Guia d’Opistobranquis Sacoglossa Plakobranchoidea Placida cremoniana

Placida cremoniana

Placida cremoniana (Trinchese, 1892)

Placida cremoniana @ Punta del Plom, Begur (Spain) 14-06-2008 per Pontes, Miquel

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Tectipleura
	Superorder	Sacoglossa
	Superfamily	Plakobranchoidea
	Family	Limapontiidae
	Genus	Placida
	Species	Placida cremoniana (Trinchese, 1892)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141564).

Sinònims

Ercolania trinchesii Pruvot-Fol, 1951
Hermaea carminis Fez, 1962
Hermaea cremoniana Trinchese, 1892 (original)

Descripció
La grandària dels exemplars pot arribar fins els 10 mm de longitud. La coloració d’aquesta espècie és molt peculiar i la fa inconfusible d’altres ascoglosos. El cap, els rinòfors, el dors i els laterals de l’animal i el terç superior dels cerata són de color morat fosc, gairebé negre, mentre que el vel cefàlic, el peu, els dos terços basals dels cerata i una banda a cada costat del cos són de color groc or. El cos és bastant estilitzat, el cap disposa d’una espècie de replegament arrodonit o vel cefàlic. Els rinòfors són auriculats i una mica més amples en la base; existeix una banda longitudinal d’un blanc-grisós en la cara externa dels rinòfors que contínua per darrere de la base dels rinòfors formant una “V” característica, on es troben els ulls. Els cerata són bastant nombrosos i cobreixen homogèniament el dors de l’animal, sense apreciar-se clarament la seva reunió en grups; la seva grandària augmenta des dels inserits més lateralment fins als situats més dorsalment. La forma dels cerata és allargada, amb la part mitjana més eixamplada i afilada la punta. La regió cardíaca està a la zona mitjà dorsal, a l’altura dels primers cerata, i davant d’ella es troba la papil·la anal, de color morat fosc però amb l’extrem superior blanquinós. El peu és estret, la zona anterior és quelcom eixamplada i la cua curta i estreta.

Biologia
Aquesta espècie sol viure a poca profunditat entre diferents algues fotòfiles com Halimeda estudiantina, diverses rodofícies i feofícies i també en praderies de Posidònia oceanica. A Japó aquesta espècie s’ha comprovat que menja tiges de l’alga clorofícia Derbesia però res més se sap del que mengen amb certesa els exemplars europeus, com tampoc es coneix d’on obtenen o com produeixen els pigments que adornen el seu cos. La posta és una cinta enrotllada en mitja lluna o en cercle gairebé complet de fins a 2 mm de diàmetre; els ous són petits, d’unes 50-60 micres de diàmetre.

Etimologia

Placida. Del Llatí “placeō”, satisfer. També significa plàcida, suau, tranquil·la, quieta, pacífica.
Cremoniana. De Cremona, ciutat situada al nord d’Itàlia, entre Pavia i Parma, prop de Gènova.

Distribució
L’espècie va ser descrita originàriament de la costa de Nàpols (Itàlia) però des de llavors ha estat citada per tot el mar Mediterrani, tant a les costes orientals com occidentals. També s’ha citat a Canàries, Madeira i Açores. A la Península Ibèrica s’ha observat en gairebé tot el seu litoral, tant mediterrani com a atlàntic i a les Balears. A Catalunya no és difícil observar-la entre algues en parets rocoses de la Costa Brava i més al Sud, a les costes de Barcelona. Segons McCarthy et al (2017) hi ha diverses espècies semblants que formen un grup críptic amb Placida cremoniana:

Placida cremoniana – Mediterrània i Atlàntic nordoriental
Placida brookae – Califòrnia (USA) i Galàpagos (Ecuador)
Placida kevinleei – Japó i Hawaii (USA)
Placida barackobamai – Australia, Hawaii (USA), Japó i Guam

Poden diferenciar-se visualment seguint aquesta clau visual:

Placida cremoniana complex diagnostic key by McCarthy et al (2017)

Clau diagnòstica del complex de Placida cremoniana per McCarthy et al (2017)

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Placida cremoniana
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★☆☆☆
Mediterrània oriental:	★★☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Placida cremoniana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Placida cremoniana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 25/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/rOsTZ)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Placida cremoniana