Chelidonura hirundinina

Chelidonura ‘hirundinina’ (Quoy & Gaimard, 1833)

Chelidonura 'hirundinina' @ Canarias, Spain per Mario Matute

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Philinoidea  

 

Family

Aglajidae  

 

Genus

Chelidonura  

 

Species

Chelidonura hirundinina  (Quoy & Gaimard, 1833)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 420528).
Nota taxonòmica: Chelidonura hirundinina va ser descrita en base a exemplars col·lectats a Fouquets, a l’illa Maurici, a la regió Indo-Pacífica. Hi ha una espècie molt semblant a l’Atlàntic Occidental que també ha estat anomenada C. ‘hirundinina’ (utilitzem la notació de Zamora-Silva & Malaquias (2018)), que és la que mostrem aquí. En els primers temps, les diferències en el patró de coloració es consideraven suficients com per classificar-les com a espècies diferents. Les anàlisis moleculars dutes a terme per Zamora-Silva & Malaquias (2018) indiquen que, encara que genèticament són semblants, formen dos grups diferents.

Clasificación genética Chelidonura hirundinina by Zamora-Silva & Malaquias (2018)

Sinònims

  • Bulla hirundinina Quoy & Gaimard, 1833 (original)
  • Chelidonura adamsi Angas, 1867
  • Chelidonura philinopsis Eliot, 1903
  • Hirundinella hirundinina Gray, 1847

Descripció
Aquest cefalaspideu és de mida petita, el cos pot arribar a uns 4 cm de longitud, de forma generalment allargada i que s’eixampla a l’alçada del cap. El color dominant d’aquesta espècie és el negre amb línies taronja i blaves més o menys gruixudes, que fins i tot es poden veure reduïdes a sèries de punts. Una marca en forma de “T” de color blau, blanc o groc a la part frontal del cap ajuda a distingir aquesta espècie d’altres Chelidonura. Els exemplars procedents de l’Atlàntic Occidental (anomenats C. ‘hirundinina’) es diferencien de l’espècie de l’Indopacífic perquè el cos de l’animal és de color taronja amb línies blaves vorejades de negre, de vegades amb una taca blanca en forma de mitja lluna vorejada de negre ubicada a la part posterior del dors, just abans de la cua. Té una conquilla calcària interna (sota el mantell) força prima a la part posterior del cos que mesura aproximadament 2 mm de diàmetre i té estries de creixement ben marcades. Té una cua bífida semblant a la cua d’una oreneta (característica que dóna nom al gènere) però amb la part esquerra més desenvolupada que la dreta. Com en tots els Aglajidae, els costats del cos estan eixamplats formant parapodis que apareixen doblegats cobrint el dors de l’animal. A la part anterior del cap, la boca està envoltada de pèls sensorials, més prominents que en altres espècies d’Aglajidae. No té ràdula però té un bulb muscular oral molt rígid que actua com una bomba de succió.

Biologia
És una espècie diürna. La seva alimentació era un misteri fins fa relativament poc (1998) però ara se sap que s’alimenta de determinades espècies de planàries que detecta pel rastre de moc que deixen en desplaçar-se i, quan entra en contacte amb la presa, l’absorbeix. Pot alimentar-se d’altres cefalaspideus. Una interessant publicació d’Anne DuPont a Sea Slug Forum mostra dos exemplars reproduint-se sobre la sorra en una trobada que va durar uns 9 minuts. Si se sent amenaçada pot secretar una substància groga ictiotòxica.

Etimologia

  • Chelidonura: del grec [chelidon] = oreneta i [oura] = cua, per la seva cua característica.
  • Hirundinina: del llatí [hirundo] = oreneta.

Distribució
Chelidonura hirundinina va ser descrita en base a exemplars col·lectats a Fouquets, a l’illa Maurici, es troba a les zones tropicals de la regió Indo-Pacífica (incloses les illes de Mayotte, Reunió i Nova Caledònia). Hi ha una espècie molt semblant a l’Atlàntic Occidental (Mar Carib, Golf de Mèxic, Florida, Bahames, etc.) que també ha estat anomenada C. ‘hirundinina’ (utilitzem la notació de Zamora-Silva & Malaquias (2018)), que és la que mostrem aquí. Les anàlisis moleculars dutes a terme per Zamora-Silva & Malaquias (2018) indiquen que, encara que genèticament són semblants, formen dos grups diferents. El 2024 s’ha detectat la presència de C. ‘hirundinina’ a les illes Canàries.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Chelidonura hirundinina
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Chelidonura hirundinina basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Camacho-García YE, Ornelas-Gatdula E, Gosliner TM, et al. 2014. Phylogeny of the family Aglajidae (Pilsbry, 1895) (Heterobranchia: Cephalaspidea) inferred from mtDNA and nDNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 113–126.
    De la Cruz-Francisco V, Ortigosa D, González González M. 2017. Primeros registros de babosas marinas (Gastropoda: Heterobranchia) del Sistema Arrecifal Tuxpan, México, con ampliaciones de ámbito de distribución. Biodiversity and Natural History (2017) Vol. 3, No. 1, 15-23.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Chelidonura hirundinina accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/anne1695.htm.
    Imamoto J. 2001 2014. Chelidonura hirundinina accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. Available from http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Chelidonura&gakumei2=hirundinina&location_code=0000#.
    Ortea J, Espinosa J, Caballer M, et al. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Oskars TR, Bouchet P, Malaquias MAE. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150. Available from http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2015.04.011.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Chelidonura hirundinina accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/chelhiru.
    Valdés A, Hamann J, Behrens DW, et al. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
    Yonow N. 2012. Opisthobranchs from the western Indian Ocean, with descriptions of two new species and ten new records (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys. 197:1–129. https://doi.org/10.3897/zookeys.197.1728.
    Zamora-Silva A, Malaquias MAE. 2018. Molecular phylogeny of the Aglajidae head-shield sea slugs (Heterobranchia: Cephalaspidea): new evolutionary lineages revealed and proposal of a new classification. Zoological Journal of the Linnean Society.(183):1–51. https://doi.org/10.1093/zoolinnean/zlx064.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Chelidonura hirundinina" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 31/03/2024. Accedit: 18/05/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=43470)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.