Camachoaglaja africana (Pruvot-Fol, 1953)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Tectipleura | |
Order | Cephalaspidea | |
Superfamily | Philinoidea | |
Family | Aglajidae | |
Genus | Camachoaglaja | |
Species | Camachoaglaja africana (Pruvot-Fol, 1953) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1055234). | ||
Sinònims
- Chelidonura italica Sordi, 1980
- Chelidonura leopoldoi Ortea, Moro & Espinosa, 1997
- Chelidonura africana Pruvot-Fol, 1953
Descripció
Aquesta espècie de cefalaspidi pot arribar a uns 25 mm de longitud en extensió (Gofas et al. 2001), encara que, en la majoria de les observacions al camp, els animals mesuren entre 10 i 15 mm. Com en altres membres de la família, el cos diferència l’escut cefàlic anterior, el mantell, els paràpodes que recobreixen lateralment a les dues zones anteriors i el peu. El color de fons del cos és marró fosc homogeni encara que s’aprecien puntuacions blanques molt fines que tendeixen a concentrar-se més a la zona posterior de l’escut cefàlic formant una banda ampla. També pot haver acumulacions de puntuacions blanques a la zona del mantell. Alguns exemplars poden tenir tantes puntuacions blanques que semblen exemplars albins. L’escut cefàlic ocupa una mica més de la meitat de la longitud total del cos i, en la seva vora frontal, diferència 4 feixos de sedes sensorials. Els ulls s’aprecien al dors anterior de l’escut cefàlic. La part posterior del mantell diferència dos lòbuls caudals, essent l’esquerre més llarg que el dret i acaba en una punta afilada, el que dona nom al gènere. Els paràpodes estan ben desenvolupats, són del mateix color que el cos i la seva vora superior és taronja o groguenca. A les parets laterals dels paràpodes hi ha taques blau turquesa de contorn arrodonit que també poden apreciar-se en els lòbuls posteriors del mantell i en la cua. Les zones anteriors de l’escut cefàlic solen estar despigmentades i són semitransparents.
Biologia
C.africana viu a poca profunditat en substrats rocosos rics en algues i invertebrats, entre els que passa fàcilment desapercebuda. També s’ha citat en praderies de Posidonia oceanica (Marín, 1988). Com altres espècies de la família, es tracta d’un voraç depredador que s’ha comprovat que s’alimenta de petits turbel·laris marins. Aquesta espècie ha estat citada freqüentment sota el nom de Chelidonura italica Sordi, 1980, que és considerada actualment sinònim de C.africana.
Etimologia
- Camachoaglaja, en honor de la Dra. Yolanda Camacho-García pels seus estudis sobre la filogènia dels gastròpodes de la familia Aglajidae i per ser la primera en revelar l’existència d’aquest clade d’espècies exclusivament atlàntiques.
- Africana. Relacionat amb Àfrica, on es devien recol·lectar els primers exemplars.
Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a la Mediterrània occidental, a les costes atlàntiques del nord d’Àfrica, a les Açores, Canàries i a Madeira. A la Península Ibèrica s’ha observat a les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, en les costes mediterrànies d’Andalusia, a la zona llevantina i a Catalunya, on ha estat observada a Cadaqués, L’Escala i Cala Margarida (Palamós).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Camachoaglaja africana
- Portugal: Gavaia et al. (2004).
Gibraltar: García-Gómez and García (1984b).
Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986, as C. italica).
Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983), Templado et al. (2002), Marín and Ros (1987), Martínez et al. (1993, as C. italica), García Raso et al. (1992, as C. italica).
Catalunya: Martínez et al. (1993, citada como Ch. italica).
Canarias: Ortea, Moro and Espinosa (1996), Ortea et al. (2001), Martínez, Malaquias and Cervera (2002), Moro et al. (2003).
Madeira: Malaquias et al. (2001), Malaquias, Martínez and Abreu (2002), Martínez, Malaquias and Cervera (2002).
Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
