Els Cefalaspídeus (CEPHALASPIDEA) són els opistobranquis més primitius i tradicionalment s’han considerat com un grup de transició entre els prosobranquis i els altres opistobranquis. Es coneixen una mica més de 800 espècies a tot el món. Fa un temps es van realitzar estudis filogenètics que van demostrar que els cefalaspídeus clàssics (sensu lato) no eren un grup monofilètic, per la qual cosa van dividir-lo en tres: els Cephalaspidea sensu stricto, els Runcinida (antics Runcinacea) i els Heterobranquis [no assignats] (antics Architectibranchia). Dins d’aquest últim grup, segons aquests estudis, famílies com Acteonidae, Aplustridae i Ringiculidae ja no es consideren realment opistobranquis, grup dins del qual s’havien considerat fins feia molt poc, tot i que sí es classifiquen com a Heterobranquis.
Els cefalaspídeus en sentit ampli (sensu lato) són els opistobranquis típicament testacis ja que moltes de les seves espècies tenen una conquilla. Les espècies de Scaphander i Haminoea, tenen una conquilla externa, ben calcificada, però que està poc espiralitzada i l’animal no pot retreure’s completament dins d’ella. La conquilla pot estar molt poc calcificada i ser interna a l’haver quedat completament coberta pel mantell, com passa en la família Philinidae. El cap dels cefalaspídeus té un disc o escut cefàlic (Cephalaspidea = Cap amb escut) que facilita l’enterrament de l’animal en el substrat tou, hàbitat habitual dels representants d’aquest grup. Precisament per això el cap no sol disposar de tentacles o altres expansions sensorials. La cavitat palial sol estar ben desenvolupada i pot estar situada anteriorment o bé en posició posterior. Dins d’ella es troba una brànquia de tipus plegat. En el tub digestiu hi han unes plaques endurides que serveixen per triturar l’aliment i la ràdula pot faltar en algunes espècies. En l’aparell reproductor, l’orifici genital està situat a certa distància de l’òrgan copulador masculí per la qual cosa existeix entre ells un solc seminal ciliat per on discorre l’esperma que s’emet a la còpula, com passa també en els Aplysiida. El peu és de tipus reptant i diferència, en algunes espècies, un parell de lòbuls laterals o parapodials, com passa en Gastropteron rubrum, que es pleguen sobre la conquilla en estat de repòs i poden ser utilitzats també per a la natació.
Biologia
Els cefalaspídeus generalment són habitants de substrats tous, on viuen enterrats a diversos centímetres de profunditat a la recerca d’aliment. Algunes espècies habiten en fons de fang o pedres que són caladors d’arrossegament de vaixells de pesca i per això solen aparèixer entre les restes dels descarts no comercials de la pesca, com passa amb Scaphander lignarius, que pot arribar a 80 mm de longitud i que s’alimenta de foraminífers, poliquets, gasteròpodes i petits bivalves. En fons similars viuen Philine quadripartita i Ph. Catena, que s’alimenten de poliquets, foraminífers i bivalves. Les espècies de Retusa i Cylichna viuen en fons de sorra i fang o praderies de Posidonia oceanica alimentant-se de foraminífers i petits gasteròpodes. Les espècies del gènere Haminoea i Bulla són herbívores i viuen en fons fangosos de l’interior de ports o fons de petites badies amb fanerògames marines, alimentant-se d’algues verdes, brunes i vermelles i fanerògames com Cymodocea nodosa, a més de cianobacteris i diatomees. Les espècies dels gèneres Navanax, Philinopsis, Aglaja i altres (família Aglajidae) són depredadors molt actius de turbelaris, nemertins, poliquets i fins i tot de nudibranquis i altres cefalaspídeus. En diferents espècies de cefalaspídeus s’han trobat metabòlits secundaris implicats en la defensa química de l’animal i també d’altres que funcionen com feromones d’alarma per a la comunicació entre els diferents exemplars, com passa en les espècies de Haminoea. Els cefalaspídeus són hermafrodites simultanis i després de la còpula efectuen postes en forma de cinta o cordó amb nombrosos ous que dipositen sobre la sorra.
Distribució
Els Cefalaspídeus viuen en tot tipus de substrats tous, des de la zona intermareal fins fons circalitorals. Nombroses espècies habiten aigües càlides i temperades dels dos hemisferis i fins i tot es coneixen algunes que prefereixen les aigües fredes polars, com ara Philine alata, d’aigües antàrtiques. Scaphander té una vintena d’espècies que es distribueixen pels fons tous de certa profunditat de tots els mars del món, des de l’Àrtic fins a les aigües antàrtiques. A la Península Ibèrica, Balears i Canàries s’han citat una mica més d’un centenar d’espècies de Cefalaspídeus, que corresponen al 90% de totes les espècies presents en aigües europees segons el ERMS (European Register of Marine Species). Una trentena d’aquestes espècies s’han observat en aigües catalanes.
Classificació
La taxonomia actual dels Cephalaspidea, proposada per Bouchet et al. (2017) i publicada en Worms, és:
- Ordre Cephalaspidea P. Fischer, 1883
- Superfamília Bulloidea Gray, 1827
- Família Bullidae Gray, 1827
- Gènere Bulla Linnaeus, 1758
- Gènere Hamineobulla Habe, 1950
- Família Retusidae Thiele, 1925
- Gènere Pyrunculus Pilsbry, 1895
- Gènere Relichna Rudman, 1971
- Gènere Retusa T. Brown, 1827
- Gènere Sulcoretusa J. Q. Burch, 1945
- Família Rhizoridae Dell, 1952
- Gènere Rhizorus Montfort, 1810
- Gènere Volvulella Newton, 1891
- Família Tornatinidae P. Fischer, 1883
- Genus Acteocina Gray, 1847
- Família Bullidae Gray, 1827
- Superfamília Cylichnoidea H. Adams & A. Adams, 1854
- Família Colinatydidae Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Gènere Colinatys Ortea, Moro & Espinosa, 2013
- Família Cylichnidae H. Adams & A. Adams, 1854
- Gènere Adamnestia Iredale, 1936
- Gènere Bogasonia Warén, 1989
- Gènere Cylichna Lovén, 1846
- Gènere Cylichnania Marwick, 1931 †
- Gènere Cylichnella Gabb, 1873
- Gènere Cylichnoides Minichev, 1977
- Gènere Decorifer Iredale, 1937
- Gènere Mamillocylichna Nordsieck, 1972
- Gènere Paracteocina Minichev, 1966
- Gènere Semiretusa Thiele, 1925
- Gènere Sphaerocylichna Thiele, 1925
- Gènere Toledonia Dall, 1902
- Gènere Truncacteocina Kuroda & Habe, 1955
- Família Diaphanidae Odhner, 1914 (1857)
- Subfamília Diaphaninae Odhner, 1914 (1857)
- Gènere Diaphana T. Brown, 1827
- Subfamília Diaphaninae Odhner, 1914 (1857)
- Família Eoscaphandridae Chaban & Kijashko, 2016
- Gènere Eoscaphander Habe, 1952
- Gènere Pseudocylichna Chaban & Kijashko, 2016
- Família Mnestiidae Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Gènere Mnestia H. Adams & A. Adams, 1854
- Família Colinatydidae Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Superfamília Haminoeoidea Pilsbry, 1895
- Família Haminoeidae Pilsbry, 1895
- Gènere Aliculastrum Pilsbry, 1896
- Gènere Atys Montfort, 1810
- Gènere Austrocylichna Burn, 1974
- Gènere Bullacta Bergh, 1901
- Gènere Cylichnatys Kuroda & Habe, 1952
- Gènere Diniatys Iredale, 1936
- Gènere Haminoea Turton & Kingston [in Carrington], 1830
- Gènere Liloa Pilsbry, 1921
- Gènere Limulatys Iredale, 1936
- Gènere Micratys Habe, 1952
- Gènere Mimatys Habe, 1952
- Gènere Nipponatys Habe, 1952
- Gènere Phanerophthalmus A. Adams, 1850
- Gènere Smaragdinella A. Adams, 1848
- Gènere Weinkauffia Monterosato, 1884
- Família Haminoeidae Pilsbry, 1895
- Superfamília Newnesioidea Moles, Wägele, Schrödl & Avila, 2017
- Família Newnesiidae Moles, Wägele, Schrödl & Avila, 2017
- Gènere Hocius Moles, Avila & Malaquias, 2017
- Gènere Newnesia E. A. Smith, 1902
- Família Newnesiidae Moles, Wägele, Schrödl & Avila, 2017
- Superfamília Philinoidea Gray, 1850 (1815)
- Família Aglajidae Pilsbry, 1895 (1847)
- Gènere Aglaja Renier, 1807
- Gènere Biuve Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Gènere Camachoaglaja Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Gènere Chelidonura A. Adams, 1850
- Gènere Mannesia Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Gènere Mariaglaja Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Gènere Melanochlamys Cheeseman, 1881
- Gènere Nakamigawaia Kuroda & Habe, 1961
- Gènere Navanax Pilsbry, 1895
- Gènere Niparaya Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Gènere Odontoglaja Rudman, 1978
- Gènere Philinopsis Pease, 1860
- Gènere Spinoaglaja Ortea, Moro & Espinosa, 2007
- Gènere Spinophallus Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Gènere Tubulophilinopsis Zamora-Silva & Malaquias, 2017
- Família Alacuppidae Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Gènere Alacuppa Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Família Colpodaspididae Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Gènere Colobocephalus M. Sars, 1870
- Gènere Colpodaspis M. Sars, 1870
- Família Gastropteridae Swainson, 1840
- Gènere Enotepteron Minichev, 1967
- Gènere Gastropteron Kosse, 1813
- Gènere Sagaminopteron Tokioka & Baba, 1964
- Gènere Siphopteron Gosliner, 1989
- Família Laonidae Pruvot-Fol, 1954
- Gènere Laona A. Adams, 1865
- Família Philinidae Gray, 1850 (1815)
- Gènere Globophiline Habe, 1958
- Gènere Hermania Monterosato, 1884
- Gènere Philine Ascanius, 1772
- Gènere Spiniphiline Gosliner, 1988
- Gènere Yokoyamaia Habe, 1950
- Família Philinoglossidae Hertling, 1932
- Gènere Abavopsis Salvini-Plawen, 1973
- Gènere Philinoglossa Hertling, 1932
- Gènere Pluscula Er. Marcus, 1953
- Gènere Sapha Marcus, 1959
- Família Philinorbidae Oskars, Bouchet & Malaquias, 2015
- Gènere Antarctophiline Chaban, 2016
- Gènere Philinorbis Habe, 1950
- Gènere Pseudophiline Habe, 1976
- Família Scaphandridae G.O. Sars, 1878
- Gènere Alicula Eichwald, 1830 †
- Gènere Cylichnium Dall, 1908
- Gènere Kaitoa Marwick, 1931 †
- Gènere Maoriscaphander Dell, 1950 †
- Gènere Meloscaphander Schepman, 1913
- Gènere Micraenigma Berry, 1953
- Gènere Priscaphander Finlay & Marwick, 1937 †
- Gènere Roxania Leach, 1847
- Gènere Sabatia Bellardi, 1877
- Gènere Scaphander Montfort, 1810
- Gènere Taita Laws, 1948 †
- Família Aglajidae Pilsbry, 1895 (1847)
- Superfamília Bulloidea Gray, 1827
Superfamílies de cefalaspideus citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Bibliografia