Thuridilla hopei

Thuridilla hopei (Verany, 1853)

Thuridilla hopei per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Thuridilla  

 

Species

Thuridilla hopei  (Vérany, 1853)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139687).
Sinònims

  • Actaeon hopei Vérany, 1853
  • Elysia cyanea Mamo in Caruana, 1867
  • Elysia splendida Grube, 1861

Descripció
Els exemplars d’aquesta vistosa espècie solen mesurar entre 15 i 20 mm de longitud tot i que s’han citat animals de fins a 30 mm (excloent els rinòfors). Els cos és estret i allargat i la seva coloració general és violeta fosc, quasi negre, amb el peu una mica més clar. Alguns exemplars poden presentar tons marronosos foscos més que violetes. És molt cridanera la coloració de la cara externa dels parapodis on, a més de la coloració violeta fosc, apareix una banda taronja en l’extrem dels parapodis juntament amb bandes de color blau cel irisat i groc. La cara interna dels parapodis és violeta o castany fosc. En les parts laterals del cos poden haver taques blanques o de color groc pàl·lid que poden formar una línia longitudinal discontínua. Els rinòfors son llargs i auriculats i els seu color és violeta fosc, presentant en la seva superfície interna una banda longitudinal blanc-groguenca irisada, bordejada en ocasions per altres de color blau cel. La boca presenta un cridaner llavi inferior de color taronja. Aquesta coloració envaeix parcialment la regió lateral del cap la qual també presenta taques blau cel. El peu és estret, amb extrems arrodonits. Segons el treball de Furfaro et al., (2014), sembla que els patrons de coloració de Thuridilla hopei depenen de la fondària en què viuen. Els exemplars d’aigües profundes sembla que tenen una coloració més blavosa i llisa, sense punts, mentre que els d’aigües somes tenen punts i ratlles discontínues en la coloració del cos.

Biologia
Els individus de T. hopei son molt actius i solen trobar-se en roques amb recobriment algal, tant en parets fotòfiles com en esciàfiles, on abunden hidraris, esponges y briozous. Alguns exemplars poden observar-se també sota pedres. Els parapodis es mantenen adossats sobre els dors de l’animal quan es desplaça i sols es despleguen lateralment quan està en repòs. Herbívora com la majoria dels sacoglossos, aquesta espècie és capaç de retenir els cloroplasts funcionals de les algues de les que s’alimenta.  L’aparellament, descrit per Gascoigne (1985), és recíproc: dos animals uneixen els seus caps pel costat dret, després estenen els seus penis i injecten l’esperma al sac espermàtic de l’altre (anomenat “bursa copulatrix”) que té una obertura externa just darrere de la zona pericàrdica, darrere del cap. No obstant, no hi ha cap connexió interna del sac espermàtic amb la resta del sistema reproductiu, així que encara es desconeix com es fertilitzen els ous. La posta es presenta en forma d’una espiral plana sobre el substrat. El desenvolupament embrionari de Thuridilla hopei ha estat descrit per Thompson i Salghetti-Drioli (1984) com a lecitotròfic (una forma de desenvolupament embrionari en què el rovell d’un ou proporciona tots els nutrients necessaris a l’embrió). Tant els ous com el rovell extra-capsular són de color vermell al principi, i es va decolorant a mida que progressa el desenvolupament de l’embrió (Jensen, 1992). Posseeix la capacitat de fabricar substàncies defensives com les thuridillines que, segons sembla, provenen de molècules diterpenoïdes de la seva dieta algal.

Etimologia

  • Thuridilla. Derivat de Thurida (la filla de Thord de Höfdi), un personatge de la saga islandesa de Viga-Glum.
  • Hopei. En honor al Reverend Frederick William Hope, (1797-1862). Hope era un ric i famós entomòleg aficionat que va establir la Càtedra Hope a Oxford, atorgada per primer cop a un dels seus seguidors, en Westwood. Hope va fer una única incursió en l’àrea marina amb el seu “Catalogo dei Crostacei Italiani”, publicat en Nàpols el 1851, un catàleg de crustacis de la Mediterrània, amb 48 planes i il·lustracions.

Distribució
Es tracta d’una espècie àmpliament distribuïda per tot el Mediterrani des d’Espanya fins a Turquia o Israel. Fora d’aquest àrea només ha estat citada a les costes atlàntiques del litoral de Huelva y a la Macaronèsia (Canàries, Açores i Madeira), on els exemplars de Thuridilla hopei, que tradicionalment s’havien atribuït a l’espècie caribenya Thuridilla picta (Verril, 1901) pel seu patró de color molt similar (vegeu Cervera et al, 2004; Malaquias et al, 2009) van resultar ser Thuridilla hopei després l’estudi molecular dut a terme per Carmona et al. (2011). A la Península Ibérica és comuna per tot el litoral mediterrani, des de les costes catalanes fins l’Estret de Gibraltar. A Catalunya s’ha citat i observat per tot el litoral tant de la Costa Brava, com del Maresme, així com a diverses localitats al sud de Barcelona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Thuridilla hopei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★★☆
    Mediterrània oriental: ★★★★☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Thuridilla hopei basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Capdevila M, Folch J. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Carmona L, Malaquias MAE, Gosliner TM, et al. 2011. Amphi-atlantic distributions and cryptic species in sacoglossan sea slugs. Journal of Molluscan Studies 77: 401–412. https://doi.org/10.1093/mollus/eyr036.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Furfaro G, Modica MV, Oliverio M, et al. 2014. Phenotypic diversity of Thuridilla hopei (Vérany, 1853) (Gastropoda, Heterobranchia, Sacoglossa). A DNA-barcoding approach. Biodiversity Journal, 5 (2): 117–130.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García-Gómez JC. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    Gascoigne T. 1985. A provisional classification of families of the order Ascoglossa (Gastropoda: Nudibranchiata). Journal of Molluscan Studies, 51: 8-22.
    Göthel H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. 320 p.
    Huelin MF, Ros J. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Jensen KR. 1992. Anatomy of some Indo-Pacific Elysiidae (Opisthobranchia: Sacoglossa (= Ascoglossa)), with a discussion of the generic division and Phylogeny. Journal of Molluscan Studies. 58:257–296. https://doi.org/10.1093/mollus/58.3.257.
    Laetz EMJ, Rühr PT, Bartolomaeus T, et al. 2016. Examining the retention of functional kleptoplasts and digestive activity in sacoglossan sea slugs. Organisms Diversity & Evolution (2016) pp 1-13. https://doi.org/10.1007/s13127-016-0308-0.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    Marín A, Ros JD. 1989. The Chloroplast-Animal Association in Four Iberian Sacoglossan Opisthobranchs Elysia timida, Elysia translucens, Thuridilla hopei and Bosellia mimetica. 22nd European Marine Biology Symposium, Barcelona, Spain, August 17-22, 1987. Scient. Mar. 53(2-3):429-440.
    Martín-Hervás MR, Carmona L, Malaquias MAE, et al. 2021. A molecular phylogeny of Thuridilla Bergh, 1872 sea slugs (Gastropoda, Sacoglossa) reveals a case of flamboyant and cryptic radiation in the marine realm. Cladistics.(2021):1–30. https://doi.org/10.1111/cla.12465.
    Martínez-Chacón M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Available from http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Parera A, Pontes M, Salvador X, et al. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Pereira F. 1981. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. III. Isla de Faradell, Gerona. Investigación Pesquera 45 (1): 175-179.
    Pereira F, Ballesteros M. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.
    Perrone AS. 1991. Un caso di teratologia parapodiale in Thuridilla hopei (Verany, 1853) dal Golfo di Taranto (Opisthobranchia Sacoglossa). A Case Of Parapodial Teratology In Thuridilla hopei Verany 1853 From The Gulf Of Taranto Opisthobranchia Sacoglossa. Boll Malacol 27 (5-9). 1991. 121-124.
    Pontes M, Dacosta JM, Ollé i Callau A, et al. 2023. M@re Nostrum. Available from http://marenostrum.org/.
    Pontes M, Salvador X, Parera A, et al. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural). 68 p.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Ros J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39(2):269–372. Available from http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/8/IdNum/173/.
    Ros J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros J. 1985. Distibución batimétrica, abundancia y diversidad de las poblaciones de moluscos bentónicos del litoral catalán. Miscelánea Zoologica 9: 109-126.
    Ros J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico [Tesis Doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona. 285 p.
    Ros J, Altimira C. 1977. Comunidades bentónicas de sustrato duro del litoral NE español; V Sistemática de moluscos. Miscelánea Zoológica 4 (1): 43-55.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Thuridilla hopei accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/thurhope.
    Sánchez Tocino L. 2001. Thuridilla hopei accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. Available from http://www.ugr.es/~lstocino/thuridilla_hopei.htm.
    Sánchez-Tocino L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. Available from https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/.
    Schmitt V, Waegele H. 2011. Behavioral adaptations in relation to long-term retention of endosymbiotic chloroplasts in the sea slug Elysia timida (Opisthobranchia, Sacoglossa). Thalassas. 27(2):225–238. Available from ://WOS:000291629300013.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Thuridilla hopei" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=274)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.