Plakobranchoidea

Els Plakobranchoidea són un grup de mol·luscs gasteròpodes heterobranquis marins inclosos dins dels sacoglossos. Són llimacs marins petits o de mida mitjana, generalment associats a algues verdes de les quals s’alimenten. Com altres sacoglossos, algunes espècies poden retenir cloroplasts procedents de les algues ingerides mitjançant la cleptoplàstia, una capacitat que els permet mantenir durant un temps part de l’activitat fotosintètica dels cloroplasts dins dels seus propis teixits.

Elysia flava per Enric Madrenas

Els Plakobranchoidea es troben principalment en ambients marins poc profunds, especialment en zones on abunden les algues que constitueixen el seu aliment. Són presents en mars tropicals, subtropicals i temperats, tot i que la seva diversitat és especialment elevada en determinades regions càlides. La seva distribució està estretament relacionada amb la dels seus recursos alimentaris, i algunes espècies mostren una associació molt específica amb determinades algues.

El seu aspecte és molt variable. Algunes espècies tenen un cos allargat i foliaci, mentre que d’altres presenten parapodis amplis que poden plegar-se sobre el dors. En diversos Plakobranchoidea, els parapodis poden formar estructures semblants a ales i donar a l’animal un aspecte característic. La coloració sol estar relacionada amb les algues sobre les quals viuen i pot proporcionar un camuflatge molt eficaç. Com en altres sacoglossos, la ràdula està especialitzada per perforar les cèl·lules algals i extreure’n el contingut.

La cleptoplàstia és especialment interessant en aquest grup. Els cloroplasts ingerits amb les algues poden ser retinguts dins de les cèl·lules de l’animal i continuar funcionant durant períodes variables segons l’espècie. En algunes formes, aquesta capacitat pot proporcionar una font addicional de productes fotosintètics, especialment quan l’aliment és escàs. Tanmateix, la importància de la fotosíntesi varia entre espècies i no tots els Plakobranchoidea depenen de la mateixa manera dels cloroplasts retinguts.

Els Plakobranchoidea presenten una notable diversitat de formes i estratègies ecològiques. Algunes espècies són molt petites i difícils de detectar, mentre que d’altres poden ser relativament grans i conspícues. La seva estreta relació amb les algues fa que siguin especialment interessants per estudiar les interaccions entre herbívors marins i les seves plantes o algues alimentàries. En alguns casos, la presència d’una determinada espècie de sacoglòs pot estar fortament condicionada per la disponibilitat de la seva alga hoste.

Des del punt de vista evolutiu, els Plakobranchoidea són un dels grups més interessants dels Sacoglossa. Els estudis anatòmics i moleculars han ajudat a aclarir les relacions entre els diferents llinatges i han permès comprendre millor l’evolució de la cleptoplàstia. La combinació d’una alimentació altament especialitzada, adaptacions morfològiques per viure sobre les algues i capacitat per retenir cloroplasts representa una de les formes més singulars d’adaptació dins dels heterobranquis marins.

Tot i que moltes espècies de Plakobranchoidea són petites i difícils de localitzar, constitueixen una part important de la diversitat dels sacoglossos. La seva biologia singular, la seva estreta associació amb les algues i la seva capacitat de retenir cloroplasts els converteixen en un grup de gran interès per als estudis taxonòmics, ecològics i evolutius. L’observació detallada de les algues on viuen i els mostrejos dirigits són essencials per millorar el coneixement sobre la seva diversitat i distribució.

La taxonomia dels Plakobranchoidea segons WoRMS és:

 

Espècies de Plakobranchoidea citades a la mar Mediterrània o a la península Ibèrica:

Bibliografia

    1246567 Plakobranchoidea 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 26133 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.