Ercolania viridis

Ercolania viridis (A. Costa, 1866)

Ercolania viridis @ Croatia per Pero Ugarković

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Limapontiidae  

 

Genus

Ercolania  

 

Species

Ercolania viridis  (A. Costa, 1866)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141563).
Nota Taxonómica: Ercolania funerea ha estat considerat tradicionalment un sinònim d’aquesta espècie, però el seu nom sovint s’ha usat amb preferència sobre Ercolania viridis per evitar possibles confusions amb Placida viridis i Stiliger viridis.

Sinònims

  • Embletonia funerea A. Costa, 1867
  • Embletonia nigrovittata A. Costa, 1866
  • Embletonia viridis A. Costa, 1866 (original)
  • Ercolania funerea (A. Costa, 1867)
  • Ercolania pancerii Trinchese, 1872 
  • Ercolania siottii Trinchese, 1872
  • Ercolania uziellii Trinchese, 1872 

Descripció
Cos d’una longitud màxima citada de 16mm. Els exemplars juvenils (d’1 a 5 mm) són de color clar, i mostren unes línies verdes prop dels ulls i que van cap als cerata. Els exemplars adults són de color verd fosc o quasi negre a causa de la glàndula digestiva interna, més o menys emmascarada pel pigment fosc de la pell, el que va fer que, durant un temps, se’ls descrivís com una espècie diferent E.funerea. El dors està recorregut per una banda blanca que va des de la zona cardíaca fins a la cua i que, en alguns exemplars, és gairebé invisible. Els rinòfors són de secció rodona, llisos i molt allargats. A la base dels rinòfors, cap a l’exterior, hi ha unes taques blanques que envolten els ulls, d’aquestes taques surten unes línies que recorren la part posterior externa dels rinòfors fins al seu extrem, que és blanc. Cerata de forma fusiforme i de mida variable, disposats a banda i banda de el cos i de la mateixa coloració per la presència de la glàndula digestiva al seu interior, però amb una lleugera brillantor vermellosa i l’àpex de color vermell fosc. Cos, cerata i rinòfors recoberts de nombroses taques de color vermell fosc i punts de color blanc. L’anus desemboca en una papil·la curta situada a la línia mitjana dorsal, sobre el pericardi. Els gonopors masculí i femení es troben sota el rinòfor dret. Peu de color més clar que el cos, de vegades de tons groguencs. El peu està una mica eixamplat en la seva part anterior i té les vores arrodonides mentre que, en la seva part posterior, acaba en una cua punxeguda i sense cerata.

Biologia
Aquesta espècie es troba en tolls intermareals, zones tranquil·les d’aigües someres i en llacunes costaneres. S’alimenta d’algues cladoforals com Chaetomorpha aerea i C. linum pel que apareix quan es recol·lecten manats d’algues per al seu estudi. La posta té forma de cinta ampla, arrodonida i enrotllada sobre si mateixa (donant una volta o una volta i mitja) i conté ous blancs o groguencs amb un diàmetre d’entre 75-90 micres, disposats transversalment. Les larves velígeres nedadores eclosionen després de 7 dies a 16ºC en condicions de laboratori. Quan se’l molesta emet un líquid defensiu de color blanc, gràcies a les nombroses glàndules repartides pels cerata. Se sap que E. viridis reté cloroplasts funcionals, obtinguts del seu aliment, durant 12-24 hores. Aquesta espècie pot viure força temps en captivitat, si es té cura de renovar l’aigua de tant en tant.

Etimologia

  • Ercolania. Probablement dedicat a Giovanni Batista Ercolani (1817-1883). Metge italià i fundador de les ciències veterinàries a Itàlia.
  • Viridis. Del Llatí “viridis”, verd.

Distribució
A causa de la seva mida petita i la seva capacitat per passar desapercebuda, hi ha poques cites en la literatura. A la Mediterrània es té constància de la seva presència a Espanya (Gibraltar, Andalusia oriental, Llevant i Catalunya), França (Estany de Thau, Golf de Marsella), Itàlia (Livorno, Nàpols i al Salento), Malta (Qajjenza, St. George ‘s Bay i Birżebbuġa), Tunísia (Lac de Tunis) i a Croàcia (Split). També citat a les costes de Ukrania, al Mar Negre. A l’Atlàntic oriental s’ha citat a la Badia d’Arcachon (França) (Cuénot, 1927), a Madeira (Ortea & Moro, 1998) i a Cap Verd (Rolán, 2005), mentre que a l’Atlàntic occidental hi ha cites des de Carolina de el Nord (USA) fins a Brasil, passant per algunes illes de l’Carib. Les cites més llunyanes a la localitat tipus poden correspondre a la mateixa espècie, o a altres espècies críptiques.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Ercolania viridis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Ercolania viridis

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Ercolania viridis basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2021) "Ercolania viridis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 27/10/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/1TuQT)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.