Elysia fezi

Elysia fezi  Vilella, 1968

Elysia fezi according to the Vilella´s description per Miquel Pontes

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Elysia  

 

Species

Elysia fezi  Vilella, 1968

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 494444).
Nota taxonómica: Elysia fezi  Vilella, 1968 està considerada a WoRMS (2016) com a taxon inquirendum, ja que no s’ha tornat a col·lectar ni observar després de la seva descripció. La gran mida (44 mm de longitud) del més gran dels quatre exemplars estudiats per Vilella (1968) i altres detalls de la seva coloració i anatomia permeten pensar que podria ser una espècie taxonòmicament vàlida, però tot i que s’ha mostrejat durant dècades a la localitat tipus (Cubelles, Barcelona), no ha estat possible trobar nous exemplars.

Descripció
Aquesta espècie es caracteritza per tenir el cos allargat, amb una longitud màxima d’uns 44mm. L’extrem cefàlic i el posterior són obtusos, una mica més estret aquest últim. A la meitat de la regió cefàlica apareixen els ulls, envoltats d’un anell color turquesa; la coloració del cos és verd brillant, mentre que el dors i la base del peu, que és molt estreta, són de color blanc. Els rinòfors són auricul·lats, gruixuts, amb l’àpex truncat, i d’uns 6 mm de longitud. Els parapodis s’originen a uns 11 mm. de la boca, són amples en el seu naixement i es perllonguen suaument fins a l’extrem posterior del peu; la vora interna dels parapodis presenta una fina línia verda, mentre que la vora externa té una sèrie de taques de color verd fosc, gairebé negre, disposades irregularment. Els orificis genitals són a la part dreta del cos, darrere del cap, separats entre si, el masculí ubicat més al davant.

Biologia
Els exemplars que van servir per descriure l’espècie viuen entre algues Ulva lactuca, Cladophora proliferaEnteromorpha linza, sobre les que es camufla perfectament, a molt poca fondària (menys d’1 metre). No es coneixen detalls sobre la seva reproducció.

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Fezi. En honor del Dr. Siro de Fez Sánchez (1887-1967) malacòleg espanyol radicat a Valencia, autor d’una de les primeres obres sobre els sacoglossos i nudibranquis de les costes ibèriques.

Distribució
No es coneix el seu rang de distribució. L’exemplar tipus es va trobar a la platja de Cubelles (Barcelona, Espanya).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia fezi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia fezi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Jensen, K. R. 2007. Biogeography of the Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia). Bonner Zoologische Beiträge 55:255–281.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Vilella, M. 1968. Una nueva Elysia del Mediterráneo español: Elysia fezi (nov sp). Miscelanea Zoologica 2 (3): 29-32.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Elysia fezi" in OPK-Opistobranquis, Published: 24/11/2015, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/6rsDW)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.