Elysia ornata

Elysia ornata (Swainson, 1840)

Elysia ornata @ Bali per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Elysia  

 

Species

Elysia ornata  (Swainson, 1840)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139682).
Nota taxonòmica. El treball de Jensen, K. (2015) indica la sinonímia d’Elysia grandifolia amb aquesta espècie en base a característiques anatòmiques: “The finely denticulate teeth may indicate that E. grandifolia (Kelaart, 1858) should also be included in the synonymy”.

Sinònims

  • Elysia marginata (Pease, 1871)
  • Pterogasteron marginatus Pease, 1871
  • Pterogasteron ornatum Pease, 1860
  • Thallepus ornatus Swainson, 1840 (original)
  • Elysia grandifolia Kelaart, 1858

Descripció
Aquest sacoglós té una mida mitjana de 20 a 50 mm (la mida màxima reportada és de 70 mm) i té un cos allargat. El color del cos és bàsicament verd (hi ​​ha exemplars amb diferents tons de verd o fins i tot marró), amb nombroses taques negres de diferents mides disperses al llarg de tota la superfície del cos. També hi ha punts blancs combinats amb els negres, aparentment més freqüents en els juvenils que en els exemplars madurs. S’han observat alguns espècimens al Carib amb taques marrons. El peu s’eixampla en dos lòbuls laterals grans (anomenats parapodis) que cobreixen la superfície dorsal i tenen l’aparença de fulles amb les vores ondulades. Els parapodis tenen una banda submarginal taronja o groga amb una línia negra al llarg de les vores. El cap és petit i diferenciat respecte de la resta del cos. Hi ha dos rinòfors auriculats llisos amb les puntes dels mateixos colors que els parapodis. Dos ulls rudimentaris estan situats just darrere dels rinòfors. El pericardi forma una mena de gep curt i estret amb la part posterior de color en blanc i amb algunes taques negres. Un parell de vasos ramificats s’inserten al pericardi per la part posterior i un o dos més ho fan al llarg de cada costat d’aquest, únicament visible si l’animal té els parapodis oberts. Hi ha una ranura en el costat dret del cos, a la unió del parapodi d’aquest costat al coll de l’animal, que conté les obertures anal i genital. Aquesta ranura continua a través de la planta del peu cap al parapodi esquerra. La part posterior de la planta del peu no està clarament delimitada i la cua és arrodonida.

Biologia
Elysia ornata viu en aigües poc profundes, en fons rocallosos coberts de les algues verds de les que s’alimenta (Caulerpa, Halimeda, Codium i Bryopsis)i en fons sorrencs amb praderies marines. Es pot observar fins als 15 m de profunditat. La posta consisteix en un cordó llarg, enrotllat de forma irregular, que conté moltes càpsules amb diversos ovòcits, generalment amb material extracapsular blanc a la superfície externa. Les espècies atlàntiques s’assemblen molt als espècimens de Singapur (Jensen, 2009; Jensen, 2015) i les seves masses d’ous tenen taques blanques de material extra-capsular, per la qual cosa s’han identificat com la mateixa espècie, pel que se suposa que té una distribució circumtropical (Jensen, 1992). Ara bé, hi ha un complex d’espècies críptiques amb una franja ataronjada marginal en l’Indo-Pacífic, indicada per estudis moleculars (Krug et al., 2013) però el seu aspecte extern és diferent a l’espècie atlàntica. Les grans dimensions corporals sembla ser comuns en espècimens que es troben sols i no han tingut l’oportunitat de reproduir-se. La fresa repetida sol provocar una contracció de la mida corporal, tot i que l’alimentació continua durant el període de fresa, de manera que la variació en la mida corporal en els exemplars madurs pot ser causada per diferències en el seu estat reproductiu.

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Ornata. Del Llatí “ornatus”, significa distingit, honrat, ben equipat / dotat, ricament adornat, adornat.

Distribució
Espècie exòtica a la Mediterrània, on ha estat citada a Turquia, Israel i al Líban. Present a totes dues bandes de l’Atlàntic, on ha estat citada a Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Golf de Mèxic, Jamaica, Antilles, Brasil i també en Açores, Madeira i a les Illes Canàries. Totes les espècies Indo-Pacífiques denominades “ornata” probablement formen un complex d’espècies críptiques del grup “Elysia marginata” (vegeu Krug et al., 2013), però hi ha exemplars de Singapur que s’assemblen als exemplars atlàntics (Jensen, 2015) i per tant se’ls considera E.ornata.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia ornata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia ornata basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Avila SP. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila C, Azevedo JMN, Gonçalves JM, et al. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Balani MC, Patel B. 1994. Occurrence of Elysia grandifolia (Mollusca, Gastropoda), and Its Radionuclide Content from Tarapur Coastal Waters, West Coast of India. Indian Journal of Marine Sciences 23(1):61-63.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Çinar ME, Bilencenoglu M, Ozturk B, et al. 2005. Alien species on the coasts of Turkey. Medit. Mar. Sci, 6/2, 2005, 119-146. Available from http://www.medit-mar-sc.net/index.php/marine/article/viewFile/187/187.pdf.
    Crocetta F, Zibrowius H, Bitar G, et al. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Elysia ornata accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/aornata.htm.
    García FJ, Troncoso JS, Domínguez M. 2002. New data on the benthic Opisthobranch Molluscs from the Archipelago of Fernando de Noronha (Brazil), with description of a new species of Aegires Lovén, 1844. Iberus 20(2): 45-56.
    Goodheart JA, Ellingson RA, Vital XG, et al. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9(1):56. https://doi.org/10.1186/s41200-016-0048-z.
    Hirose M Suzuki H, T Y. 2003. Body color and growth of Elysia ornata (Opisthobranchia: Sacoglossa). Venus 62: 55-64.
    Imamoto J. 2001 2014. Elysia ornata accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. Available from http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Elysia&gakumei2=ornata&location_code=0000#.
    Jensen KR. 2007. Biogeography of the Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia). Bonner Zoologische Beiträge 55:255–281.
    Jensen KR. 2015. Sacoglossa (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia) from northern coasts of Singapore. Raffles Bulletin of Zoology, Supplement No. 31: 226–249.
    Jensen KR. 2009. Sacoglossa (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) from Singapore. Raffles Bulletin of Zoology.:207–223. Available from ://WOS:000275272500014.
    Jiménez LM, Simões N, Yáñez-Arenas C. 2021. Where is the genus Elysia in the western Atlantic? Potential distribution, species richness and representation in marine protected areas. Journal of Molluscan Studies. 87:eyab003. https://doi.org/10.1093/mollus/eyab003.
    Kelaart EF. 1858. Descriptions of new and little known species of Ceylon nudibranchiate molluscs and zoophytes. Journal of the Royal Asiatic Society Ceylon Branch, Colombo 3(1):84-139, 2 pls.
    Krug PJ, Vendetti JE, Valdés Á. 2016. Molecular and morphological systematics of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia: Sacoglossa) from the Caribbean region. Zootaxa. 4148(1): 1-137. https://doi.org/10.11646/zootaxa.4148.1.1.
    Krug PJ, Vendetti JE, Valdés Á. 2016. Molecular and morphological systematics of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia: Sacoglossa) from the Caribbean region. Zootaxa 4148 (1).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MAE. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias MAE, Calado G, Da Cruz JF, et al. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Wirtz P, Ortea J, et al. 2000. Cuatro nuevas especies anfiatlánticas del Orden Sacoglossa (Mollusca, Opisthobranchia).
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ortea J, Moro L. 2019. Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia. 25:1–36.
    Ortea J, L. Moro JJB, Espinosa J. 1998. Catálogo abreviado de las especies del orden Sacoglossa (= Ascoglossa, Mollusca: Opisthobranchia) de las Islas Canarias y de Cabo Verde. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 10 (4): 85-96.
    Ortea J, Moro L, Espinosa J. 1997. Nuevos datos sobre el género Elysia Risso, 1818 (Opisthobranchia: Sacoglossa) en el atlántico. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 9 (2, 3 and 4): 141-155.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Risbec J. 1930. I. Anomalies chez Aeolidia joubini Nob. II. Description d’un parasite de l’Elysia ornata Pease. III. Un cas de castration parasitaire chez Nerita reticulata Karsten. Bull Mus d’Hist Nat, Paris 8: 600-664.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Elysia ornata accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/elysorna.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Elysia grandifolia accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/elysgran.
    Streftaris N, Zenetos A, Papathanassiou E. 2005. Globalisation in marine ecosystems: the story of non-indigenous marine species across European seas. Oceanogr. Mar. Biol. Ann. Rev. 43: 419-453.
    Swainson W. 1840. A treatise on malacology or shells and shell-fish. London, Longman. viii + 419 pp.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Valdés A, Hamann J, Behrens DW, et al. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
    Wirtz P. 1995. Unterwasserführer Madeira, Kanarean, Azoren. Stuttgart, Germany: Delius Klasing, Edition Naglschmid. 247 p.
    Wirtz P. 1998. Opisthobranch Molluscs from the Azores. Vita Marina. 45(1–2):1–16.
    Wirtz P. 1999. Opisthobranch Molluscs from the archipelago of Madeira. Vita Marina. 46(1–2):1–18.
    Wirtz P, Debelius H. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. Hackenheim, Germany: ConchBooks.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.
    Yokeş MB, Rudman WB. 2004. Lessepsian Opisthobranch from southwestern coast of Turkey; five new records for Mediterranean. In: Proceedings of the 37th CIESM Congress, 7-11 July 2004, Barcelona. Briand, F. et al. (Ed). CIESM Publishers, Monaco, 557 pp.
    Zenetos A, Gofas S, Morri C, et al. 2012. Alien species in the Mediterranean Sea by 2012. A contribution to the application of European Union’s Marine Strategy Framework Directive (MSFD). Part 2. Introduction trends and pathways. Mediterranean Marine Science, 13, 328-352.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Elysia ornata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 25/10/2014. Accedit: 21/05/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=16442)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.