Guia d’Opistobranquis Aplysiida Aplysia fasciata

Aplysia fasciata

Aplysia fasciata Poiret, 1789

Aplysia fasciata per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Tectipleura
	Order	Aplysiida
	Superfamily	Aplysioidea
	Family	Aplysiidae
	Genus	Aplysia
	Species	Aplysia fasciata Poiret, 1789

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138755).

Sinònims

Aplysia brasiliana Rang, 1828
Aplysia gracilis Eales, 1960
Aplysia lobiancoi Mazzarelli, 1890
Aplysia marmorata de Blainville, 1823
Aplysia neapolitana Delle Chiaje, 1824
Aplysia radiata Crouch, 1826
Aplysia sicula Swainson, 1840
Aplysia vulgaris de Blainville, 1823
Aplysia willcoxi Heilprin, 1887
Aplysia winneba Eales, 1957
Laplysia alba Cuvier, 1803
Laplysia camelus Cuvier, 1803
Laplysia fasciata Poiret, 1789 (original)

Descripció
Aquesta és una de les espècies de llebres de mar de major talla del món, ja que pot mesurar més de 30 cm de longitud i arribar a un pes de més de 1,5 kg. La coloració és variable però freqüentment els exemplars tenen un to marró fosc homogeni o amb taques blanquinoses a la cara externa dels paràpodes, flancs del cos i el cap. Els exemplars de major talla poden ser de color gairebé negre amb lleugers tints violacis. La textura del cos és molt suau al tacte. De vegades els marges dels paràpodes, dels rinòfors i de la sola pèdea són de color vermellós. Els rinòfors són curts i auriculats. Els paràpodes són molt amplis i són completament lliures per la zona posterior, el que permet als exemplars d’aquesta espècie efectuar moviments de natació. El peu és estret, del mateix color que el cos i la cua és curta. La conquilla és interna, és ampla, mesura més de 50 mm en els exemplars més grans i està coberta per l’epiteli dorsal del mantell, el foramen o és molt reduït (2-3 mm de diàmetre) o no existeix. A l’aparell reproductor destaca el penis, que és fi, allargat i de color blanquinós.

Biologia
Aquesta espècie, com altres del mateix gènere a Europa, viu en aigües litorals poc profundes, des de la zona intermareal fins 15-20 m de profunditat. Es tracta d’una espècie d’activitat principalment nocturna i de nutrició herbívora com les altres espècies de l’ordre Anaspidea i hem comprovat que s’alimenta d’espècies d’algues dels gèneres Ulva, Enteromorpha, Jania, Pterocladia i Laurencia. Els amplis paràpodes, separats a la zona posterior, permet als exemplars d’aquesta espècie efectuar moviments de natació de llarg recorregut i no és estrany veure’ls nedant prop de les platges o a l’interior dels ports. Quan són molestats bruscament, els animals segreguen un líquid blanquinós procedent de la glàndula opalina barrejat amb un altre líquid de color purpuri, segregat per la glàndula de la porpra, tots dos, sembla, amb missió defensiva. Aquesta espècie d’Aplysia pot, a més, biosintetizar altres metabòlits secundaris del grup de les aplikurodines que s’acumulen en les parts externes de l’animal i que s’han mostrat amb activitat tòxica i de repel·lència en estudis de laboratori (Martínez, 1995). A l’hora de la reproducció, que sol coincidir amb el final de l’estiu o a principis de tardor, nombrosos exemplars es concentren a escassa profunditat per a la còpula, que sol ser en cadenes de diversos individus. Després de la còpula, els animals efectuen una posta en forma de cordó enrotllat i amuntegat de color ataronjat o groguenc que, desenrotllat, pot arribar a una longitud 80 vegades la de la mida de l’animal i contenir més de 20 milions d’ous. Dins del cordó, els ous, d’unes 100 micres de diàmetre, es troben a l’interior de càpsules ovígeres que poden contenir d’mitjana uns 40 ous cadascuna (Thompson, 1976).

Etimologia

Aplysia. Nom procedent del grec que significa “brutícia”.
Fasciata. Es refereix a que està ornamentat amb una banda de color.

Distribució
És una espècie que té una àmplia repartició per totes les costes europees tant atlàntiques com mediterrànies. També esmentada a la costa atlàntica africana (Marroc, Senegal, Angola, Ghana), Arxipèlag de Cap Verd, Canàries, Madeira i Açores. És una espècie amfiatlántica ja que també s’ha localitzat a Costa Rica, Colòmbia, Cuba, Golf de Mèxic i l’illa de Santa Helena a l’Atlàntic sud. A la Península Ibèrica es troba en totes les seves zones costaneres (Cervera et al. 2004). Pel que fa a les costes de Catalunya s’ha citat o observat en nombroses localitats de la Costa Brava, zona del Maresme, Costa Daurada o el litoral sud de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia fasciata
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★☆☆
Mediterrània oriental:	★★☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia fasciata basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Aplysia fasciata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Zu10D)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Aplysia fasciata