Stylocheilus polyomma

Stylocheilus polyomma (Mörch, 1863)

Stylocheilus polyomma @ El Hierro 17-10-2012 per Aketza Herrero

Nota taxonòmica: Hi ha hagut una llarga discussió sobre la identitat de Stylocheilus longicauda (Quoy & Gaimard, 1825) i Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832). Desafortunadament aquests autors van indicar que S. striatus era probablement la mateixa espècie que S. longicauda, iniciant així una confusió que ha persistit fins al present. Avui dia la majoria dels investigadors consideren que hi ha dues espècies de Stylocheilus: S.striatus, amb línies longitudinals fosques, un patró de color clapejat i papil·les compostes, i S.longicauda amb un color uniforme groc o verd, papil·les simples, sense línies longitudinals i una cua extremadament llarga i prima. Tot i que aquestes espècies havien estat clarament diferenciades, Yonow (2012) va tornar-les a confondre ignorant les evidències presentades per Rudman (1999).

Segons Bazzicaluppo et al. (2020) Stylocheilus striatus és un complex d’espècies críptiques format per tres espècies diferents al·lopàtriques: el nom S. striatus es manté per a l’espècie de l’Indo-Pacífic, mentre que els noms S. polyomma i S. rickettsi ressusciten per a les espècies que habiten l’Atlàntic occidental i el Pacífic oriental, respectivament. D’altra banda, aquests mateixos autors indiquen que “Mentre que Bursatella ha colonitzat la Mediterrània molt probablement a partir de poblacions de l’Atlàntic tropical (Bazzicalupo et al. 2018), Stylocheilus no ho ha fet. Tot i que les espècies bentòniques i pelàgiques de Stylocheilus estan presents tant al Mar Roig (Yonow, 2008) com a les Illes Canàries (Ortea et al., 2008), i les condicions favorables han permès la dispersió de diverses altres espècies de llimacs marins a través del Canal de Suez (Crocetta et al. 2013 ; Zenetos et al. 2017) i l’Estret de Gibraltar (Valdés et al. 2013), alguna cosa ha d’estar impedint que les espècies de Stylocheilus facin aquest moviment”.

Al nostre parer, això es deu principalment a un problema de temperatura i/o salinitat de l’aigua. Per aquestes raons, com l’única espècie de Stylocheilus present a l’Oceà Atlàntic seria S.polyomma (el seu rang de distribució nadiu va des de Florida fins al Brasil), i fins que es facin anàlisis genètiques als exemplars de les Illes Canàries, la identificació més probable per a les Illes Canàries és, efectivament, S.polyomma.

Sinònims

• Aplysia striata Quoy & Gaimard, 1832 (original)
• Notarchus polyomma Mörch, 1863
• Stylocheilus lineolatus Gould, 1852

Descripció
Stylocheilus polyomma té una mida mitjana que arriba fins a 65 mm, té un cos translúcid amb taques verdes, marrons i blanques, i, sovint amb moltes papil·les ramificades. Aquesta espècie es distingeix per les fines línies longitudinals, de color marró fosc o negre, generalment interrompudes per uns “ocels” o “taques oculars” amb els centres de color blau brillant; té la part mitja del cos abultada, que conté una gran brànquia i el sifó anal, protegides pels lòbuls parapodials. Els rinòfors i els tentacles orals són llargs i prims. Pot tenir algunes vellositats, de vegades nombroses, depenent de la població.

Biologia
Pot ser localment comú en acumulacions d’algues en aigües poc profundes, especialment durant l’època de reproducció, però això no passa tots els anys. Desprèn un tint porpra quan se la molesta.

Etimologia

• Stylocheilus. Del Llatí “stylus”, columna, pilar + del Grec χεῖλος, “cheilos”, llavi, vora.
• Polyomma. Del Grec “Poly”, multiple i “ὄμμα”, ull, en referència als múltiples ocels amb el centre de color blau brillant que te escampats pel cos.

Distribució
Tot i que Stylocheilus striatus és en realitat un grup d’espècies críptiques amb distribució subtropical aparentment circumglobal, un treball recent de Bazzicalupo et al. (2020) va confirmar que hi ha tres espècies diferenciades de Stylocheilus striatus i que són al·lopàtriques; el nom S. striatus es conserva per a una espècie de l’Indo-Pacífic, mentre que els noms S. polyomma i S. rickettsi es ressusciten per a les espècies que habiten l’Atlàntic occidental (la localitat tipus és Illes Verges) i el Pacífic oriental, respectivament. Es creu que les poblacions de l’Atlàntic oriental són Stylocheilus polyomma fins que es facin anàlisis moleculars en espècimens d’aquesta àrea per confirmar aquesta adscripció.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Stylocheilus polyomma 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 17597 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slugs Guadeloupe
• SeaSlug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: