Guia d’Opistobranquis

Els opistobranquis (Opisthobranchia) comprenen més de 3000 espècies, gairebé exclusivament marines, d’una gran varietat de formes, que han reduït la conquilla en grau variable (fins a la seva desaparició en exemplars adults), així com la cavitat paleal i la brànquia, han recobert la seva conquilla amb teixit en major o menor grau, en molts casos han desenvolupat els parapodis (extensions laterals del peu amb funcionalitat diversa) i les cerata (excrescències corporals amb funcionalitat defensiva), etc. canvis que, al final, donen a l’animal una simetria bilateral externa que no es correspon amb la organització interna del cos.

Felimida purpurea @ Cala Montgó, L'Escala, Spain 5-03-2016 per Pontes, Miquel

L’aparell digestiu dels opistobranquis consta d’un vestíbul bucal, que de vegades té una armadura labial, una faringe amb ràdula i, de vegades, unes mandíbules quitinoses, segueix un esòfag (de vegades amb adaptacions masticatòries com un pedrer), un estómac on desemboca una glàndula digestiva, i l’intestí que acaba en l’anus, situat a la banda dreta del cos, o bé en el dors.

El cor està format per només un ventricle i una aurícula, i es troba situat per davant de la brànquia. Sovint apareixen unes glàndules sanguínies o limfàtiques voluminoses prop del gangli cerebral. El ctenidi (la brànquia típica dels mol·luscs) només es troba ben desenvolupada en els grups en què està ben desenvolupada la cavitat pal·lial (cefalaspidis, anaspidis i notaspidis). Els grups que no tenen cavitat paleal disposen d’unes brànquies secundàries com ara les papil·les dorsals dels sacoglossos i dendronotacis o les cerata dels eolidacis.

El ronyó evacua els productes de rebuig a través del urèter o, directament, amb un porus excretor.

El sistema nerviós està format per un collar esofàgic que combina els ganglis cerebrals i pedials, el collar bucal (que inclou els ganglis bucals) i la nansa visceral (on es troben els ganglis pleurals, parietals, intestinals i abdominal). Únicament en els cefalaspidis es troba la nansa visceral completament desenvolupada amb els ganglis clarament diferenciats, ja que en els altres grups aquesta nansa és curta i els ganglis estan fusionats en major o menor grau. Els nudibranquis tenen la major concentració de ganglis.

Els elements sensorials poden variar molt, trobem des de terminacions nervioses lliures, fins a òrgans complexes com l’òrgan de Hancock (dos grups de sensors quimioreceptors situats als costats de la boca dels cefalaspidis). La resta dels nudibranquis tenen els òrgans quimioreceptors concentrats als rinòfors, ja que només presenten osfradi (un altre òrgan quimioreceptor) aquells grups que tenen cavitat pal·lial. Els ulls poden estar situats a la superfície o a diversos graus d’enfonsament en el teixit, però sempre son a prop del gangli cerebral. Els estatocists (que els donen sentit de l’equilibri) sempre es troben a prop dels ganglis pedials.

Els opistobranquis son generalment hermafrodites. L’aparell reproductor varia segons els grups, però bàsicament consta d’una gònada hermafrodita (generalment voluminosa i unida a la glàndula digestiva), gonoductes i glàndules annexes. La part més profunda del gonoducte rep el nom de conducte hermafrodita, ja que permet el pas tant d’òvuls com d’esperma propis. Tot seguit es separa en l’oviducte i l’espermiducte. Al llarg de l’oviducte trobem les glàndules nidamentals (que emboliquen els ous fecundats amb material nutritiu necessari per a la seva supervivència), la bossa copuladora (que rep l’esperma d’un altre individu durant la còpula) i el receptacle seminal (que guarda l’esperma fins a la maduració dels òvuls). Al llarg de l’espermiducte destaca la pròstata (per a la formació dels espermatòfors i la transferència d’esperma durant la còpula) i el penis.

Després de la fertilització els ous son englobats en una substància gelatinosa, habitualment transparent, i surten a l’exterior on queden fixats al substrat. Els colors i formes de les postes varien segons les espècies, poden ser en espiral, fistonejat, en forma de ronyó, de forma desordenada, unida al substrat per una tija, etc. El nombre d’ous també varia molt d’una espècie a una altra, i pot ser des d’algunes desenes fins a milions. La ubicació de la posta sol ser espècie específica (determinades esponges, algues o cnidaris).

Excepte en alguns cefalaspideus, sacoglossos i nudibranquis, en el què el desenvolupament és directe, tota la resta d’opistobranquis són de desenvolupament indirecte, amb la formació intermèdia de larves tipus “veliger“. En aquests casos es dona sempre la metamorfosi, que comporta la pèrdua de l’opercle i, sovint, la desaparició de la conquilla larval. Aquesta desaparició de la conquilla ha forçat als opistobranquis a refinar la seva estratègia de defensa, amb sistemes mecànics, químics (àcids i metabòlits secundaris terpenoïdals, extrets del seu aliment) i de comportament.

Els opistobranquis son generalment animals bentònics (lligats al fons marí), però alguns tenen capacitat per nedar en cas que es vegin amenaçats, com els Aplysia i Tritonia. Altres espècies son pelàgiques com els tecosomats i gimnosomats.

La majoria dels anaspideus i dels sacoglossos son hervíbors i els tecosomats son filtradors, però la resta dels opistobranquis son carnívors, tot i que hi ha casos curiosos com Tylodina perversa, on hi ha treballs que demostren que un animal aparentment espongívor en realitat té una clara preferència per les esponges plenes d’algues cianofícees.

Principals grups d’opistobranquis:

Acochlidiacea

Acochlidiimorpha

Aplysia punctata by Enric Madrenas

Aplysiida

Acteon tornatilis by Manuel Ballesteros

Acteonimorpha

Heliacus fallaciosus @ Eivissa, Spain May, 2022

Architectonicoidea

Melanochlamys miqueli by Enric Madrenas

Cephalaspidea

Felimare tricolor by Enric Madrenas

Nudibranchia

Berthella aurantiaca

Pleurobranchida

Limacina helicina by Alexander Semenov

Pteropoda

Ringicula doliaris CC-BY Kano et al (2016)

Ringiculimorpha

Runcina coronata

Runcinida

Elysia timida

Sacoglossa

Umbraculum umbraculum

Umbraculida

Classificació dels opistobranquis