Home Guia d’Opistobranquis Acteonimorpha Micromelo undatus

Micromelo undatus

Micromelo undatus (Bruguière, 1792)

Micromelo undatus @ Gran Canaria per Aketza Herrero

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Acteonimorpha  

 

Superfamily

Acteonoidea  

 

Family

Aplustridae  

 

Genus

Micromelo  

 

Species

Micromelo undatus  (Bruguière, 1792)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140121).
Nota taxonòmica: el gènere Micromelo (família Aplustridae) es troba en gairebé tots els mars tropicals i subtropicals del món, amb l’excepció del Pacífic americà. Fins fa poc, la majoria dels autors consideraven l’espècie Micromelo undatus (Bruguière, 1792) com la única vàlida en aquest gènere. L’estudi de Feliciano et al. (2021) Molecular and morphological analyses reveal pseudocryptic diversity in Micromelo undatus (Bruguière, 1792) (Gastropoda: Heterobranchia: Aplustridae) examina les poblacions d’espècimens identificats com M. undatus en tot el seu rang geogràfic, utilitzant tècniques moleculars. Els resultats van revelar que el M. undatus és un complex de quatre espècies amb diferències genètiques i anatòmiques consistents. Una revisió de la bibliografia i una avaluació del material tipus van permetre nomenar tres de les quatre espècies: Micromelo guamensis (del Pacífic Occidental), M. undatus (de l’Atlàntic) i M. scriptus (de l’Indo-Pacífic). S’introdueix un nou nom per a la quarta espècie que es troba en aigües de Filipines: Micromelo barbarae Feliciano, Malaquias, Stout, Brenzinger, Gosliner & Valdés, 2021.

Sinònims

  • Bulla elegans Menke, 1830
  • Bulla nitidula Dillwyn, 1817
  • Bulla undata Bruguière, 1792
  • Bullina elegans Menke, 1830
  • Micromelo undata [sic]

Descripció
Cos molt pla, de fins a 40 mm de llarg, de forma ovalada o allargada. El color base va del blanc al gris translúcid, cobert de grans taques blanques opaques ovalades, disposades densament. La distància entre les taques és aproximadament la mateixa que la mida de les pròpies taques. El mantell, els rinòfors i el peu tenen una banda marginal groc-ataronjada seguida d’una àrea difusa de color blau pàl·lid o verd. L’escut del cap és tan llarg com ample, clarament més estret en la seva zona mitjana. Conquilla blanca, de forma ovalada però gairebé rodona ja que és gairebé tan llarga com ampla, acolorida amb línies de color vermell marronós formant un patró en espiral força regular. La part posterior de l’obertura de la conquilla forma una vora arrodonida i llisa amb un àpex, mentre que la vora exterior de l’obertura està corbada.

Biologia
Es troben en aigües poc fondes (0-10 metres) en fons sorrencs o rocosos, preferiblement en àrees amb algues, i són comuns en els tolls intermareals. S’alimenten de cucs poliquets (Gosliner, 1987). Aquesta espècie és activa tant de dia com de nit. Tot i que pot retreure’s dins de la conquilla, poques vegades ho fa. Sota la llum ultraviolada, la conquilla es veu de color vermell mentre que el cos es veu de color verd.

Etimologia

  • Undatus, del Llatí “undatus”, ondulat.

Distribució
Illa Ascension (Padula et al., 2017), Cap Verd (Valdés, 2005), illes Canàries (Moro et al., 2003), Açores (Nordsieck, 1972), la costa del Carib de Costa Rica, Santa Lucia (Valdés et al., 2006), Jamaica (Feliciano et al., 2021), Curaçao (Feliciano et al., 2021), i Brasil (Padula et al., 2012).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Micromelo undatus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Micromelo undatus basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Micromelo undatus @ Gran Canaria by Aketza Herrero
Micromelo undatus @ Gran Canaria by Aketza Herrero

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bruguière, J. G. 1789. Encyclopdie méthodique ou par ordre de matières. Histoire naturelle des vers. Pancoucke, Paris. Vol. 1, part 1, p. 1-344 [june 1789]; Vol. 1, part 2, p. 345-758 [13 Feb. 1792; dates after N. EVENHUIS, 2003, Zootaxa, 166: 37; Zootaxa, 207]; Atlas pl. 1-189 [1791]; pl. 190-286 [1797] pl. 287-390 [1798] pl. 391-488 [1816: edited by Deshayes].
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Feliciano, K., M. A. E. Malaquías, C. Stout, B. Brenzinger, T. M. Gosliner, and Á. Valdés. n.d. Molecular and morphological analyses reveal pseudocryptic diversity in Micromelo undatus (Bruguière, 1792) (Gastropoda: Heterobranchia: Aplustridae). Systematics and Biodiversity. 0: 1–25.
    Frank, B. et al. 1998. Micromelo undatus accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/micmo.htm).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., J. Mackenzie-Dodds, P. Bouchet, T. M. Gosliner, and D. G. Reid. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Ortea, J., and L. Moro. 2019. Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia. 25: 1–36.
    Ortea, J., J. Espinosa, M. Caballer, and Y. Buske. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Schaefer, F. 1990. Sea secrets: Micromelo undatus. Sea Frontiers 36(2): 56.
    Toll, L., and M. Ballesteros. 2017. “Opistobranquios” (Mollusca: Gastropoda) de la colección malacológica Lluís Dantart. Spira 6 (2017): 171–184.
    Valdés, A., J. Hamann, D. W. Behrens, and A. DuPont. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Micromelo undatus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 20/02/2015. Accedit: 05/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=18215)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.