Hermaea cantabra Caballer & Ortea, 2015
Descripció
Els diferents exemplars trobats mesuren entre 4 i 5 mm de longitud i la mida màxima coneguda fins al moment és de 9 mm. El cos és estret i allargat. El cos és de color blanc hialí, translúcid, destacant a través del tegument la glàndula digestiva de color marró-vermellós o marró-clar. Els rinòfors, que són auricul·lats, tenen l’extrem del lòbul superior més o menys arrodonit i més gran que l’inferior, són del mateix color que el cos i tenen grànuls blanquinosos a la zona distal i a la base. Hi ha una fina línia de color marró vermellós a la zona posterior dels rinòfors que comença en el seu terç distal, recorre la seva base i es dirigeix cap a enrere, passant entre els ulls, on després desapareix. Els ulls es troben una mica darrere de la base dels rinòfors. Al dors, l’àrea cardíaca té una zona triangular blanca formada per l’acumulació de grànuls del mateix color i les vores del tenen taques superficials de color marró vermellós que també existeixen en tot el dors, de manera dispersa, fins a la cua. Lateralment s’observa una banda prima de color marró vermellós que va des del morro fins a la meitat del cos, amb una branca que recorre el rinòfor; aquesta banda de vegades s’uneix a la zona del cap amb una fina línia del mateix color que recorre tota la vora del peu. Tot el dors i els laterals del cos, a més de la cua, estan coberts de taques vermelles o marrons de diferents formes i mides. La glàndula digestiva al dors forma dos cordons longitudinals paral·lels de color marró vermellós i de recorregut irregular, que excepcionalment s’uneixen a la cua però mai en l’extrem anterior. D’aquests cordons longitudinals surten les ramificacions que entren en cadascun dels cerata; dins d’aquests, la branca digestiva té un eix central del qual surten prolongacions simples en angle recte o oblic. Hi ha 8-9 cerata a cada costat del cos, translúcids i de mides molt desiguals, solen tenir grànuls blanquinosos dispersos. Els cerata més desenvolupats són més amples en el seu terç distal i estrets a la base, també n’hi ha de forma ovoide; existeixen tubercles poc definits en la superfície dels cerata. L’anus està en posició dorsal i situat just davant l’àrea cardíaca. L’orifici genital és lateral i es troba entre la base del rinòfor i el primer cerata dret. El peu està lleugerament bilobul·lat.
Biologia
Fins al moment, aquesta espècie ha estat només capturada des de l’intermareal fins els 15 m de profunditat, vivint sobre algues vermelles filamentoses epibionts de l’alga Codium tomentosum o sobre algues del gènere Ceramium (Caballer & Ortea, 2015). Aquesta espècie és generalment capturada juntament amb el seu congènere Hermaea paucicirra. La posta d’aquesta espècie ha estat descrita i figurada per Ortea (1977a, com H. bifida) com una espiral blanca de 2,5 mm de diàmetre i d’una volta i mitja, contenint uns 500 ous. Es pot confondre fàcilment amb Hermaea bifida, però es distingeixen per les ratlles longitudinals al cap i al llarg dels rinòfors, presents a Hermaea cantabra i absents a Hermaea bifida.
Etimologia
- Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
- Cantabra. En honor de Cantabria, la regió on s’ubica la localitat tipus d’aquesta espècie, i els seus habitants.
Distribució
De moment, la distribució d’aquesta espècie abasta des de les costes d’Astúries i Cantàbria (Ortea, 1977 a & b; Caballer, 2007; Caballer & Ortea, 2015), fins a la badia d’Arcachon, al sud de França (Salvat, 1968; Ortea, 1977 a & b; Caballer, 2007; Caballer & Ortea, 2015). És possible que els exemplars citats per Salvat (1968) com H. bifida vivint sobre Codium fragile es tractin en realitat d’individus d’H. cantabra. Els informes d’Hermaea bifida existents haurien de ser revisats per veure si s’ajusten a una espècie o l’altra. Alguns casos que acompanyen aquest text referits a la Costa Brava havien estat identificats inicialment com a H.bifida.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Caballer, M., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hermaea cantabra" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 23/12/2015. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/erG6H)
