Pleurobranchaea meckeli

Pleurobranchaea meckeli (de Blainville, 1825)

Pleurobranchaea meckeli per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Pleurobranchida  

 

Superfamily

Pleurobranchoidea  

 

Family

Pleurobranchaeidae  

 

Genus

Pleurobranchaea  

 

Species

Pleurobranchaea meckeli  (Blainville, 1825)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140818).
Sinònims

  • Pleurobranchaea chiajei Locard, 1886
  • Pleurobranchaea dellechiaii Vérany, 1846
  • Pleurobranchaea notmec Ev. Marcus & Gosliner, 1984
  • Pleurobranchaea vayssierei Ev. Marcus & Gosliner, 1984
  • Pleurobranchidium meckeli Blainville, 1825 (original)

Descripció
El cos és alt, bastant corbat, de color variable (va del gris clar al gris fosc, passant per tots els tons de marró i groc) i arriba a una longitud d’uns 10 cm, amb un mantell que protegeix els òrgans vitals i que és arrodonit a la part posterior, mentre que en la part anterior forma un gran vel frontal que està delimitat lateralment per dos tentacles cònics enrotllats sobre si mateixos. La vora anterior del mantell disposa d’unes digitacions sensorials. A diferència dels altres pleurobrancomorfs, aquesta espècie no té conquilla interna. A banda i banda del cap es troben els dos rinòfors de manera cilindre-cònica, enrotllats sobre si mateixos, una mica semblants als tentacles que franquegen el vel cefàlic. Els ulls, gairebé invisibles en immersió doncs es troben situats al nivell de la cavitat abdominal, es poden veure per transparència sobre els rinòfors. La brànquia és clarament visible al costat dret del cos, ja que gairebé sobresurt de la vora de la cavitat paleal. La ploma branquial és bipinnada, de color beix, i ocupa aproximadament un terç de la longitud total de l’animal. El peu, de color una mica més clar que el cos, sobresurt bastant pels costats i per la part posterior, on té una projecció vertical de teixit de forma apuntada. La sola del peu és llisa. Entre el peu i el mantell hi ha un solc fosc amb gran nombre de petites protuberàncies o tubercles irregulars de color més clar, gairebé blancs al peu, capaços d’emetre una substància àcida de color blanquinós amb finalitats defensives. A la part anterior del peu, oculta sota el vel frontal, es pot veure un tub protráctil curt i ample, és l’òrgan bucal (proboscide), el qual és evaginable.

Biologia
Aquesta espècie utilitza les seves papil·les sensorials, situades al voltant de la boca i al vel facial per detectar el seu aliment. Segons sembla s’alimenta d’antozous (incloent plomes de mar) i hidrozous, ja que s’han trobat gran quantitat de cnidocists a l’estómac dels exemplars estudiats. Cattaneo-Vietti i col. (1993) indiquen que pot alimentar-se d’altres invertebrats vius, com l’esponja (Thenea muricata), poliquets errants, amfípodes (Caprella sp.) així com altres opistobranquis (Tethys fimbria, Philine aperta, Facelina sp. …). El mateix estudi també indica que es van trobar petits cefalòpodes (tant sencers com parts del cos: dents, restes d’ulls …) en el sistema digestiu dels exemplars examinats, juntament amb escates i espines de peixos. Probablement captura tant animals vius com morts, fins i tot se sap que, en determinades condicions (aquari), és capaç de practicar el canibalisme (Pruvot-Fol, 1954). Se’l considera un voraç depredador oportunista. La seva reproducció té lloc a la tardor. La posta és una cinta bastant ampla, fixada al substrat, i disposada a atapeïdes ondulacions, amb ous de color blanc. No és estrany que l’animal porti una mica de sorra sobre el cos al desplaçar-se, ja que l’ajuda a camuflar-se. Robert Dollfus (in Pruvot-Fol, 1954) indica que el cos d’aquesta espècie pot estar parasitat pel copèpode Anthessius pleurobrancheae Delle Valle, 1880.

Etimologia

  • Pleurobranchaea. Del Grec “pleura”, al costat de + “bragchia”, brànquia. Brànquia lateral.
  • Meckeli. Dedicat al Dr. Johann Friedrich Meckel, (1781-1833), de Halle, Alemanya. Va treballar amb Cuvier a París. Era conegut pels seus amplis coneixements d’anatomia animal, si bé va treballar principalment en vertebrats.

Distribució
Es troba per tota la Mediterrània, tant a la conca occidental (Espanya, França, Itàlia, …) com a l’oriental (Turquia, Croàcia, …). Ha estat citat al Mar Roig (Parenzan, 1961 in Barash & Danin, 1971). A l’Atlàntic oriental està present entre les costes del nord d’Espanya (Avila, 1993) i el golf de Guinea (Marcus & Gosliner, 1984), incloent les illes Canàries (Odhner, 1931), Cap Verd (Vayssière, 1902), Madeira (Wirtz , dades no publicades) i Açores (Bergh, 1899). A les costes ibèriques ha estat citat a Cantàbria (Àvila, 1993), Portugal (Nordsieck, 1972), Andalusia occidental (Cervera & García Gómez, 1988) i oriental ( Luque, 1983), Múrcia (Templado et al. 1983), Balears (Vayssière, 1885) i Catalunya (Ros, 1975). A les costes catalanes ha estat citat en els fons tous i substrats detrítics de la costa de Barcelona (Ballesteros, dades no publicades), a Blanes (Ros, 1975) i en l’Escala (Weitzmann, 2017, comm. pers.).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Pleurobranchaea meckeli
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Pleurobranchaea meckeli basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Barash A, Danin Z. 1971. Opisthobranchia (Mollusca) from the Mediterranean waters of Israel. Israel Journal of Zoology, 20, 151-200.
    Barash A, Danin Z. 1987. Notes on the Antilessepsian migration of Mediterranean species of mollusca into the Indo-Pacific region. Gloria Maris 26 (5) (6): 81-100.
    Bergh LSR. 1899. Nudibranches et Marsenia provenant des campagnes de la Princesse-Alice (1891-1897). Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert 1er, Prince souverain de Monaco, 14: 1-45, 2 pls.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Cattaneo-Vietti R, Burlando B, Senes L. 1993. Life History and Diet of Pleurobranchaea meckelii (Opisthobranchia, Notaspidea). Journ. Moll. Stud. 59(3):309-313.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1988. Estudio anatómico de Pleurobranchea meckelii Blainville, 1825 (Mollusca: Opisthobranchia: Notaspidea). Arquivos do Museu Bocage (nova serie) 1 (6): 71-90.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    de Blainville HM. 1825. Manuel de Malacologie et de Conchyliologie. F.G. Levrault, Paris. 647 pp. p.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Göbbeler K, Klussmann Kolb A. 2010. Out of Antarctica?-New insights into the phylogeny and biogeography of the Pleurobranchomorpha (Mollusca, Gastropoda). Molecular  Phylogenetics & Evolution. 55(3):996–1007.
    Göbbeler K, Klussmann Kolb A. 2010. The phylogeny of the Acteonoidea (Gastropoda): molecular systematics and first detailed morphological study of Rictaxis punctocaelatus (Carpenter, 1864). Journal  of Molluscan Studies. 76:303–316.
    Grande C, Templado J, Cervera JL, et al. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21(2):303–313. https://doi.org/10.1093/molbev/msh016.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque AA. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Universidad Complutense de Madrid.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquias MAE. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Marcus E d. BR, Gosliner TM. 1984. Review of the Family Pleurobranchaeidae (Mollusca, Opisthobranchia). Ann. S African Mus. 93(1):1-52, ill.
    Mazziotti C, Tisselli M, Doneddu M. 2014. Segnalazione di Pleurobranchaea meckeli (de Blainville, 1825) per le coste emiliano-romagnole. Notiziario S.I.M. 32 (2): 1-3, Napoli.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moreno D, Templado J. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Ocaña Martín A, Sánchez Tocino L, López González S, et al. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Granada: Comares.
    Odhner NH. 1931. Beitrage zur Malakozoologie der Kanarischen Inseln. Lamellibranchien, Cephalopoden, Gastropoden. Arkiv för Zoologi, Stokholm 23A (14): 1-116 [aprile].
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Peñas A, Rolán E, Luque A, et al. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Ros J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39(2):269–372. Available from http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/8/IdNum/173/.
    Ros J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico [Tesis Doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona. 285 p.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Pleurobranchaea meckeli accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/pleumeck.
    Sánchez Tocino L. 2001. Pleurobranchaea meckeli accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. Available from http://www.ugr.es/~lstocino/pleurobranchaea_meckelii.htm.
    Sánchez Tocino L, Ocaña A, García FJ. 2000. Contribución al conocimiento de los moluscos opistobranquios de la costa de Granada (sureste de la Península Ibérica). Iberus 18(1):1-14.
    Sánchez-Tocino L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. Available from https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Templado J, Guerra A, Bedoya J, et al. 1993. Fauna marina circalitoral del sur de la Península Ibérica; Resultados de la campaña oceanográfica “Fauna I”. Madrid, Spain: Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). 166 p.
    Templado J, Talavera P, Murillo L. 1983. Adiciones a la fauna de opistobranquios del Cabo de Palos (Murcia) I. Iberus 3: 47-50.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Vayssière A. 1901. Monographie de la familie des Pleurobranchidés (Deuxiéme et dernière partie). Annales des Sciences Naturelles (Zoologie) 12: 1-85; pls. 1-6.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Pleurobranchaea meckeli" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=386)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.