Home Guia d’Opistobranquis Aplysiida Petalifera petalifera

Petalifera petalifera

Petalifera petalifera (Rang, 1828)

Petalifera petalifera per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Petalifera  

 

Species

Petalifera petalifera  (Rang, 1828)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139597).
Sinònims

  • Aplysia brugnatelli van Beneden & Robb, 1835
  • Aplysia depressa Cantraine, 1835
  • Aplysia petalifera Rang, 1828 (original)
  • Aplysia unguifera Rang, 1828
  • Aplysia webbii van Beneden & Robb, 1835
  • Phyllaplysia depressa (Cantraine, 1835)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden mesurar fins a 40 mm de longitud, però el més comú és que tinguin una mida entre 15 i 25 mm de longitud. El cos és molt aplanat, gairebé en forma de fulla, i la seva coloració de fons és verd però amb nombroses puntuacions marrons i taques blanquinoses irregulars. Aquesta coloració pot variar segons el substrat a on es trobi, així com si es localitza sobre fulles de Posidonia oceanica noves (color de l’animal predominantment verd) o velles (color de l’animal amb predomini de taques blanquinoses). El cap diferencia dos rinòfors auricul·lats i units a la base. Els paràpodes són curts, cobreixen la totalitat del dors i estan completament fusionats excepte per un orifici dorsal-posterior. Al centre del dors i coberta pel mantell i els paràpodes hi ha una conquilla fràgil, calcificada, de color blanquinós però translúcida.

Nota descriptiva: Com han indicat diferents autors, P. petalifera i l’espècie afí Phyllaplysia lafonti, per la similitud de la morfologia i variabilitat en la coloració, és possible que hagin estat repetidament confoses en la bibliografia anterior als anys 80 del segle passat. En tot cas, P. lafonti té una coloració característica de bandes concèntriques alternativament clares i fosques que no presenta P. petalifera.

Biologia
Al mar Mediterrani P. petalifera viu estretament associada als fulls i als rizomes de la fanerògama marina Posidonia oceanica. Té principalment hàbits nocturns. La seva forma i la seva coloració la fan molt críptica sobre les fulles i difícil la seva localització. Fora de la Mediterrània se l’ha localitzat sobre tal·lus d’algues dels gèneres Caulerpa i Padina (Canàries; Ortea & Martínez, 1991) i també Enteromorpha i Sargassum (Barbados; Marcus & Hughes, 1974). No se sap amb certesa si s’alimenta de les esmentades algues o de P. oceanica o bé del feltre de microalgues que viuen sobre elles.

Etimologia

  • Petalifera. Del Grec “petalon”, pètal + “pherein”, portar, carregar.

Distribució
Es tracta d’una espècie d’àmbit anfiatlàntic ja que s’ha trobat al Carib (Miloslavich et al. 2010), a les costes atlàntiques europees i a la Mediterrània oriental (Koukouras, 2010). A la Península Ibèrica ha estat citada a les costes portugueses i a tota la costa mediterrània, també a Balears, Canàries, Madeira i Açores (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha registrat a Es Caials, Cadaqués, l’Escala, Cala Aiguafreda, Cala Margarida, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Petalifera petalifera
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Petalifera petalifera basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Baba, K. 1959. The genus Petalifera and a new species, P. ramosa, from Japan. Publications of the Seto marine Biological Laboratory, 7(3): 43-44.
    Bacallado, J. J., J. Ortea, L. Moro, F. J. Martín Barrios, T. Cruz Simó, and R. Mesa Hernández. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación. 1–32.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., W. Renda, and A. Vazzana. 2009. Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
    Eales, N. B. 1960. Petalifera habei, a new species from Japan. Proc. Malacol. Soc. London 34(1-2):12-18; 112.
    Fasulo, G., F. Izzillo, G. F. Russo, F. Toscano, and G. Villani. 1985. Nota su Petalifera petalifera (Rang, 1828) (Gastropoda, Opisthobranchia, Aplysiomorpha) specie mediterranea poco conosciuta. Considerazioni sistematiche, ecologiche e biogeografiche. Bollettino Malacologico 20 (9-12): 263-272.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Grande, C., J. Templado, J. L. Cervera, and R. Zardoya. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21: 303–313.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Klussmann-Kolb, A. 2004. Phylogeny of the Aplysiidae (Gastropoda, Opisthobranchia) with new aspects of the evolution of seahares. Zoologica Scripta. 33: 439–462.
    Lin, G. Y. 1990. A New Species and a New Record of the Genus Petalifera (Opisthobranchia) of China (Anaspidea: Aplysiidae). Acta Zootaxonomica Sinica 15(1):21-24.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Martinez, E. 1996. On Petalifera petalifera (Rang, 1828) (Gastropoda: Opisthobranchia): New anatomical and geographical data. Journal of Molluscan Studies. 62: 243–250.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Petalifera petalifera accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/petalifera-petalifera.html).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Ortea, J., J. Espinosa, M. Caballer, and Y. Buske. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Pereira, F., and M. Ballesteros. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rang, S. 1828. Histoire Naturelle des Aplysiens. Paris, Firmin Didot 83 pp., 24 pl.:
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998. Petalifera petalifera accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/petapeta).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Petalifera petalifera" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/P5pDz)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.