Euthecosomata

Els euthecosomata són opistobranquis pelàgics, nedadors i holoplanctònics que passen tota la seva vida en fase planctònica. El seu nom es refereix al fet que tenen el cos protegit per una conquilla calcificada o theca (caixa en grec). Com una adaptació a la vida pelàgica, els euthecosomata tenen unes expansions del peu que els permeten usar-les com aletes de natació. Per aquesta raó, reben comunament el nom de papallones marines.

La conquilla calcificada podria ser espiralada com en les espècies del gènere Limacina o amb forma de tub cònic o piramidal, com en les espècies dels gèneres Cavolinia i Clio, però la conquilla és sempre fràgil, de baixa consistència, per reduir el pes de l’animal i facilitar la seva suspensió en aigua. També poden tenir un opercle corni, generalment amb espines, utilitzat per tancar completament i protegir a l’animal dins de la conquilla.

Styliola subula, un Euthecosomata

 

El cap dels euthecosomata té un parell de tentacles amb finalitats olfactives anomenats rinòfors. La cavitat palial està ben desenvolupada en aquest grup, però generalment no tenen una brànquia, sinó que respiren a través de l’epiteli del mantell. La radula té entre 3 i 5 dents per fila i el tracte digestiu té una mena de plaques masticadores per moldre els aliments ingerits.

Biologia

Els euthecosomata són grans nedadors i s’ha calculat que poden nedar a una velocitat de fins a 45 cm per segon. Les migracions verticals diàries són comuns en la majoria de les espècies de euthecosomata. Algunes espècies epipelàgiques com Clio pyramidata realitzen migracions verticals diàries a la columna d’aigua de fins a 1.000 m, per la qual cosa durant el dia viuen aproximadament a aquesta profunditat, mentre que cada nit pugen a nivells més superficials per alimentar-se. En altres espècies s’ha observat que, encara que els adults es troben en aigües profundes, els juvenils tendeixen a viure en aigües poc profundes.

Els euthecosomata són micrófags que s’alimenten de plàncton microscòpic (dinoflagel·lats, diatomees, radiolaris, foraminífers, etc.) que es dirigeixen a la boca amb les aletes natatòries i l’epiteli ciliat. L’aliment consisteix en fitoplàncton que és retingut per la mucositat, formant un cordó que s’introdueix a la boca.

Els euthecosomata són hermafrodites i quan dos individus es troben tots dos es fecunden mútuament. Després de la fertilització, els ous s’alliberen a l’aigua dins d’una substància gelatinosa o mucosa. Les càpsules ovígeres poden produir, a l’eclosionar, larves veligeres amb o sense conquilla. L’etapa larval pot durar de 45 a 90 dies i els adults viuen entre 1 i 2 anys.

L’acidificació progressiva de les aigües marines com a resultat de l’augment dels nivells atmosfèrics de CO2 afecta molt negativament la taxa de supervivència dels eutecosomats (no poden desenvolupar una conquilla adequada) i hi ha la teoria que, per aquesta raó, els mars del sud aviat seran inhabitables per a aquestes espècies de testacis si la tendència actual continua.

Distribució
Els euthecosomata, com moltes altres espècies de plancton marí, solen tenir una àmplia distribució geogràfica que depèn en gran mesura dels corrents oceànics. Es poden trobar des d’aigües polars fins a mars tropicals però hi ha canvis freqüents de grandària i morfologia de moltes espècies, relacionats amb la seva ubicació geogràfica, la qual cosa ha donat lloc a considerar moltes formes o subespècies. Els euthecosomata de la costa catalana es citen principalment a partir de conquilles buides varades a les platges després de les tempestes o son recollits ocasionalment per vaixells comercials d’arrossegament.

Classificació
Es coneixen bastants espècies de euthecosomata a nivell mundial. Es classifiquen principalment per la forma de les conquilles, mentre que altres trets com la forma de les aletes, el mantell o els apèndixs orals són secundaris.

La taxonomia actual dels Euthecosomata proposada per Bouchet et al. (2017) i publicat a WoRMS és:

  • Subordre Euthecosomata
    • Superfamília Cavolinioidea Gray, 1850 (1815)
      • Família Cavoliniidae Gray, 1850 (1815)
        • Gènere Cavolinia Abildgaard, 1791
        • Gènere Diacavolinia van der Spoel, 1987
        • Gènere Diacria J.E. Gray, 1840
        • Gènere Diacrolinia A. W. Janssen, 1995 †
        • Gènere Gamopleura Bellardi, 1873 †
        • Gènere Praehyalocylis Korobkov, 1962 †
        • Gènere Vaginella Daudin, 1800
      • Família Cliidae Jeffreys, 1869
        • Gènere Clio Linnaeus, 1767
        • Gènere Praehyalocyclis Korobkov & Makarova, 1962
      • Família Creseidae Rampal, 1973
        • Gènere Bovicornu O. Meyer, 1886 †
        • Gènere Camptoceratops Wenz, 1923 †
        • Gènere Creseis Rang, 1828
        • Gènere Euchilotheca P. Fischer, 1882 †
        • Gènere Hyalocylis Fol, 1875
        • Gènere Styliola Gray, 1847
        • Gènere Thecopsella Munier-Chalmas, 1888 †
        • Gènere Tibiella O. Meyer, 1884 †
      • Família Cuvierinidae van der Spoel, 1967
        • Gènere Cuvierina Boas, 1886
        • Gènere Ireneia A. W. Janssen, 1995 †
      • Família Sphaerocinidae A. W. Janssen & Maxwell, 1995 †
        • Gènere Sphaerocina Jung, 1971 †
    • Superfamília Limacinoidea Gray, 1840
      • Família Limacinidae Gray, 1840
        • Gènere Altaspiratella Korobkov, 1966 †
        • Gènere Currylimacina A. W. Janssen, 2003 †
        • Gènere Heliconoides d’Orbigny, 1836
        • Gènere Limacina Bosc, 1817
        • Gènere Skaptotion Curry, 1965 †
        • Gènere Striolimacina A. W. Janssen, 1999 †
        • Gènere Thielea Strebel, 1908

Algunes espècies d’eutecosomats citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:

Cavolinia gibbosa

Cavolinia gibbosa

Cavolinia-globulosa 5mm @Kaula Rock, Hawaii, Vanderbilt Pac.Equatorial Exp. 1951 by Cory Pittman - CAS collection (www.seaslugsofhawaii.com)

Cavolinia globulosa

Cavolinia inflexa by Christian Sardet (www.planktonchronicles.org)

Cavolinia inflexa

Cavolinia tridentata @ Florida by Linda Ianniello

Cavolinia tridentata

Cavolina uncinata by Russell Hopcroft UAF-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Cavolinia uncinata

Clio cuspidata with hydroids by Cheryl Clarke UAF-CMarZ reproduced with permission (www.cmarz.org)

Clio cuspidata

Clio pyramidata 7 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com

Clio pyramidata

Creseis clava (C.acicula) 3.9 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com

Creseis clava

Creseis conica @ Desterro, Santa Catarina, Brasil by Joop Trausel and Frans Slieker (Natural Museum Rotterdam)

Creseis conica

Creseis virgula by Russell Hopcroft UAF-CoML reproduced with permission from www.cmarz.org

Creseis virgula

Cuvierina columnella (Rang, 1827) by Russell Hopcroft UAF-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Cuvierina columnella

Diacavolinia limbata

Diacavolinia limbata

Diacavolinia longirostris 8 mm (Pacific population) by Pauline Fiene seaslugsofhawaii.com

Diacavolinia longirostris

Diacria trispinosa by Russell Hopcroft UAF-NOAA-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Diacria trispinosa

Heliconoides inflatus (Embolus inflatus-Limacina inflata) 0.9 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com

Heliconoides inflatus

Limacina bulimoides by Russell Hopcroft UAF-NOAA-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Limacina bulimoides

Limacina helicina by Alexander Semenov

Limacina helicina

Limacina leseuri by Russell Hopcroft UAF-NOAA-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Limacina lesueurii

Limacina retroversa by Russell Hopcroft UAF-CoML

Limacina retroversa

Styliola subula 7 mm (Pacific population) by Pauline Fiene seaslugsofhawaii.com

Styliola subula

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.