Hermaea variopicta

Hermaea variopicta (Costa, 1869)

Hermaea variopicta @ L'Escala per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Hermaeidae  

 

Genus

Hermaea  

 

Species

Hermaea variopicta  (A. Costa, 1869)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140095).
Sinònims

  • Hermaea polychroma Hesse, 1872
  • Hermaeopsis variopicta Costa A., 1869 (original)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar entre 10 i 15 mm de longitud però han estat citats amb una mida màxima de 30-40 mm. Es tracta d’una espècie molt vistosa per la seva coloració: el cos és de color porpra-violaci, més o menys fosc segons els animals. Distribuïdes pel cap, rinòfors, dors del cos i cerates hi ha unes taques allargades taronges, groguenques i blanques. Aquestes taques es combinen a la zona cefàlica, per davant i per darrere dels rinòfors, amb la coloració violàcia del cos d’una manera molt complexa. Els rinòfors són auriculats, més amples en la seva zona mitjana i amb l’extrem apuntat; a la cara dorsal de cada rinòfor destaca una franja de pigment blanc-groguenc que emergeix del cap. Els ulls són molt visibles i es troben mica per darrere de la base dels rinòfors, al final d’una àrea blanca. La zona pericàrdica, situada entre els primers cerates, destaca per la seva pigmentació en forma d'”ocel”: una taca ovalada blanca envoltada d’una franja violàcia i vorejada externament per una banda taronja. Els cerates són més aviat aplanats, amples a la seva zona mitjana i acabats en punta, tenint gran capacitat d’expandir-se, adquirint una forma globosa, o de contreure’s; el seu color és com el cos però amb l’extrem pigmentat de taronja i la part inferior de color blanc opac. Els cerates de major grandària són els més interns, disminuint progressivament la mida en els més externs. L’anus es troba just per davant de la zona cardíaca. El peu és de color blanc, és arrodonit i s’eixampla a la zona anterior.

Biologia
A causa de la raresa relativa d’aquesta espècie es coneixen pocs detalls de la seva biologia. Sol trobar-se entre algues rodofícies on, a causa de la seva coloració críptica, sol passar desapercebuda. Les algues entre les que s’ha citat i de les que pot alimentar són Halurus equisetifolius (B. Picton), Solieria chordalis i Plocamium cartilagineum (H. Limouzin). La posta pren la forma d’una cinta transparent de 2-3 mm de diàmetre, de vegades enrotllada en espiral, amb ous blancs.

Etimologia

  • Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
  • Variopicta. Del Llatí “Vario-“, fluctuar, canviar, variar, vacil·lar, marcat amb colors contrastats + “picta”, acolorit, decorat, pintat.

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que ha estat citada a les costes atlàntiques de les Illes Britàniques i de França, al Marroc i a la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica s’ha observat en totes les seves zones costaneres tant atlàntiques com mediterrànies (Cervera et al, 2004), també a les Balears i les Canàries. A les costes catalanes s’ha citat a Es Caials, L’Escala, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hermaea variopicta
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hermaea variopicta basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Templado J. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Costa A. 1866. Saggio sui molluschi eolididei del Golfo di Napoli. Annuario del Museo Zoologico della Reale Università di Napoli, (1863) 3: 59-90, pl. 1-3 [1866]; (1864) 4: 26-37, pl. 1-2 [1867]; (1865) 5: 46-53, pl. 2 [1869].
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García Raso JE, Luque AA, Templado J, et al. 1992. Fauna y Flora marinas del Parque Natural de Cabo de Gata-Nijar. 1a 9/1992. Madrid: Luque del Villar, Ángel Antonio. 288 p.
    García-Gómez JC. 1987. Adiciones a la fauna de Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar (sur de España), I. Iberus 7 (2): 197-209.
    Gascoigne T. 1979. Observations On The Anatomy Of Hermaea variopicta Opisthobranchia Ascoglossa. J Zool (Lond) 187 (2). 1979. 223-234.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Martínez-Cueto E, Rodríguez G, Rodríguez MJ, et al. 1990. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del Norte y Noroeste de España. Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos. 40:89–101. Available from https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006525.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ortea J. 1977b. Contribución a la actualización de la fauna de Opistobranquios ibéricos; Sacoglosos. Boletín de la estación Central de Ecología 6 (11): 75-91.
    Ortea J, L. Moro JJB, Espinosa J. 1998. Catálogo abreviado de las especies del orden Sacoglossa (= Ascoglossa, Mollusca: Opisthobranchia) de las Islas Canarias y de Cabo Verde. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 10 (4): 85-96.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Hermaea variopicta accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/hermvari.
    Rufray X, Girard P, Le Bris S, et al. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36:1–189. Available from https://www.biotope.fr/download/230907/.
    Templado J, Talavera P, Murillo L. 1987. Adiciones a la fauna de opistobranquios del Cabo de Palos (Murcia) II. Anales de Biología 11 (Biología Animal 3): 91-98.
    Templado J, Luque AA, Moreno D. 1988. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. Iberus 8 (1): 15-23.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Urgorri V, Besteiro C. 1983. Inventario de los moluscos Opistobranquios de Galicia. Investigación Pesquera 47 (1): 3-28.
    Urgorri V, Diaz-Agras G, Besteiro C, et al. 2011. Additions to the inventory of Mollusca Opisthobranchia of Galicia (NW Iberian Peninsula). Thalassas. 27(2):77–100. Available from ://WOS:000291629300006.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hermaea variopicta" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=268)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.