Home Guia d’Opistobranquis Aplysiida Aplysia parvula

Aplysia parvula

Aplysia parvula (Guilding in Morch, 1863)

Aplysia parvula per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Aplysia  

 

Species

Aplysia parvula  Mörch, 1863

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138757).
Nota taxonòmica: Segons el recent article publicat per Golestani et al (2019), totes les llebres del mar mediterrànies classificades com Aplysia parvula són, en realitat, Aplysia punctata. Tot i això, considerant que hi ha molts “morfotips” d’Aplysia parvula i Aplysia punctata amb diferències morfològiques més que evidents (hem observat diversos tipus d’Aplysia de mida petita en les nostres immersions), mantindrem la denominació anterior fins que es publiquin nous estudis sobre aquest grup.

Sinònims

  • Aplysia allochroa Bergh, 1908
  • Aplysia anguilla Sowerby G.B. II, 1869
  • Aplysia atromarginata Bergh, 1905
  • Aplysia australiana Clessin, 1899
  • Aplysia concava G.B. Sowerby I, 1833
  • Aplysia intermedia Farran, 1905
  • Aplysia japonica Sowerby G.B. II, 1869
  • Aplysia lobata Bergh, 1908
  • Aplysia norfolkensis G. B. Sowerby II, 1869
  • Aplysiopsis juanina Bergh, 1898
  • Syphonota elongata Pease, 1860

Descripció
Els exemplars mediterranis d’aquesta espècie solen tenir una mida d’uns 20 mm, encara que a la bibliografia se cita una longitud màxima de 60 mm. El to general de cos és vermellós o marró-verdós a causa d’un gruixut reticulat marró que delimita unes zones més o menys poligonals de color rosat o verdós que presenten al seu interior una taca blanca irregular. També solen existir algunes taques blanquinoses formades per acúmuls de puntuacions d’aquest color disseminades pel cap, coll, part posterior de la base dels rinòfors, costats del cos i paràpodes. El cap, com en totes les espècies del gènere, està molt ben desenvolupat, amb un coll llarg que l’uneix a la resta del cos; els tentacles cefàlics estan enrotllats en sentit longitudinal i el seu extrem sol ser negre, els rinòfors són auriculats, curts i prims i acaben en punta que també és negra. Davant i una mica al costat extern de la base dels rinòfors s’observen els ulls situats en una àrea circular una mica prominent i de color blanquinós. A la dreta del cos s’observa el solc espermàtic que va des de la cavitat paleal fins a prop de la base del rinòfor. Els paràpodes són curts i estan fusionats posteriorment; la vora dels paràpodes està ribetejada per una ampla banda negra de vegades interrompuda per taques blanques. El mantell que recobreix dorsalment les vísceres és molt fi i té un ampli foramen oval a través del qual s’observa la conquilla. Sota la vora dreta de la conquilla s’aprecien uns grànuls negres gruixuts que podrien correspondre a la glàndula de la porpra. La brànquia és de to rosat semitransparent i està soldada a la zona anterior de la cavitat del mantell. La conquilla està recoberta parcialment pel mantell i és de color groguenc, només està espiralitzada a l’àpex i la resta és aplanada; està calcificada a la seva zona central, essent flexible i semitransparent en tota la perifèria. Quan està evaginat, el penis s’observa de color rosat i té forma de cullera amb una beina aplanada basal. El peu és de color rosat a excepció dels extrems anterior i posterior que són negres, podent haver-hi granulacions blanques als marges laterals. La cua és estreta i punxeguda.

Biologia
Aplysia parvula és una espècie que es troba àmpliament distribuïda per tot el pis infralitoral superior i ocasionalment s’ha citat en fons circalitorals. Generalment es troba associada a diferents algues vermelles com Sphaerococcus coronopifolius, Laurencia obtusa i Delisea pulchra, ja que s’alimenta d’elles i n’adquireix el seu color. En absència d’algues vermelles també pot alimentar-se d’algues verdes, en aquest cas els exemplars solen ser de tons verdosos. Pot acumular metabòlits secundaris, del tipus de furanones, de les algues vermelles de les quals s’alimenta. Es cita ocasionalment depredada per certes espècies de picnogònids i nemertins a l’oceà Pacífic. Com altres opistobranquis A. parvula és hermafrodita i, com passa amb les altres espècies del gènere, diversos exemplars (4-5) s’aparellen, copulant en cadenes: l’individu que està davant de la cadena rep els espermatozoides de l’altre, per tant actuant com a femella, els exemplars intermedis de la cadena donen esperma a l’exemplar que tenen davant mentre reben esperma de l’animal a l’esquena, actuant com a mascle i femella, i els últims de la cadena donen esperma a l’animal que té davant, essent l’únic que actua com a mascle. Poc després de l’aparellament, els exemplars fecundats ponen els seus ous, la posta és un cordó molt enrevessat d’uns 0,6 mm de diàmetre amb nombrosos ous rosats o vermellosos de 80-100 micres de diàmetre. Es pot confondre amb juvenils d’Aplysia punctata o Aplysia fasciata perquè els parapodis d’aquestes espècies no tenen la vora negra. En el cas d’exemplars molt foscos d’A.parvula on la vora negra dels parapodis no és visible, es poden diferenciar perquè els joves de les altres Aplysia tendeixen a tenir un cos de color vermell o marró clar.

Etimologia

  • Aplysia. De la paraula grega que significa “bruticia”
  • Parvula. Paraula llatina que significa “molt petit”

Distribució
Aquesta espècie va ser descrita el 1863 a l’illa de Sant Tomàs, a les Antilles i des de llavors les cites han demostrat que es tracta d’una espècie de distribució circumtropical entre 40ºN i 40ºS. Ha estat localitzada a l’Atlàntic a l’intermareal del Brasil, al Golf de Mèxic, a Curaçao, Puerto Rico, costes de Florida, a les illes Britàniques, a totes les àrees de la Península Ibèrica tant atlàntiques com mediterrànies, a les Balears, a Canàries, Madeira, Açores, les costes de Sud-àfrica. Al Pacífic ha estat localitzada al Golf de Califòrnia, Japó, Korea, illes Hawaii, illes Marshall, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda i el Mar Roig. A la Mediterrània sigui trobat tant a la conca oriental (Turquia, Grècia, Israel) com a l’occidental (Malta, Nàpols, Golf de Taranto, mar  Ligúria, Tànger). S’ha postulat la colonització mediterrània d’aquesta espècie mitjançant una migració lessepsiana a través del canal de Suez, fet que encara no s’ha demostrat. A les costes catalanes s’aprecia com a relativament freqüent vivint en diferents algues rodofícies de tal·lus tou; ha estat citada a Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaquès), Roses, L’Escala, Illes Medes, Cala Aiguafreda i Cala Aiguablava (Begur), Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia parvula
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia parvula basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Aplysia parvula
Aplysia parvula
Aplysia parvula
Aplysia parvula (copula) by Miquel Pontes
Aplysia parvula (copula) by Miquel Pontes
Aplysia parvula in copula by Miquel Pontes
Aplysia parvula by Miquel Pontes

Bibliografia

    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Bacallado, J. J., J. Ortea, L. Moro, F. J. Martín Barrios, T. Cruz Simó, and R. Mesa Hernández. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación. 1–32.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., and J. Templado. 1987. Aplysia parvula en las costas de la península ibérica. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 13: 55-62.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bebbington, A. 1975. On a collection of Aplysia species from Naples with a note on the distribution of Aplysia parvula (Gastropoda, Opisthobranchia) in the Mediterranean. Pubbl. Staz. Zool Napoli 39: 121-8.
    Bebbington, A. 1977. Aplysiid species from eastern Australia with notes on the Pacific Ocean Aplysiomorpha. Trans. Zool. Soc. Lond. 34 1: 87-147.
    Bebbington, A., and G. H. Brown. 1975. Aplysia parvula Guilding in Morch, an opisthobranch new to the British fauna. J Conch 28: 329-333.
    Bergh, L. S. R. 1905. Die Opisthobranchiata der Siboga-Expedition. Monographie 50, pp. 1-248, pls. 1-20.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Branch, G. M. 2002. Two Oceans. 5th impression. David Philip, Cate Town & Johannesburg.
    Burn, R. 2006. A checklist and bibliography of the Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) of Victoria and the Bass Strait area, south-eastern Australia. Museum Victoria Science Reports 10:1–42.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Camacho-Garcia, Y., T. Gosliner, and A. Valdes. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences, S.l.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Çevik, C., and S. Gündoğdu. 2016. Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
    Çinar, M. E., M. Bilecenoglu, B. Öztürk, T. Katağan, and M. B. Yokeş. 2011. An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    De la Cruz-Francisco, V., D. Ortigosa, and M. González González. 2017. Primeros registros de babosas marinas (Gastropoda: Heterobranchia) del Sistema Arrecifal Tuxpan, México, con ampliaciones de ámbito de distribución. Biodiversity and Natural History (2017) Vol. 3, No. 1, 15-23.
    De Nys, R., P. D. Steinberg, C. N. Rogers, T. S. Charlton, and M. W. Duncan. 1996. Quantitative variation of secondary metabolites in the sea hare Aplysia parvula and its host plant, Delisea pulchra. Marine Ecology Progress Series 130(1-3):135-146.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Eales, N. B. 1957. Revision of the species of Aplysia of the Muséum National d’Historie Naturelle (Malacologie), Paris. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle (Paris) 2e série, 29 (3): 246-255.
    Eales, N. B. 1957. Aplysiids from West Africa, with description of a new species, Aplysia winneba. Proceedings of the Malacological Society of London 32(4): 179-183.
    Eales, N. B. 1960. Revision of the world species of Aplysia. Bulletin of the British Museum, Natural History (Zoology) 5: 269-404.
    Frank, B. et al. 1998. Aplysia parvula accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/opis24.htm).
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25: 223–232.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Golestani, H., F. Crocetta, V. Padula, Y. Camacho García, J. Langeneck, D. Poursanidis, M. Pola, M. B. Yokeş, J. L. Cervera, D. Jung, T. M. Gosliner, J. F. Araya, Y. Hooker, M. Schrödl, and Á. Valdés. 2019. The little Aplysia coming of age: from one species to a complex of species complexes in Aplysia parvula (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia). Zoological Journal of the Linnean Society, XX: 1-52.
    ICZN. 1959. Opinion 560. Protection under the Plenary Powers of the specific name. Zoological Nomenclature, 20(27): 293-302.
    Imamoto, J. 2001. Aplysia parvula accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Aplysia&gakumei2=parvula&location_code=0000#).
    Lance, J. R. 1971. Observations on the sea hare Aplysia parvula (Gastropoda: Opisthobranchia) from the Gulf of California. Veliger 14 (1):60-63.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M. A. E., J. L. Cervera, and P. J. López-González. 2001. The Opisthobranch Molluscs from Porto Santo Island (Madeira Archipelago, Northeastern Atlantic Ocean). Iberus 19 (1): 75-82.
    Malaquias, M. A. E., G. Calado, J. F. Da Cruz, and K. Jensen. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Martín, D., L. Dantart, and M. Ballesteros. 1990. Moluscos de la concreciones de algas calcáreas del litoral catalán (NE España). Lavori S.I.M. Napoli, 23: 445-456.
    Martínez Cueto-Felgueroso, E. 1995. El orden Anaspidea (Mollusca: Opisthobranchia) en el Atlántico y Mediterráneo próximo: Revisión taxonómica y estudio de los metabolitos secundarios (Tesis Doctoral).
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Aplysia parvula accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/aplysia-parvula.html).
    Miyamoto, T., Y. Ebisawa, and R. Higuchi. 1995. Aplyparvunin, a bioactive acetogenin from the Sea Hare Aplysia parvula. Tetrahedron Letters 36(34):6073-6074.
    Mörch, O. A. L. 1863. Contributions la faune malacologique des Antilles danoises. Journal de Conchyliologie, 11: 21-43.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Nimbs, M. J., and N. G. Wilson. 2021. Saved by the Shell: Molecular Analysis Detects the Cryptic Sea Hare, Aplysia concava G. B. Sowerby I, 1833 (Mollusca: Heterobranchia: Aplysiidae), from Oceania, with a Redescription. Taxonomy. 1: 48–59.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Aplysia parvula" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 09/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=359)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.