Stylocheilus polyomma

Stylocheilus polyomma (Mörch, 1863)

Stylocheilus polyomma @ El Hierro 17-10-2012 per Aketza Herrero

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Stylocheilus  

 

Species

Stylocheilus polyomma  (Mörch, 1863)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1445911).
Nota taxonòmica: Hi ha hagut una llarga discussió sobre la identitat de Stylocheilus longicauda (Quoy & Gaimard, 1825) i Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832). Desafortunadament aquests autors van indicar que S. striatus era probablement la mateixa espècie que S. longicauda, iniciant així una confusió que ha persistit fins al present. Avui dia la majoria dels investigadors consideren que hi ha dues espècies de Stylocheilus: S.striatus, amb línies longitudinals fosques, un patró de color clapejat i papil·les compostes, i S.longicauda amb un color uniforme groc o verd, papil·les simples, sense línies longitudinals i una cua extremadament llarga i prima. Tot i que aquestes espècies havien estat clarament diferenciades, Yonow (2012) va tornar-les a confondre ignorant les evidències presentades per Rudman (1999).

Segons Bazzicaluppo et al. (2020) Stylocheilus striatus és un complex d’espècies críptiques format per tres espècies diferents al·lopàtriques: el nom S. striatus es manté per a l’espècie de l’Indo-Pacífic, mentre que els noms S. polyomma i S. rickettsi ressusciten per a les espècies que habiten l’Atlàntic occidental i el Pacífic oriental, respectivament. D’altra banda, aquests mateixos autors indiquen que “Mentre que Bursatella ha colonitzat la Mediterrània molt probablement a partir de poblacions de l’Atlàntic tropical (Bazzicalupo et al. 2018), Stylocheilus no ho ha fet. Tot i que les espècies bentòniques i pelàgiques de Stylocheilus estan presents tant al Mar Roig (Yonow, 2008) com a les Illes Canàries (Ortea et al., 2008), i les condicions favorables han permès la dispersió de diverses altres espècies de llimacs marins a través del Canal de Suez (Crocetta et al. 2013 ; Zenetos et al. 2017) i l’Estret de Gibraltar (Valdés et al. 2013), alguna cosa ha d’estar impedint que les espècies de Stylocheilus facin aquest moviment”.

Al nostre parer, això es deu principalment a un problema de temperatura i/o salinitat de l’aigua. Per aquestes raons, com l’única espècie de Stylocheilus present a l’Oceà Atlàntic seria S.polyomma (el seu rang de distribució nadiu va des de Florida fins al Brasil), i fins que es facin anàlisis genètiques als exemplars de les Illes Canàries, la identificació més probable per a les Illes Canàries és, efectivament, S.polyomma.

Sinònims

  • Aplysia striata Quoy & Gaimard, 1832 (original)
  • Notarchus polyomma Mörch, 1863
  • Stylocheilus lineolatus Gould, 1852

Descripció
Stylocheilus polyomma té una mida mitjana que arriba fins a 65 mm, té un cos translúcid amb taques verdes, marrons i blanques, i, sovint amb moltes papil·les ramificades. Aquesta espècie es distingeix per les fines línies longitudinals, de color marró fosc o negre, generalment interrompudes per uns “ocels” o “taques oculars” amb els centres de color blau brillant; té la part mitja del cos abultada, que conté una gran brànquia i el sifó anal, protegides pels lòbuls parapodials. Els rinòfors i els tentacles orals són llargs i prims. Pot tenir algunes vellositats, de vegades nombroses, depenent de la població.

Biologia
Pot ser localment comú en acumulacions d’algues en aigües poc profundes, especialment durant l’època de reproducció, però això no passa tots els anys. Desprèn un tint porpra quan se la molesta.

Etimologia

  • Stylocheilus. Del Llatí “stylus”, columna, pilar + del Grec χεῖλος, “cheilos”, llavi, vora.
  • Polyomma. Del Grec “Poly”, multiple i “ὄμμα”, ull, en referència als múltiples ocels amb el centre de color blau brillant que te escampats pel cos.

Distribució
Tot i que Stylocheilus striatus és en realitat un grup d’espècies críptiques amb distribució subtropical aparentment circumglobal, un treball recent de Bazzicalupo et al. (2020) va confirmar que hi ha tres espècies diferenciades de Stylocheilus striatus i que són al·lopàtriques; el nom S. striatus es conserva per a una espècie de l’Indo-Pacífic, mentre que els noms S. polyomma i S. rickettsi es ressusciten per a les espècies que habiten l’Atlàntic occidental (la localitat tipus és Illes Verges) i el Pacífic oriental, respectivament. Es creu que les poblacions de l’Atlàntic oriental són Stylocheilus polyomma fins que es facin anàlisis moleculars en espècimens d’aquesta àrea per confirmar aquesta adscripció.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Stylocheilus polyomma
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Stylocheilus polyomma basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bacallado JJ, Ortea J, Moro L, et al. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación.:1–32. Available from https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bazzicalupo E, Crocetta F, Gosliner TM, et al. 2020. Molecular and morphological systematics of Bursatella leachii de Blainville, 1817 and Stylocheilus striatus Quoy & Gaimard, 1832 reveal cryptic diversity in pantropically distributed taxa (Mollusca : Gastropoda : Heterobranchia). Invert. Systematics. 34(5):535–538. https://doi.org/10.1071/IS19056.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Camacho-Garcia Y, Gosliner T, Valdes A. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. S.l.: California Academy of Sciences.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Stylocheilus striatus accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/astria.htm.
    Goodheart JA, Ellingson RA, Vital XG, et al. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9(1):56. https://doi.org/10.1186/s41200-016-0048-z.
    Imamoto J. 2001 2014. Stylocheilus striatus accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. Available from http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Stylocheilus&gakumei2=striatus&location_code=0000#.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MA, Calado GJP. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ortea J, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2008. Nuevas aportaciones a la fauna de opistobranquios (Mollusca: Gasteropoda) de las islas Canarias. Vieraea 36: 129-136. 36:129–136.
    Ortea J, Espinosa J, Caballer M, et al. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Quoy JRC, Gaimard JP. 1832. Voyage de découvertes de l’ “Astrolabe” exécuté par ordre du Roi, pendant les années 1826-1829, sous le commandement de M. J. Dumont d’Urville. Zoologie, Tome 2. J. Tatsu.
    Rudman WB. 1999. Stylocheilus longicauda & Stylocheilus citrina Nomenclatural discussion. Sea Slug Forum. Available from http://www.seaslugforum.net/stylnome.htm.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Stylocheilus striatus accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/stylstri.
    Valdés A, Hamann J, Behrens DW, et al. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
    Wirtz P, Debelius H. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. Hackenheim, Germany: ConchBooks.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.
    Yonow N. 2012. Opisthobranchs from the western Indian Ocean, with descriptions of two new species and ten new records (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys. 197:1–129. https://doi.org/10.3897/zookeys.197.1728.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Stylocheilus polyomma" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 19/01/2015. Accedit: 18/05/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=17597)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.