Elysia manriquei

Elysia manriquei Ortea & Moro, 2009

Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria 27-05-2014 in 6m per Pablo Samper Méndez

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Tectipleura
	Superorder	Sacoglossa
	Superfamily	Plakobranchoidea
	Family	Plakobranchidae
	Genus	Elysia
	Species	Elysia manriquei Ortea & Moro, 2009

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 555589).

Descripció
Cos de fins a 30mm de longitud, de color verd oliva (també en exemplars juvenils), recobert de petites papil·les còniques associades a uns punts blancs, i de punts negres de dos tipus, uns simples i altres en forma d’anells al voltant dels orificis glandulars. La densitat dels punts varia d’un exemplar a un altre. Els parapodis tenen el costat interior de color verd groguenc, sense punts negres (excepte a la zona pericàrdica, que és de color verd oliva amb punts negres), i formen tres lòbuls a cada costat de l’animal, el primer just darrere del cap, el segon al mig del cos i el tercer a mitja distància entre el segon i la cua. Tots els exemplars estudiats, tant juvenils com adults, tenen el mateix nombre de lòbuls parapodials. El peu és curt (aproximadament una cinquena part de la longitud de l’animal) i està ben definit, quedant separat de la base dels parapodis per un solc transversal, els flancs són paral·lels i la vora davantera està una mica enfonsada cap al mig, mentre que la cua és curta i apuntada. Els rinòfors estan situats al terç anterior del cap, estan solcats lateralment i molt enrotllats, de manera que el seu aspecte és gairebé cilíndric. Són relativament petits i tenen papil·les blanques i punts negres similars als de la resta del cos. Els ulls, que consisteixen en un punt de color negre situat dins d’una esfera cristal·lina, tenen la mateixa mida que els punts negres que decoren el cos i estan situats just darrere de cada rinòfor. La papil·la anal està situada al costat dret del cos, just al començament del parapodi, on pot haver-hi una taca negra per sota de la pell.

Biologia
Se suposa que s’alimenta de les algues Caulerpa racemosa var. peltata i Caulerpa webbiana (sobre la qual és una espècie críptica). La posta, dipositada sobre l’alga de la que s’alimenta, és un cordó de color groguenc format per càpsules de 85 micres de diàmetre dins de les quals s’observa un ou groguenc petit (d’unes 55 micres de diàmetre) juntament amb aliment extracapsular de color taronja. L’animal sol dirigir la cua cap amunt, per la qual cosa aquesta sembla un lòbul parapodial més. Quan l’animal està sobre l’alga que s’alimenta, de vegades desenrotlla els lòbuls parapodials i els aixafa contra l’alga, amb la qual cosa es converteix en pràcticament indetectable. Els animals emeten un núvol d’una substància blanc blavosa quan són molestats, presumiblement com a autodefensa.

Etimologia

Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
Manriquei, en honor de César Manrique Cabrera (1919-1992), pintor, escultor, arquitecte i artista espanyol originari de l’illa de Lanzarote, que va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Illes Canàries, buscant l’harmonia entre el art i la natura com a espai creatiu.

Distribució
Elysia manriquei és relativament comú en les localitats on ha estat mostrejada: Orzola i Arrecife (Lanzarote, Illes Canàries) i Gando i Taliarte (Gran Canària, Illes Canàries), havent estat trobada en diferents èpoques al llarg de l’any.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia manriquei
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia manriquei basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria 27-05-2014 in 6m by Jose Juan Calderín Peñate

Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria 27-05-2014 in 6m by Pablo Samper Méndez

Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria by Jesús Sigüenza de José

Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria by Jesús Rubén Sigüenza de José

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Elysia manriquei" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 18/09/2016. Accedit: 22/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=22407)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Elysia manriquei