Camachoaglaja africana

Camachoaglaja africana  (Pruvot-Fol, 1953)

Camachoaglaja africana per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Aglajidae  

 

Genus

Camachoaglaja  

 

Species

Camachoaglaja africana  (Pruvot-Fol, 1953)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1055234).
Nota taxonómica: Tradicionalment classificada en el gènere Chelidonura  A. Adams, 1850 en base a les seves característiques morfològiques, el treball de Zamora-Silva & Malaquias (2017) la situen ara en el nou gènere Camachoaglaja, en base a anàlisis filogenètiques.

Sinònims

  • Chelidonura italica Sordi, 1980
  • Chelidonura leopoldoi Ortea, Moro & Espinosa, 1997
  • Chelidonura africana Pruvot-Fol, 1953

Descripció
Aquesta espècie de cefalaspidi pot arribar a uns 25 mm de longitud en extensió (Gofas et al. 2001), encara que, en la majoria de les observacions al camp, els animals mesuren entre 10 i 15 mm. Com en altres membres de la família, el cos diferència l’escut cefàlic anterior, el mantell, els paràpodes que recobreixen lateralment a les dues zones anteriors i el peu. El color de fons del cos és marró fosc homogeni encara que s’aprecien puntuacions blanques molt fines que tendeixen a concentrar-se més a la zona posterior de l’escut cefàlic formant una banda ampla. També pot haver acumulacions de puntuacions blanques a la zona del mantell. Alguns exemplars poden tenir tantes puntuacions blanques que semblen exemplars albins. L’escut cefàlic ocupa una mica més de la meitat de la longitud total del cos i, en la seva vora frontal, diferència 4 feixos de sedes sensorials. Els ulls s’aprecien al dors anterior de l’escut cefàlic. La part posterior del mantell diferència dos lòbuls caudals, essent l’esquerre més llarg que el dret i acaba en una punta afilada, el que dona nom al gènere. Els paràpodes estan ben desenvolupats, són del mateix color que el cos i la seva vora superior és taronja o groguenca. A les parets laterals dels paràpodes hi ha taques blau turquesa de contorn arrodonit que també poden apreciar-se en els lòbuls posteriors del mantell i en la cua. Les zones anteriors de l’escut cefàlic solen estar despigmentades i són semitransparents.

Biologia
C.africana viu a poca profunditat en substrats rocosos rics en algues i invertebrats, entre els que passa fàcilment desapercebuda. També s’ha citat en praderies de Posidonia oceanica (Marín, 1988). Com altres espècies de la família, es tracta d’un voraç depredador que s’ha comprovat que s’alimenta de petits turbel·laris marins. Aquesta espècie ha estat citada freqüentment sota el nom de Chelidonura italica Sordi, 1980, que és considerada actualment sinònim de C.africana.

Etimologia

  • Camachoaglaja, en honor de la Dra. Yolanda Camacho-García pels seus estudis sobre la filogènia dels gastròpodes de la familia Aglajidae i per ser la primera en revelar l’existència d’aquest clade d’espècies exclusivament atlàntiques.
  • Africana. Relacionat amb Àfrica, on es devien recol·lectar els primers exemplars.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a la Mediterrània occidental, a les costes atlàntiques del nord d’Àfrica, a les Açores, Canàries i a Madeira. A la Península Ibèrica s’ha observat a les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, en les costes mediterrànies d’Andalusia, a la zona llevantina i a Catalunya, on ha estat observada a Cadaqués, L’Escala i Cala Margarida (Palamós).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Camachoaglaja africana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Camachoaglaja africana

    Portugal: Gavaia et al. (2004). Gibraltar: García-Gómez and García (1984b). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986, as C. italica). Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983), Templado et al. (2002), Marín and Ros (1987), Martínez et al. (1993, as C. italica), García Raso et al. (1992, as C. italica). Catalunya: Martínez et al. (1993, citada como Ch. italica). Canarias: Ortea, Moro and Espinosa (1996), Ortea et al. (2001), Martínez, Malaquias and Cervera (2002), Moro et al. (2003). Madeira: Malaquias et al. (2001), Malaquias, Martínez and Abreu (2002), Martínez, Malaquias and Cervera (2002).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Camachoaglaja africana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Camacho-García, Y. E., E. Ornelas-Gatdula, T. M. Gosliner, and Á. Valdés. 2014. Phylogeny of the family Aglajidae (Pilsbry, 1895) (Heterobranchia: Cephalaspidea) inferred from mtDNA and nDNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 113–126.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, and F. J. García. 1984. Sobre la presencia de Chelidonura africana Pruvot-Fol (Mollusca: Opisthobranchia) en el litoral ibérico. Bollettino Malacologico 20 (1-4): 77-82.
    Gavaia, C., M. A. E. Malaquias, G. Calado, and V. Urgorri. 2003. New records of Portuguese opisthobranch molluscs. Journal of Conchology 38 (2): 101-118.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Malaquias, M. A. E., E. Martínez, and A. D. Abreu. 2002. Cephalaspidea sensu lato (Mollusca: Opisthobranchia) of the Madeira Archipelago and Selvagens Islands, northeast Atlantic, Portugal. American Malacological Bulletin. 17: 65–83.
    Malaquias, M. A. E., G. Calado, J. F. Da Cruz, and K. Jensen. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Martínez, E., M. A. E. Malaquias, and J. L. Cervera. 2002. Chelidonura africana Pruvot-Fol, 1953 (Mollusca, Gastropoda): proposed designation of a neotype. Journal of Conchology 37 (4): 349-354.
    Martínez, E., M. Ballesteros, C. Ávila, L. Dantart, and G. Cimino. 1993. La familia Aglajidae (Opisthobranchia: Cephalaspidea) en la Península Ibérica. Iberus, 11: 15-29.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. J. Bacallado, and J. A. Ortea. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Ornelas-Gatdula, E., and Á. Valdés. 2012. Two cryptic and sympatric species of Philinopsis (Cephalaspidea: Aglajidae) in the Bahamas distinguished using molecular and anatomical data. Journal of Molluscan Studies. 78(4): 313-320.
    Ortea, J., L. Moro, and J. Espinosa. 1997. Descripción de especies nuevas del genero Chelidonura A. Adams, 1850 (Opisthobranchia: Cephalaspidea: Aglajidae) colectadas en la isla de El Hierro. Estudio comparado con C. africana Pruvot-Fol, 1953. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 8(2-3-4): 215-229.
    Ortea, J., L. Moro, and J. J. Bacallado. 2015. Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Ortea, J., L. Moro, and J. Espinosa. 2007. Descripción de dos nuevas especies de Philinopsis Pease, 1860 (Mollusca: Opisthobranchia: Cephalaspidea) de Cuba y Bahamas con comentarios sobre las especies atlánticas del género. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 18(3-4): 33-52. [Nominal issue for 2006; published August 2007].
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Perrone, A. S., and C. Sammut. 1997. Opisthobranchia of the genus Chelidonura Adams, 1850 (Cephalaspidae) from the Isle of Malta. Basteria 61(1-3): 61-70.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1953. Etude de quelques Opisthobranches de la côte Atlantique du Maroc et du Senegal. Travaux de l’Institut Scientifique Chérifien 5: 1-105.
    Rudman W.B. et al. 1998. Chelidonura africana accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/chelafri).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).
    Zamora-Silva, A., and M. A. E. Malaquias. 2017. Molecular phylogeny of the Aglajidae head-shield sea slugs (Heterobranchia: Cephalaspidea): new evolutionary lineages revealed and proposal of a new classification. Zoological Journal of the Linnean Society, 2017, XX, 1–51.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Camachoaglaja africana" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 14/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/K2XeS)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.