Home Introducció als Opistobranquis Espècies per zona geogràfica Croàcia

Croàcia

Aquestes son les espècies de mol·luscs opistobranquis coneguts actualment a les costes de Croàcia (Mar Adriàtic) segons Prkić et al. (2018) amb modificacions posteriors per a incloure les noves troballes i canvis taxonòmics proposats per la bibliografia posterior:

Notes d’en Jakov Prkić:

  • Callostracon tyrrhenicum Smriglio & Mariottini, 1996 es va descriure originalment com Callostracon, no Colostracon segons indica WoRMS. Aquest tema es va analitzar en un article escrit per Repetto & Bianco (2012), on els autors van descriure l’espècie amb el nom correcte: Callostracon tyrrhenicum Smriglio & Mariottini, 1996, sense parèntesis al voltant del nom de l’autor.
  • Haminoea Fusari Álvarez, Garcia & Villani, 1993 és un nom correcte que a WoRMS apareix escrit entre parèntesis, òbviament per error.
  • La sinonímia a WoRMS entre Laona pruinosa i Laona membranacea (Monterosato, 1880) es basa en un treball de Ohnheiser & Malaquias (2013), però l’opinió d’aquests autors probablement no és correcta perquè a la Mediterrània viuen dues espècies similars, de les que L. membranacea té una conquilla llisa. Monterosato va introduir aquest tàxon sense cap descripció, de manera que és un nomen nudum. En un article recent escrit per Apolloni et al. (2018) sobre els tàxons descrits per Monterosato no s’esmenta Philine membranacea, però el seu sintip apareix en un article de Gaglini (1991). Van der Linden (1995) també va assenyalar que el primer esment vàlid d’aquest nom el va fer Sykes (1905), de manera que el material tipus de P. membranacea no està constituït per material del MTRS, sinó pel holotip presentat per Sykes (1905) i dipositat, segons l’autor, al Museu d’Història Natural de Londres. A causa de totes aquestes raons, Sykes s’especifica aquí com l’autor d’aquest tàxon.
  • La sinonímia entre Melanochlamys algirae i M. seurati es basa en l’opinió de Micali i Scuderi (2006) on van descriure i dibuixar (figs. 2 i 3) un espècimen de Philine identificat per ells com el M. seurati. Hi ha dues espècies de Melanochlamys de color blanc a la Mediterrània, de manera que la sinonímia entre el M. algirae i M. seurati és molt discutible. El taxó Bulla algirae A. Adams en G.B. Sowerby II, 1850, va ser introduït per A.Adams d’acord amb una única conquilla recol·lectada a Algèria per Robert MacAndrew. La descripció d’Adams de B. algirae és molt breu, però la figura 55 mostra clarament una conquilla de Melanochlamys. Desafortunadament, A. Adams no esmenta la mida d’aquesta conquilla. La recerca de l’holotip de Bulla algirae a les col·leccions antigues dels museus britànics no va donar cap resultat. Sense aquesta conquilla no podem saber la seva grandària, una característica molt important per a la diferenciació de les dues espècies mediterrànies, que tenen conquilles molt similars però mides molt diferents. Com a conseqüència, Bulla algirae hauria de ser declarada com un nomen dubium. D’altra banda, hi ha algunes mostres de Doridium seurati conservades al MNHN, però la seva identificació és dubtosa perquè la descripció i els dibuixos de Vayssière no es corresponen en tots els detalls amb les característiques de Melanochlamys.
  • Pel que fa a Runcina ferruginea i la seva possible sinonímia amb R. zavodniki segons apareix en WoRMS, comparant les anàlisis d’ADN dels espècimens adriàtics de R. zavodniki i els dels espècimens de R. ferruginea del Regne Unit, les dues espècies són diferents.

Bibliografia

    Bouchet, P., J. P. Rocroi, B. Hausdorf, A. Kaim, Y. Kano, A. Nützel, P. Parkhaev, M. Schrödl, and E. Strong. 2017. Revised classification, nomenclator and typification of gastropod and monoplacophoran families. Malacologia. 61: 1–526.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Furfaro, G., B. E. Picton, A. V. Martynov, and P. Mariottini. 2016. Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960 is a valid species: molecular and morphological comparison with D. luteocincta (M. Sars, 1870) (Gastropoda: Nudibranchia). Zootaxa. 4193: 304–316.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Croàcia" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 03/01/2019. Accedit: 09/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=27745)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.