Runcina adriatica

Runcina adriatica (Thompson, 1980)

Runcina adriatica per Enric Madrenas

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Runcina adriatica T. E. Thompson, 1980

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassTectipleura
OrderRuncinida
SuperfamilyRuncinoidea
FamilyRuncinidae
GenusRuncina
SpeciesRuncina adriatica T. E. Thompson, 1980
Descripció
Els animals mesuren entre 1,5 i 2,5 mm de longitud. El cos és de color marró fosc i està recobert quasi integrament per taques negres tant en el dors com en el peu. Hi han també nombroses puntuacions blanquinoses o de color crema que poden concentrar-se formant taques o bandes entre les quals destaca una banda transversal, incompleta en ocasions, a l’alçada del primer terç del cos y una altre longitudinal i més difosa que va des del cap fins la zona posterior del nòtum, on connecta amb una altra banda blanca més densa situada en l’extrem del nòtum. Les zones laterals de la regió cefàlica també son de tons clars degut a les puntuacions blanquinoses. Els ulls son visibles en aquestes àries cefàliques. En alguns exemplars les taques negres del dors es concentren formant altres bandes negres pel darrera de la banda transversal blanca anterior i pel davant de la de la zona posterior del dors. En el peu les taques negres també solen formar una banda fosca central que s’aprecia en la cua. El nòtum està aixecat en la zona posterior formant una cresta pal·lial sota la que es troben dues petites brànquies semitransparents.

Biologia
En el Mediterrani sembla ser una espècie molt freqüent, vivint entre les rizomes de Posidonia oceanica, detall confirmat en darrers estudis. És una espècie herbívora que degut a la seva petita mida i cripsi sobre les rizomes de Posidonia és molt difícil observar in situ.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Adriatica. De o pertanyent al Mar Adriàtic. Del Llatí “Adriaticus”, de “Adria”, un enclau etrusc a la costa nord del Mar Adriàtic.

Distribució
Runcina adriatica fou descrita en 1980 per Thompson en base a exemplars recol·lectats en les costes de l’actual Croàcia. Posteriorment s’ha tornat a recol·lectar de nou en aigües de Croàcia, Canàries i les Açores. En la Península Ibérica sols es coneguda en diverses localitats de la Costa Brava, com Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Runcina adriatica
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Runcina adriatica basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Runcina adriatica 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 251 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Runcina adriatica" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 05/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=251)