Cavolinia inflexa

Cavolinia inflexa (Lesueur, 1813)

Cavolinia inflexa @ SE Florida per Linda Ianniello

Nota taxonòmica: El complex d’espècies Cavolinia inflexa ha estat objecte de diverses interpretacions taxonòmiques (Boas, 1886; van der Spoel, 1967; Rampal, 2002). S’han descrit diverses formes (o subespècies) relacionades, de les quals tres semblen estar actualment acceptades: C. inflexa (Lesueur, 1813), C. inflexa imitans (Pfeffer, 1880) i C. labiata (d’Orbigny, 1835). Cadascuna d’aquestes ha estat tractada a la literatura com a espècie independent, subespècie o forma, malgrat que Van der Spoel & Pierrot-Bults (1998) van publicar un estudi sobre espècimens de C. inflexa de diferents parts del món en què afirmen que no hi ha una base vàlida per subdividir aquesta espècie en diferents tàxons.

Sinònims

• Hyalaea inflexa Lesueur, 1813
• Archonta explorata de Montfort, 1810
• Cavolinia curvata Grieg, 1924
• Cavolinia inflexa f. inflexa (Lesueur, 1813)
• Cavolinia inflexa inflexa (Lesueur, 1813)
• Cleodora curvata Souleyet, 1852
• Cleodora pleuropa Souleyet, 1852
• Hyalaea depressa d’Orbigny, 1834
• Hyalaea elongata Lesueur, 1821
• Hyalaea inflexa var. lata Boas, 1886
• Hyalaea inflexa var. longa Boas, 1886
• Hyalaea labiata d’Orbigny, 1834
• Hyalaea vaginellina Cantraine, 1835
• Pleuropus pellucidus Eschscholtz, 1825
• Cavolinia inflexa f. imitans (Pfeffer, 1880) acceptada com Cavolinia inflexa imitans (Pfeffer, 1880)
• Cavolinia inflexa labiata (A. d’Orbigny, 1835) acceptada com Cavolinia labiata (A. d’Orbigny, 1835)

Descripció
La conquilla de Cavolinia inflexa és de forma triangular, simètrica i de mida petita, amb una longitud que varia entre 2 i 8 mm. Es caracteritza per una estructura lleugera, hialina i transparent, composta principalment d’aragonit. La conquilla presenta una forma distintiva en què destaca la corbatura de l’espina terminal de la conquilla, que és allargada i està corbada cap avall de manera característica, la qual cosa li dóna el nom específic inflexa (Boas, 1886; Van der Spoel & Pierrot-Bults, 1998). El costat dorsal de la conquilla és convexe i llis, amb dos ànguls laterals prominents. El costat ventral de la conquilla és pla i està marcat per una costella poc sobresalent, gairebé invisible, que s’estén en una línia central (Rampal, 2002). El mantell està unit als límits de la conquilla i la recobreix parcialment, tot i que la seva transparència permet veure els òrgans interns. Té dos parapodis simètrics, situats a la part davantera del cos i en forma d’ales que li permeten nedar en la columna d’aigua. Dos ulls simples li permeten detectar únicament la llum i l’oscuritat. En alguns exemplats s’observen dues extensions del mantell molt llargues en comparació al cos.

Biologia
S’alimenta de mucus, capturant microzooplàncton i fitoplàncton, entre la superfície i almenys 500 m de profunditat (Mar de Ligúria; Tarling et al., 2001), seguint la migració vertical diària que realitza el zooplàncton. Formen xarxes d’alimentació de mucus i les ingereixen juntament amb les seves preses capturades. Cada un d’aquests cicles d’alimentació pot durar entre 1 i 3 minuts. Depenen de la closca per a la seva protecció i es veuen afectats per l’acidificació actual de l’oceà, ja que les seves closques no es calcifiquen bé i són més febles, malformades o fins i tot absents en ambients amb un pH baix (Comeau et al., 2010). Són presa de la tonyina, llampugues i altres peixos pelàgics. Els seus parapodis en forma d’ales li permeten “volar” activament sota l’aigua, com una papallona (d’aquí que aquest grup sigui conegut comunament com a “papallones marines”). Es desconeix la reproducció d’aquesta espècie, però espècies similars (com Limacina retroversa) es reprodueixen a principis de primavera i a finals d’estiu, i aquestes dues generacions adopten diferents estratègies de vida per sobreviure. Els exemplars de primavera creixen més ràpid per reproduir-se a l’estiu, mentre que els de finals d’estiu són més conservadors per sobreviure a l’hivern i reproduir-se a la primavera.

Etimologia

• Cavolinia. Dedicada a Filippo Cavolini (1756-1810), botànic de Nàpols, pioner en la investigació de pòlips.
• Inflexa. Del Llatí “inflexus”, doblegat cap endins.

Distribució
Es troba arreu del món en aigües càlides, des dels 55° N fins als 45° S. Van der Spoel & Pierrot-Bults (1998) van afirmar que no hi ha fonaments per acceptar que C. inflexa estigui composta per diferents espècies o, almenys, per subespècies genèticament ben aïllades. Per això, consideren que la variabilitat en C. inflexa es deu únicament a diferències en el creixement i la disponibilitat d’aliment, és a dir, que no té un origen geogràfic, i que no hi ha una base vàlida per a la subdivisió de l’espècie en diferents tàxons.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Cavolinia inflexa 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 7132 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• BiologiaMarina.org
• Flickr pictures
• General Shell Portal
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• Meerwasser Lexicon
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slugs of Hawaii
• World Register of Marine Species
• Zooplankton Guide

Citeu aquest article com: