Home Guia d’Opistobranquis Aplysiida Aplysia fasciata

Aplysia fasciata

Aplysia fasciata  Poiret, 1789

Aplysia fasciata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Aplysia  

 

Species

Aplysia fasciata  Poiret, 1789

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138755).
Sinònims

  • Aplysia brasiliana Rang, 1828
  • Aplysia gracilis Eales, 1960
  • Aplysia lobiancoi Mazzarelli, 1890
  • Aplysia marmorata de Blainville, 1823
  • Aplysia neapolitana Delle Chiaje, 1824
  • Aplysia radiata Crouch, 1826
  • Aplysia sicula Swainson, 1840
  • Aplysia vulgaris de Blainville, 1823
  • Aplysia willcoxi Heilprin, 1887
  • Aplysia winneba Eales, 1957
  • Laplysia alba Cuvier, 1803
  • Laplysia camelus Cuvier, 1803
  • Laplysia fasciata Poiret, 1789 (original)

Descripció
Aquesta és una de les espècies de llebres de mar de major talla del món, ja que pot mesurar més de 30 cm de longitud i arribar a un pes de més de 1,5 kg. La coloració és variable però freqüentment els exemplars tenen un to marró fosc homogeni o amb taques blanquinoses a la cara externa dels paràpodes, flancs del cos i el cap. Els exemplars de major talla poden ser de color gairebé negre amb lleugers tints violacis. La textura del cos és molt suau al tacte. De vegades els marges dels paràpodes, dels rinòfors i de la sola pèdea són de color vermellós. Els rinòfors són curts i auriculats. Els paràpodes són molt amplis i són completament lliures per la zona posterior, el que permet als exemplars d’aquesta espècie efectuar moviments de natació. El peu és estret, del mateix color que el cos i la cua és curta. La conquilla és interna, és ampla, mesura més de 50 mm en els exemplars més grans i està coberta per l’epiteli dorsal del mantell, el foramen o és molt reduït (2-3 mm de diàmetre) o no existeix. A l’aparell reproductor destaca el penis, que és fi, allargat i de color blanquinós.

Biologia
Aquesta espècie, com altres del mateix gènere a Europa, viu en aigües litorals poc profundes, des de la zona intermareal fins 15-20 m de profunditat. Es tracta d’una espècie d’activitat principalment nocturna i de nutrició herbívora com les altres espècies de l’ordre Anaspidea i hem comprovat que s’alimenta d’espècies d’algues dels gèneres Ulva, Enteromorpha, Jania, Pterocladia i Laurencia. Els amplis paràpodes, separats a la zona posterior, permet als exemplars d’aquesta espècie efectuar moviments de natació de llarg recorregut i no és estrany veure’ls nedant prop de les platges o a l’interior dels ports. Quan són molestats bruscament, els animals segreguen un líquid blanquinós procedent de la glàndula opalina barrejat amb un altre líquid de color purpuri, segregat per la glàndula de la porpra, tots dos, sembla, amb missió defensiva. Aquesta espècie d’Aplysia pot, a més, biosintetizar altres metabòlits secundaris del grup de les aplikurodines que s’acumulen en les parts externes de l’animal i que s’han mostrat amb activitat tòxica i de repel·lència en estudis de laboratori (Martínez, 1995). A l’hora de la reproducció, que sol coincidir amb el final de l’estiu o a principis de tardor, nombrosos exemplars es concentren a escassa profunditat per a la còpula, que sol ser en cadenes de diversos individus. Després de la còpula, els animals efectuen una posta en forma de cordó enrotllat i amuntegat de color ataronjat o groguenc que, desenrotllat, pot arribar a una longitud 80 vegades la de la mida de l’animal i contenir més de 20 milions d’ous. Dins del cordó, els ous, d’unes 100 micres de diàmetre, es troben a l’interior de càpsules ovígeres que poden contenir d’mitjana uns 40 ous cadascuna (Thompson, 1976).

Etimologia

  • Aplysia. Nom procedent del grec que significa “brutícia”.
  • Fasciata. Es refereix a que està ornamentat amb una banda de color.

Distribució
És una espècie que té una àmplia repartició per totes les costes europees tant atlàntiques com mediterrànies. També esmentada a la costa atlàntica africana (Marroc, Senegal, Angola, Ghana), Arxipèlag de Cap Verd, Canàries, Madeira i Açores. És una espècie amfiatlántica ja que també s’ha localitzat a Costa Rica, Colòmbia, Cuba, Golf de Mèxic i l’illa de Santa Helena a l’Atlàntic sud. A la Península Ibèrica es troba en totes les seves zones costaneres (Cervera et al. 2004). Pel que fa a les costes de Catalunya s’ha citat o observat en nombroses localitats de la Costa Brava, zona del Maresme, Costa Daurada o el litoral sud de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia fasciata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia fasciata basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Aplysia fasciata by Manuel Ballesteros
Aplysia fasciata by Enric Madrenas
Aplysia fasciata by Enric Madrenas
Aplysia fasciata by Enric Madrenas
Aplysia fasciata by Enric Madrenas
Aplysia fasciata by Enric Madrenas
Aplysia fasciata with spawn @ Portllligat (Cadaqués, Spain) by Miquel Pontes
Aplysia fasciata
Aplysia fasciata @ Gozo, Malta 4m by Richard Salter
Aplysia fasciata @ Es Caials 19-08-2016 by Àlex Bartolí
Aplysia fasciata @ Es Caials 19-08-2016 by Àlex Bartolí
Aplysia fasciata swimming @ Sicily, Italy by Lara Orselli
Aplysia fasciata @ Sicily, Italy by Lara Orselli
Aplysia fasciata @ Sicily, Italy by Lara Orselli
Aplysia fasciata @ France by Pascal Girard
Aplysia fasciata mating @ France by Pascal Girard
Aplysia fasciata parapodia detail @ France by Pascal Girard
Aplysia fasciata mating @ Socoa (France) by Miriam Laplace

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Achituv, Y., and A. J. Susswein. 1985. Habitat selection by two mediterranean species of Aplysia: Aplysia fasciata Poiret and Aplysia depilans Gmelin (Mollusca, Opisthobranchia). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 85: 113–122.
    Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, S., and J. M. N. Azevedo. 1997. Shallow-water molluscs from the Formigas Islets, Azores, collecetd during the “Santa Maria e Formigas 1990”. Scientific Expedition. Açoreana 8 (3): 323-330.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bebbington, A., and S. M. Turk. 1992. Aplysia depilans Gmelin and Aplysia fasciata Poiret from Cornwall. Journal of Conchology 34 2 1992 - 0022-0019 115.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Blumberg, S., and A. J. Susswein. 1998. Consummatory feeding movements in Aplysia fasciata are facilitated by conspecifics with access to mates, by reproductive tract homogenates and by bag cell peptides. Journal Of Comparative Physiology A-Sensory Neural And Behavioral Physiology 182(2):175-181.
    Blumberg, S., T. Haran, D. Botzer, A. J. Susswein, and others. 1998. Pheromones linked to sexual behaviors excite the appetitive phase of feeding behavior of Aplysia fasciata. I. Modulation and excitation of appetitive behaviors. Journal Of Comparative Physiology A-Sensory Neural And Behavioral Physiology 182(6):777-783.
    Botzer, D., S. Blumberg, I. Ziv, and A. J. Susswein. 1991. Common regulation of feeding and mating in Aplysia fasciata: Pheromones released by mating and by egg cordons increase feeding behavior. BEHAV NEURAL BIOL 56():251-261.
    Bucquoy, E., P. Dautzenberg, and G. Dollfus. 1886. Les mollusques marins du Roussillon, Tome I, Gastropodes. J. B. Baillière & fils. Paris: 487-570 pp.; pls. 61-66.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta, F., G. Bitar, H. Zibrowius, and M. Oliverio. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96: 1–22.
    Cuvier, G. L. 1803. Sur le genre Laplysia, vulgairement nommé Lièvre Marin; sur son anatomie, et sur quelques-unes de ses espèces. Annales du Muséum d’Histoire Naturelle : 28 p., 4 pl.
    D’Aniello, A., G. Nardi, A. Vetere, and G. P. Ferguson. 1993. Occurrence of Free D Aspartic Acid in Circumoesophageal Ganglia of Aplysia fasciata. Life Sciences 52(8):733-736.
    d’Oliveira, M. P. 1895. Opisthobranches du Portugal de la collection de m Paulino d’Oliveira. O Instituto. Revista Scientifica e Litteraria. 42: 574–592.
    de Blainville, H. M. 1823. Monographie du genre Aplysie (Aplysia Lin.). Journal de Physique, de Chimie, d’Histoire naturelle et des Arts 96: 277-288.
    De la Cruz-Francisco, V., D. Ortigosa, and M. González González. 2017. Primeros registros de babosas marinas (Gastropoda: Heterobranchia) del Sistema Arrecifal Tuxpan, México, con ampliaciones de ámbito de distribución. Biodiversity and Natural History (2017) Vol. 3, No. 1, 15-23.
    Delle Chiaje, S. 1824. Memorie sulla storia e notomia degli animali senza vertebre del regno di Napoli 1:i-xii, 1-184.
    Eales, N. B. 1957. Revision of the species of Aplysia of the Muséum National d’Historie Naturelle (Malacologie), Paris. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle (Paris) 2e série, 29 (3): 246-255.
    Eales, N. B. 1957. Aplysiids from West Africa, with description of a new species, Aplysia winneba. Proceedings of the Malacological Society of London 32(4): 179-183.
    Eales, N. B. 1960. Revision of the world species of Aplysia. Bulletin of the British Museum, Natural History (Zoology) 5: 269-404.
    Fiorito, G., and F. Gherardi. 1990. Behavioural changes induced by ink in Aplysia fasciata (Mollusca, Gastropoda): evidence for a social signal role of inking. Mar Beh Physiol 17: 129-135.
    Frank, B. et al. 1998. Aplysia fasciata accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/511zb.htm).
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    García-Gómez, J. C. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Göthel, H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, Barcelona.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Kabotyanski, E. A., I. Milosevic, and D. A. Sakharov. 1990. Neuronal correlates of 5-hydroxytryptophan-induced sustained swimming in Aplysia fasciata. COMP BIOCHEm PHYSIOL C COMP PHARMACOL TOXICOL 95 1 1990 CBPCE Comparative Biochemistry and Physiology C Pharmacology Toxicology and Endocrinology 0742-8413 39-44.
    Levy, M., and A. J. Susswein. 1999. Separate effects of a classical conditioning procedure on respiratory pumping, swimming, and inking in Aplysia fasciata. Learning & Memory 6(1):21-36.
    Levy, M., and A. J. Susswein. 1996. Respiratory pumping in Aplysia fasciata has a ventilatory function in natural and artificial tide pools. Society for Neuroscience Abstracts 22(1-3): 1142.
    Levy, M., and A. J. Susswein. 1993. Separate Neural Pathways Respond To Different Noxious Stimuli Affecting Respiratory Pump Frequency in Aplysia fasciata. BRAIN RES 616 1-2 1993 BRREA Brain Research 0006-8993 218- 229.
    Levy, M., M. O. Susswein, and A. J. Susswein. 1993. Respiratory Pumping in Aplysia fasciata as Part of an Integrated Defensive Response To Increases and Decreases in Seawater Concentration. J COMP PHYSIOL A SENS NEURAL BEHAV PHYSIOL 172 6 1993 JCPAD Journal of Comparative Physiology A Sensory Neural and Behavioral Physiology 0340-7594 749-758.
    Levy, M., S. Markovich, and A. J. Susswein. 1994. Modulation of respiratory pump rate by reproductive behaviors in freely behaving pairs of Aplysia fasciata. Behavioral and Neural Biology 61 1 1994 0163-1047 93-98.
    Levy, M., L. Tsitolovski, and A. J. Susswein. 1997. Instrumental conditioning of respiratory pumping in Aplysia fasciata. Society for Neuroscience Abstracts 23(1-2): 1338.
    Levy, M., I. Levy, and A. J. Susswein. 1997. Respiratory pumping in Aplysia fasciata in natural and artificial tide pools. J. Comp. Physiol. A-Sensory Neural Behavioral Physiol. 180(1):81-89.
    Levy, M., Y. Achituv, and A. J. Susswein. 1989. Relationship between respiratory pumping and oxygen consumption in Aplysia depilans and Aplysia fasciata. Journal of Experimental Biology 141 1989  - 0022-0949 389-406.
    Levy, M., S. Blumberg, and A. J. Susswein. 1997. The rhinophores sense pheromones regulating multiple behaviors in Aplysia fasciata. Neuroscience Letters 225(2):113-116.
    Levy, M., A. Weller, and A. J. Susswein. 1994. Learned changes in the rate of respiratory pumping in Aplysia fasciata in response to increases and decreases in seawater concentration. Behavioral Neuroscience 108 1 1994 0735-7044 161-170.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Aplysia fasciata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 30/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=363)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.