Els llimacs de mar són mol·luscs gastròpodes marins, majoritàriament heterobranquis, que es caracteritzen per tenir el cos tou i presentar, en la fase adulta, una closca absent, molt reduïda o internalitzada. El terme “llimac de mar” és una denominació comuna de caràcter morfològic i divulgatiu, no un tàxon formal, i engloba diversos llinatges evolutius que presenten una gran diversitat de formes, anatomia i modes de vida.
Hi ha diversos grups que es coneixen habitualment com a llimacs de mar. Els més coneguts són els nudibranquis, que inclouen tant els nudibranquis dòrids, sovint amb un cos ample i aplanat, com els nudibranquis eòlids, molts dels quals tenen nombroses prolongacions en forma de dit al llarg del dors. Els sacoglossos constitueixen un altre grup fascinant, amb espècies que recorden petites fulles verdes. Les llebres de mar són animals generalment més grans, amb un cos tou i ample. Els cefalaspideus inclouen llimacs amb escut cefàlic i cargols bombolla, mentre que els pleurobranquis, també coneguts com a llimacs de brànquia lateral, formen un altre grup ben diferenciat. Grups menys coneguts, com els runcínids, també contribueixen a aquesta diversitat. Tot i que aquests animals comparteixen, en general, un aspecte de llimac, presenten diferències considerables en la seva anatomia, ecologia i història evolutiva.
En molts llinatges de llimacs de mar, el desenvolupament comença amb una larva diminuta que té una petita closca. Durant la metamorfosi, quan la larva es transforma en un juvenil, aquesta closca es perd o es redueix, segons el grup. En altres llinatges, la closca pot persistir com una estructura interna o molt reduïda. Aquestes diferències reflecteixen els diversos camins evolutius pels quals els gastròpodes marins s’han adaptat a viure amb una closca externa reduïda o absent.
Cicle vital típic d’un llimac de mar, per Nadia Stoker CC BY-NC-SA 4.0
Una de les característiques que més criden l’atenció dels llimacs de mar és la seva extraordinària varietat de colors i formes. N’hi ha que presenten tonalitats intenses, combinacions de colors sorprenents o siluetes que recorden petites branques, fulles o plomes. D’altres, en canvi, passen gairebé desapercebuts perquè es confonen amb les algues, les esponges o altres organismes sobre els quals viuen. Algunes espècies estan tan ben camuflades que trobar-les requereix una mirada atenta, fins i tot quan les tenim just davant dels ulls. Aquesta diversitat fa que observar els llimacs de mar sigui especialment gratificant, però també implica que moltes espècies siguin difícils de localitzar malgrat les seves dimensions.
La seva alimentació és igualment variada. Segons l’espècie, els llimacs de mar poden alimentar-se d’algues o d’altres organismes marins, com ara esponges, hidroïdeus, briozous, ascidis i anemones. Molts tenen dietes molt especialitzades i depenen d’organismes concrets per alimentar-se. Per exemple, molts nudibranquis dòrids s’alimenten d’esponges, nombrosos nudibranquis eòlids depreden cnidaris com els hidrozous, els sacoglossos mengen algues i les llebres de mar generalment també s’alimenten d’algues. Per tant, conèixer els organismes que viuen en un indret determinat ens pot ajudar a descobrir quins llimacs de mar hi podríem trobar.
Els llimacs de mar es poden trobar en mars de tot el món, des de les regions polars fins a les aigües tropicals. Ocupen una gran varietat d’hàbitats, incloent-hi les zones costaneres i intermareals, els fons rocosos, les comunitats d’algues, les praderies de fanerògames marines i els fons sorrencs o fangosos. Algunes espècies viuen entre esponges o altres invertebrats, mentre que d’altres estan associades a algues o plantes marines concretes. També hi ha espècies que habiten en ambients de mar profund, molt més enllà de les fondàries que s’exploren habitualment durant les immersions recreatives. A més, alguns gastròpodes emparentats amb els llimacs de mar viuen a mar obert i es desplacen suspesos a la columna d’aigua, en lloc de reptar pel fons marí.
Les seves dimensions també varien considerablement. Algunes espècies només fan uns pocs mil·límetres i poden passar fàcilment inadvertides, mentre que d’altres, com les llebres de mar, poden assolir mides molt més grans. L’observació de les espècies més petites sovint requereix paciència, una cerca acurada i l’ajuda de la fotografia macro. Fins i tot un petit fragment d’alga o una sola esponja poden allotjar diverses espècies diferents.
La seva biologia també inclou fenòmens sorprenents. Per exemple, alguns sacoglossos poden retenir dins de les seves cèl·lules cloroplasts obtinguts de les algues de què s’alimenten. Aquest fenomen, conegut com a cleptoplàstia, permet que aquests cloroplasts continuïn funcionant durant un cert període i, en algunes espècies, contribueixin al metabolisme de l’animal. És un dels exemples més remarcables de les relacions insòlites que els llimacs de mar poden establir amb el seu aliment i amb el medi que els envolta.
L’estudi dels llimacs de mar ens permet descobrir una part fascinant de la biodiversitat marina, sovint desconeguda fins i tot per a les persones que freqüenten el litoral. Observar-los amb atenció ens ajuda a comprendre millor la riquesa dels ecosistemes marins i a valorar l’extraordinària diversitat d’organismes que s’amaga entre les algues, les roques i els altres habitants del fons marí.
Referències
- Ballesteros, M., Hopkins, A., Salicrú, M., & Nimbs, M. J. (2025). Heterobranch sea slugs s.l. (Mollusca, Gastropoda) from the Southern Ocean: Biodiversity and taxonomy. Diversity, 17(5), Article 330. https://doi.org/10.3390/d17050330
- Cruz, S., & Cartaxana, P. (2022). Kleptoplasty: Getting away with stolen chloroplasts. PLOS Biology, 20(11), e3001857. https://doi.org/10.1371/journal.pbio.3001857
- Krug, P. J., Vendetti, J. E., Ellingson, R. A., Trowbridge, C. D., Hirano, Y. M., Trathen, D. Y., Rodriguez, A. K., Swennen, C., Wilson, N. G., & Valdés, Á. A. (2015). Species selection favors dispersive life histories in sea slugs, but higher per-offspring investment drives shifts to short-lived larvae. Systematic Biology, 64(6), 983–999. https://doi.org/10.1093/sysbio/syv046
- Wägele, H., & Klussmann-Kolb, A. (2005). Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda)—more than just slimy slugs. Shell reduction and its implications on defence and foraging. Frontiers in Zoology, 2, Article 3. https://doi.org/10.1186/1742-9994-2-3
- Wägele, H., Klussmann-Kolb, A., Verbeek, E., & Schrödl, M. (2014). Flashback and foreshadowing—a review of the taxon Opisthobranchia. Organisms Diversity & Evolution, 14, 133–149. https://doi.org/10.1007/s13127-013-0151-5
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Què és un llimac de mar?" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 05/12/2016. Accedit: 21/10/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=22967)
