Heliacus fallaciosus (Tiberi, 1872)
- Solarium fallaciosum Tiberi, 1872
- Ammonicerina mutabilis O. G. Costa, 1861
- Heliacus (Grandeliacus) fallaciosus (Tiberi, 1872)
- Heliacus subvariegatus (d’Orbigny, 1852)
- Solarium spencerii Allen, 1856
- Solarium stramineum (Gmelin, 1791) sensu Philippi, 1836
- Solarium stramineum var. mediterranea Philippi, 1853
Descripció
Conquilla disciforme, de color marró groguenc i amb forma de llentia, d’uns 15 a 20 mm. de diàmetre màxim. Superfície de la conquilla amb 3 cordons granulosos disposats en espiral, amb estries de creixement. Amb melic molt profund i destacat a la part posterior. Estoma arrodonit. La forma fòssil es coneix com a Solarium obtusum, però no hi ha diferències morfològiques amb la forma actual.
Biologia
S’alimenta de cnidaris, dels quals es considera ectoparàsit. Es considera rar.
Etimologia
- Heliacus, forma llatinitzada del Grec hēliakos, “del Sol”.
- Fallaciosus, del Latin “fallacia”, “engany, truc, artifici” i la terminació “-osus” que significa “relacionat amb, que té a veure amb”.
Distribució
Es troba en fons sorrencs o pedregosos circalitorals de l’Atlàntic i el Mediterrani.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
[abundanci medocc=0 medori=0 oceatl=0]
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2023) "Heliacus fallaciosus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 23/05/2022. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/GEMgE)
