Guia d’Opistobranquis Pleurobranchida Pleurobranchaea meckeli

Pleurobranchaea meckeli

Pleurobranchaea meckeli (de Blainville, 1825)

Pleurobranchaea meckeli per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Pleurobranchida
	Superfamily	Pleurobranchoidea
	Family	Pleurobranchaeidae
	Genus	Pleurobranchaea
	Species	Pleurobranchaea meckeli (Blainville, 1825)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140818).

Sinònims

Pleurobranchaea chiajei Locard, 1886
Pleurobranchaea dellechiaii Vérany, 1846
Pleurobranchaea notmec Ev. Marcus & Gosliner, 1984
Pleurobranchaea vayssierei Ev. Marcus & Gosliner, 1984
Pleurobranchidium meckeli Blainville, 1825 (original)

Descripció
El cos és alt, bastant corbat, de color variable (va del gris clar al gris fosc, passant per tots els tons de marró i groc) i arriba a una longitud d’uns 10 cm, amb un mantell que protegeix els òrgans vitals i que és arrodonit a la part posterior, mentre que en la part anterior forma un gran vel frontal que està delimitat lateralment per dos tentacles cònics enrotllats sobre si mateixos. La vora anterior del mantell disposa d’unes digitacions sensorials. A diferència dels altres pleurobrancomorfs, aquesta espècie no té conquilla interna. A banda i banda del cap es troben els dos rinòfors de manera cilindre-cònica, enrotllats sobre si mateixos, una mica semblants als tentacles que franquegen el vel cefàlic. Els ulls, gairebé invisibles en immersió doncs es troben situats al nivell de la cavitat abdominal, es poden veure per transparència sobre els rinòfors. La brànquia és clarament visible al costat dret del cos, ja que gairebé sobresurt de la vora de la cavitat paleal. La ploma branquial és bipinnada, de color beix, i ocupa aproximadament un terç de la longitud total de l’animal. El peu, de color una mica més clar que el cos, sobresurt bastant pels costats i per la part posterior, on té una projecció vertical de teixit de forma apuntada. La sola del peu és llisa. Entre el peu i el mantell hi ha un solc fosc amb gran nombre de petites protuberàncies o tubercles irregulars de color més clar, gairebé blancs al peu, capaços d’emetre una substància àcida de color blanquinós amb finalitats defensives. A la part anterior del peu, oculta sota el vel frontal, es pot veure un tub protráctil curt i ample, és l’òrgan bucal (proboscide), el qual és evaginable.

Biologia
Aquesta espècie utilitza les seves papil·les sensorials, situades al voltant de la boca i al vel facial per detectar el seu aliment. Segons sembla s’alimenta d’antozous (incloent plomes de mar) i hidrozous, ja que s’han trobat gran quantitat de cnidocists a l’estómac dels exemplars estudiats. Cattaneo-Vietti i col. (1993) indiquen que pot alimentar-se d’altres invertebrats vius, com l’esponja (Thenea muricata), poliquets errants, amfípodes (Caprella sp.) així com altres opistobranquis (Tethys fimbria, Philine aperta, Facelina sp. …). El mateix estudi també indica que es van trobar petits cefalòpodes (tant sencers com parts del cos: dents, restes d’ulls …) en el sistema digestiu dels exemplars examinats, juntament amb escates i espines de peixos. Probablement captura tant animals vius com morts, fins i tot se sap que, en determinades condicions (aquari), és capaç de practicar el canibalisme (Pruvot-Fol, 1954). Se’l considera un voraç depredador oportunista. La seva reproducció té lloc a la tardor. La posta és una cinta bastant ampla, fixada al substrat, i disposada a atapeïdes ondulacions, amb ous de color blanc. No és estrany que l’animal porti una mica de sorra sobre el cos al desplaçar-se, ja que l’ajuda a camuflar-se. Robert Dollfus (in Pruvot-Fol, 1954) indica que el cos d’aquesta espècie pot estar parasitat pel copèpode Anthessius pleurobrancheae Delle Valle, 1880.

Etimologia

Pleurobranchaea. Del Grec “pleura”, al costat de + “bragchia”, brànquia. Brànquia lateral.
Meckeli. Dedicat al Dr. Johann Friedrich Meckel, (1781-1833), de Halle, Alemanya. Va treballar amb Cuvier a París. Era conegut pels seus amplis coneixements d’anatomia animal, si bé va treballar principalment en vertebrats.

Distribució
Es troba per tota la Mediterrània, tant a la conca occidental (Espanya, França, Itàlia, …) com a l’oriental (Turquia, Croàcia, …). Ha estat citat al Mar Roig (Parenzan, 1961 in Barash & Danin, 1971). A l’Atlàntic oriental està present entre les costes del nord d’Espanya (Avila, 1993) i el golf de Guinea (Marcus & Gosliner, 1984), incloent les illes Canàries (Odhner, 1931), Cap Verd (Vayssière, 1902), Madeira (Wirtz , dades no publicades) i Açores (Bergh, 1899). A les costes ibèriques ha estat citat a Cantàbria (Àvila, 1993), Portugal (Nordsieck, 1972), Andalusia occidental (Cervera & García Gómez, 1988) i oriental ( Luque, 1983), Múrcia (Templado et al. 1983), Balears (Vayssière, 1885) i Catalunya (Ros, 1975). A les costes catalanes ha estat citat en els fons tous i substrats detrítics de la costa de Barcelona (Ballesteros, dades no publicades), a Blanes (Ros, 1975) i en l’Escala (Weitzmann, 2017, comm. pers.).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Pleurobranchaea meckeli
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★☆☆
Mediterrània oriental:	★★☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Pleurobranchaea meckeli basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Pleurobranchaea meckeli" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 25/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/li077)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Pleurobranchaea meckeli