Journal of the Marine Biological Association - Marine Biodiversity Records Vol.2 e11 (March 2009).
    Crocetta, F., W. Renda, and A. Vazzana. 2009. Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
    Heller, J., and T. E. Thompson. 1983. Opistobranch molluscs of the Sudanese Red Sea. Zoological Journal of the Linnean Society, 78: 317-348.
    Heller, J., and T. E. Thompson. 1983. Opistobranch molluscs of the Sudanese Red Sea. Zoological Journal of the Linnean Society. 78(4): 317-348.
    Katsanevakis, S., K. Bogucarskis, F. Gatto, J. Vandekerkhove, I. Deriu, and A. S. Cardoso. 2012. Building the European Alien Species Information Network (EASIN): a novel approach for the exploration of distributed alien species data. BioInvasions Records. 1: 235-245.
    Kodiat, E. n.d. Haminoea cyanomarginata. Nudi Pixel.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., and J. L. Cervera. 2006. The genus Haminoea (Gastropoda: cephalaspidea) in Portugal, with a review of the European species. J Moll Stud. 72:89–103.
    Mander, L. N., and H. W. Liu. 2010. Comprehensive natural products II : chemistry and biology, Elsevier Science. ed.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Mifsud, C. 2007. Haminoea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983 (Gastropoda, Haminoeidae) , a new invader for the Maltese Islands. Novapex, 8: 29-30.
    Mollo, E., M. Gavagnin, M. Carbone, F. Castelluccio, F. Pozone, V. Roussis, J. Templado, M. T. Ghiselin, and G. Cimino. 2008. Factors promoting marine invasions: A chemoecological approach. Proceedings of the National Academy of Science 105(12): 4582–4586.
    Occhipinti-Ambrogi, A., A. Marchini, G. Cantone, A. Castelli, C. Chimenz, M. Cormaci, C. Froglia, G. Furnari, M. C. Gambi, G. Giaccone, A. Giangrande, C. Gravili, F. Mastrototaro, C. Mazziotti, L. Orsi-Relini, and S. Piraino. 2010. Alien species along the Italian coasts: an overview. Biological Invasions. 13(1): 215-237.
    Oskars, T. R., and M. A. E. Malaquias. 2020. Systematic revision of the Indo-West Pacific colourful bubble-snails of the genus Lamprohaminoea Habe, 1952 (Cephalaspidea : Haminoeidae). Invertebrate Systematics, 34:727–756.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Pease, W. H. 1868. Descriptions of marine Gasteropodae, inhabiting Polynesia. American Journal of Conchology 4(2):71-80, pls. 7-10.
    Ragkousis, M., N. Abdelali, E. Azzurro, A. Badreddine, M. Bariche, G. Bitar, F. Crocetta, F. Denitto, M. Digenis, R. El Zrelli, A. Ergenler, A. Fortic, V. Gerovasileiou, S. Grimes, S. Katsanevakis, C. Koçak, C. Licchelli, E. Loudaros, F. Mastrototaro, B. Mavric, S. Mavruk, A. Miliou, F. Montesanto, P. Ovalis, M. Pontes, L. Rabaoui, N. Sevingel, A. Spinelli, F. Tiralongo, A. Tsatiris, C. Turan, D. Vitale, F. Yalhin, S. Yapici, and A. Zenetos. 2020. New Alien Mediterranean Biodiversity Records (October 2020). Mediterranean Marine Science, 21(3), 631-652.
    Rudman, W. B. 1971. On the Opisthobranch genus Haminoea Turton & Kingston. Pacific Science. 25(4): 545-559.
    Rudman W.B. et al. 1998. Haminoea cyanomarginata accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/hamicyan).
    Sciberras, M., and P. J. Schembri. 2007. A critical review of records of alien marine species from the Maltese Islands and surrounding waters (Central Mediterranean). Mediterranean Marine Science Volume 8/1, 2007, 41-66.
    Sperone, E., G. Giglio, M. Abate, S. Giglio, E. Madeo, A. Giglio, S. Golia, I. Sangerman, G. Mauro, V. Circosta, M. Aceto, F. Forestier, and S. Tripepi. 2015. Contribution to the knowledge of the animal xenodiversity along Calabrian coasts (southern Italy, central Mediterranean). Acta Adriatica 56(2): 245-258.
    Stasolla, G., F. Riolo, A. Macali, C. Pierri, and F. Crocetta. 2014. Further spreading in the Italian seas of already established non-indigenous mollusc species. Marine Biodiversity Records, Vol. 7; e120.
    Streftaris, N., and A. Zenetos. 2006. Alien marine species in the Mediterranean-the 100 ‘Worst Invasives’ and their impact. Mediterr Mar Sci. 7:87–118.
    Streftaris, N., A. Zenetos, and E. Papathanassiou. 2005. Globalisation in marine ecosystems: the story of non-indigenous marine species across European seas. Oceanogr. Mar. Biol. Ann. Rev. 43: 419-453.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Yokeş, M. B., and W. B. Rudman. 2004. Lessepsian Opisthobranch from southwestern coast of Turkey; five new records for Mediterranean. In: Proceedings of the 37th CIESM Congress, 7-11 July 2004, Barcelona. Briand, F. et al. (Ed). CIESM Publishers, Monaco, 557 pp.
    Zenetos, A., S. Gofas, G. Russo, and J. Templado. 2004. Haminoea cyanomarginata accessed through: CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean on 2015-05-23. (http://www.ciesm.org/atlas/Haminoeacyanomarginata.html).
    Zenetos, A., D. Koutsoubas, and E. Vardala-Theodorou. 2005. Origin and vectors of introduction of  exotic molluscs in Greek waters. Belgian Journal of Zoology 135(2) 279-286.
    Zenetos, A., S. Gofas, G. Russo, and J. Templado. 2004. CIESM Atlas of exotic species in the Mediterranean. 3. Molluscs. CIESM Publishers, Monaco : 376 p.
    Zenetos, A., S. Gofas, C. Morri, A. Rosso, D. Violanti, J. E. Garcia Raso, M. E. Çinar, A. Almogi-Labin, A. S. Ates, E. Azzurro, E. Ballesteros, C. N. Bianchi, M. Bilecenoglu, M. C. Gambi, A. Giangrande, C. Gravili, O. Hyams-Kaphzan, P. K. Karachle, S. Katsanevakis, L. Lipej, F. Mastrototaro, F. Mineur, M. A. Pancucci-Papadopoulou, A. Ramos-Esplà, C. Salas, G. San Martin, A. Sfriso, N. Streftaris, and M. Verlaque. 2012. Alien species in the Mediterranean Sea by 2012. A contribution to the application of European Union’s Marine Strategy Framework Directive (MSFD). Part 2. Introduction trends and pathways. Mediterranean Marine Science, 13, 328-352.
    Zenetos, A., S. Gofas, M. Verlaque, M. E. Çinar, J. E. Garcia Raso, C. N. Bianchi, C. Morri, E. Azzurro, M. Bilecenoglu, C. Froglia, I. Siokou, D. Violanti, A. Sfriso, G. San Martin, A. Giangrande, T. Katağan, E. Ballesteros, A. Ramos-Esplà, F. Mastrototaro, O. Ocaña, A. Zingone, M. C. Gambi, and N. Streftaris. 2010. Alien species in the Mediterranean Sea by 2010. A contribution to the application of European Union’s Marine Strategy Framework Directive (MSFD). Part I. Spatial distribution. Mediterranean Marine Science, 11, 381-493.
    Zenetos, A., M. E. Çinar, M. A. Pancucci-Papadopoulou, J. G. Harmelin, G. Furnari, F. Andaloro, N. Bellou, N. Streftaris, and H. Zibrowius. 2005. Annotated list of marine alien species in the Mediterranean with records of the worst invasive species. Mediterranean Marine Science 6(2):63-118.
    Zenetos, A., V. Vassilopoulou, M. Salomidi, and D. Poursanidis. 2008. Additions to the marine alien fauna of Greek waters (2007 update). Mar Biodivers Rec. 1: 1-8.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Lamprohaminoea ovalis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 03/09/2014. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/mSGvp)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.