Hermaea cantabra

Hermaea cantabra Caballer & Ortea, 2015

Hermaea cantabra @ Isla de la Torre, Santander, Cantabria, Spain 22-01-2004 per Manuel Caballer

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Tectipleura
	Superorder	Sacoglossa
	Superfamily	Plakobranchoidea
	Family	Hermaeidae
	Genus	Hermaea
	Species	Hermaea cantabra Caballer & Ortea, 2015

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 865550).

Nota taxonòmica: Abans de la descripció d’H. cantabra, qualsevol Hermaeidae transparent amb pigmentació rogenca a l’aparell digestiu i rinòfors auricul·lats, capturat en aigües europees, era automàticament determinat com Hermaea bifida (Montagu, 1815). Tot i això, un estudi més detallat sobre exemplars capturats al nord d’Espanya (Caballer, 2007) va demostrar que aquests animals tenien caràcters que de cap manera podien ser atribuïts a H. bifida, com ara presentar un patró típic i complex de bandes vermelles a l’epidermis, ramificacions digestives als cerates no bifurcades en el seu extrem distal i dents radulars en forma d’estilet, sense expansions laterals.

Descripció
Els diferents exemplars trobats mesuren entre 4 i 5 mm de longitud i la mida màxima coneguda fins al moment és de 9 mm. El cos és estret i allargat. El cos és de color blanc hialí, translúcid, destacant a través del tegument la glàndula digestiva de color marró-vermellós o marró-clar. Els rinòfors, que són auricul·lats, tenen l’extrem del lòbul superior més o menys arrodonit i més gran que l’inferior, són del mateix color que el cos i tenen grànuls blanquinosos a la zona distal i a la base. Hi ha una fina línia de color marró vermellós a la zona posterior dels rinòfors que comença en el seu terç distal, recorre la seva base i es dirigeix cap a enrere, passant entre els ulls, on després desapareix. Els ulls es troben una mica darrere de la base dels rinòfors. Al dors, l’àrea cardíaca té una zona triangular blanca formada per l’acumulació de grànuls del mateix color i les vores del tenen taques superficials de color marró vermellós que també existeixen en tot el dors, de manera dispersa, fins a la cua. Lateralment s’observa una banda prima de color marró vermellós que va des del morro fins a la meitat del cos, amb una branca que recorre el rinòfor; aquesta banda de vegades s’uneix a la zona del cap amb una fina línia del mateix color que recorre tota la vora del peu. Tot el dors i els laterals del cos, a més de la cua, estan coberts de taques vermelles o marrons de diferents formes i mides. La glàndula digestiva al dors forma dos cordons longitudinals paral·lels de color marró vermellós i de recorregut irregular, que excepcionalment s’uneixen a la cua però mai en l’extrem anterior. D’aquests cordons longitudinals surten les ramificacions que entren en cadascun dels cerata; dins d’aquests, la branca digestiva té un eix central del qual surten prolongacions simples en angle recte o oblic. Hi ha 8-9 cerata a cada costat del cos, translúcids i de mides molt desiguals, solen tenir grànuls blanquinosos dispersos. Els cerata més desenvolupats són més amples en el seu terç distal i estrets a la base, també n’hi ha de forma ovoide; existeixen tubercles poc definits en la superfície dels cerata. L’anus està en posició dorsal i situat just davant l’àrea cardíaca. L’orifici genital és lateral i es troba entre la base del rinòfor i el primer cerata dret. El peu està lleugerament bilobul·lat.

Biologia
Fins al moment, aquesta espècie ha estat només capturada des de l’intermareal fins els 15 m de profunditat, vivint sobre algues vermelles filamentoses epibionts de l’alga Codium tomentosum o sobre algues del gènere Ceramium (Caballer & Ortea, 2015). Aquesta espècie és generalment capturada juntament amb el seu congènere Hermaea paucicirra. La posta d’aquesta espècie ha estat descrita i figurada per Ortea (1977a, com H. bifida) com una espiral blanca de 2,5 mm de diàmetre i d’una volta i mitja, contenint uns 500 ous. Es pot confondre fàcilment amb Hermaea bifida, però es distingeixen per les ratlles longitudinals al cap i al llarg dels rinòfors, presents a Hermaea cantabra i absents a Hermaea bifida.

Etimologia

Hermaea. Derivat d’Hermes, personatge de la mitologia grega.
Cantabra. En honor de Cantabria, la regió on s’ubica la localitat tipus d’aquesta espècie, i els seus habitants.

Distribució
De moment, la distribució d’aquesta espècie abasta des de les costes d’Astúries i Cantàbria (Ortea, 1977 a & b; Caballer, 2007; Caballer & Ortea, 2015), fins a la badia d’Arcachon, al sud de França (Salvat, 1968; Ortea, 1977 a & b; Caballer, 2007; Caballer & Ortea, 2015). És possible que els exemplars citats per Salvat (1968) com H. bifida vivint sobre Codium fragile es tractin en realitat d’individus d’H. cantabra. Els informes d’Hermaea bifida existents haurien de ser revisats per veure si s’ajusten a una espècie o l’altra. Alguns casos que acompanyen aquest text referits a la Costa Brava havien estat identificats inicialment com a H.bifida.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hermaea cantabra
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hermaea cantabra basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Hermaea cantabra @ Costa Brava by Enric Madrenas

Hermaea cantabra @ Es Caials, Cadaqués 20/02/2010

Hermaea cantabra by Caballer and Ortea, 2015

Hermaea cantabra 4-04-2004 by Manuel Caballer

Hermaea cantabra @ Verdicio by Jesús Ortea

Hermaea cantabra 4-04-2004 dientes radulares (último ascendente y primero descendente), y dientes en asca (8 mm) by Caballer & Ortea, 2015

Hermaea cantabra 4-04-2004 by Manuel Caballer

Hermaea cantabra 16-05-2003 by Manuel Caballer

Hermaea cantabra @ Penzance, UK by David Fenwick

Hermaea cantabra @ Granada por Luis Sánchez Tocino

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Caballer, M., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Hermaea cantabra" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 23/12/2015. Accedit: 04/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=20958)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Hermaea cantabra