Home Guia d’Opistobranquis Pteropoda Gymnosomata Clione limacina

Clione limacina

Clione limacina (Phipps, 1774)

Clione limacina per Alexander Semenov

Sinònims

  • Clio borealis (Pallas, 1774)
  • Clio limacina Phipps, 1774 (original)
  • Clio miquelonensis Rang, 1825
  • Clione anctartica Smith E.A., 1902
  • Clione borealis Pallas, 1774
  • Clione dalli Krause, 1885
  • Clione elegantissima Dall, 1871
  • Clione filifera Pruvot-Fol, 1926
  • Clione gracilis Massy, 1909
  • Clione kinkaidi Agersborg, 1923
  • Clione limacina var. meridionalis Pruvot-Fol, 1926
  • Clione limacina var. typica Meisenheimer, 1906
  • Clione minuta Pruvot-Fol, 1926
  • Clione papilionacea Jeffreys, 1869
  • Trichocyclus dumerilii Eschscholtz, 1825

Descripció
Aquesta espècie de gimnosomat sol tenir de 10 a 15 mm de longitud, encara que hi ha cites d’exemplars que viuen en aigües fredes que poden aconseguir més de 5 cm. La forma del cos és allargada, distingint-se una zona anterior o cap, un coll, el tronc i una petita zona posterior. El cos és semitransparent però les vísceres rosa-ataronjades li fan adquirir aquest to general. El cap és ample i bilobulat, amb la boca obrint-se en un solc existent entre els dos lòbuls on s’aprecien també diverses protuberàncies arrodonides que són els cons bucals. El cap té un parell de curts rinòfors retràctils i continua amb una espècie de coll amb capacitat de retracció; el color predominant del cap i del coll és el rosat. El tronc és allargat, arrodonit en el seu marge anterior tornant-se més fi cap a la part posterior i disposa de gran capacitat de contracció; a la seva zona mitjana s’aprecia una constricció molt poc aparent amb cèl·lules ciliades formant una corona ciliada a tot al voltant del cos. A l’interior del tronc es veu per transparència el tub digestiu de color vermellós i la resta de les vísceres de color blanc-cremós; les vísceres ocupen els dos terços de la zona anterior del tronc mentre que el terç final es veu buida, sense vísceres. En el cap i en el tronc es poden veure granulacions semitransparents de forma esfèrica, que es concentren principalment a la regió anterior del tronc. De la zona ventral anterior del tronc parteixen les aletes natatòries, que són fines, semitransparents, sense pigment i estriades en sentit longitudinal; també són molt contràctils. El peu és una superfície petita ventral i triangular situada entre les dues aletes i posseeix dues lobulacions una mica més amples. L’extrem posterior del tronc o con cabal té el seu vorell anterior eixamplat i les seves cèl·lules disposen de cilis llargs en constant moviment; dins del con cabal també hi ha esfèrules brillants.

Biologia
Clione limacina és el gimnosomat més abundant del plàncton superficial d’aigües temperades i polars, sent un recurs alimentós important per a balenes i alguns peixos. És una espècie monòfaga que s’alimenta específicament de tecosomats del gènere Limacina, L. helicina en aigües fredes de l’Àrtic i en l’Antàrtida i L. retroversa en aigües temperades de tots dos hemisferis. Captura a les seves preses amb l’ajuda de la evaginació dels cons bucals i les subjecta amb ells mentre les depreda gràcies també als ganxos bucals. En el seu cos té abundants grànuls lipídics en forma de esfèrules brillants que sintetitza el mateix animal i que tenen una gran importància com a recurs energètic per a la reproducció i per sobreviure durant els mesos hivernals en els quals hi ha escassetat d’aliment. La còpula de dos individus de C. limacina és mitjançant la unió de les seves parts ventrals, la fertilització és recíproca. Alguns autors han postulat que el seu cicle vital duraria 2 anys o més.

Etimologia

  • Clione. Del Grec “kleio”, filla d’Oceà i germana de Beroe.
  • Limacina. Diminutiu de Limacia. Bavosa, viscós.

Distribució
Aquest gimnosomat té una distribució bipolar, considerant-se que hi ha dues subespècies, C. limacina limacina que viu en l’hemisferi boreal (Atlántic i Pacífic) entre aigües polars i els 40º de latitud N i la subespècie C. limacina antarctica que viu en l’hemisferi austral i que fins fa poc era considerada espècie separada (Clione antárctica). En la Península Ibèrica ha estat citada en la costa portuguesa i a Catalunya (plataforma continental front les costes del Garraf).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Clione limacina
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★★☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Clione limacina basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos


Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Agersborg, H. P. 1923. Gymnosomatous Pteropoda from Friday Harbor, Washington. Annales des Sciences Naturelles (10) 6: 391-402.
    Arshavsky, Y. I., T. G. Deliagina, I. M. Gelfand, G. N. Orlovsky, Y. V. Panchin, G. A. Pavlova, and L. B. Popova. 1990. Neural control of heart beat in the pteropod mollusc Clione limacina, coordination of circulatory and locomotor systems. J. Exper. Biol., 148: 461-476.
    Arshavsky, Y. I., G. N. Gamkrelidze, G. N. Orlovskii, PanchinYu.V, and L. B. Popova. 1991. Role of gamma aminobutyric acid in the organization of feeding behavior of the pteropod mollusk Clione limacina. Dokl. Akad. Nauk S S.S.R., 317(6): 1500-1503.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Breemen, P. J. v. 1907. Voorkomen van Clione limacina nabij den mond van de Humber, Febr. 1906. Tijdschr. Nederl. Dier. Ver., (2)10: xxiv.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Conover, R. J., and C. M. Lalli. 1972. Feeding and growth in Clione limacina (Phipps), a pteropod mollusc. J. exp. mar. Biol. Ecol., 9: 279-302, 8 figs.
    Dadon, J. R., and S. F. Chauvin. 1998. Distribution and abundance of gymnosomata (Gastropoda : Opisthobranchia) in the southwest Atlantic. Journal of Molluscan Studies. 64: 345–354.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Gosner, K. L. 1971. Guide to identification of marine and estuarine invertebrates: Cape Hatteras to the Bay of Fundy. John Wiley & Sons, Inc. 693 p.
    Hermans, C. O., and R. A. Satterlie. 1992. Fast-strike feeding behavior in a pteropod mollusk, Clione limacina Phipps. Biol. Bull. 182: 1-7, 4 figs.
    Jeffreys, J. G. 1862. British Conchology. London, van Voorst : Vol. 1: pp. CXIV + 341 [1862]. Vol. 2: pp. 479 [1864] Il frontrespizio reca la data 1863 ma in effetti pubblicato nel 1864. Vol. 3: pp. 394 [1865]. Vol. 4: pp. 487 [1867]. Vol. 5: pp. 259 [1869]. J. Van Voorst.
    Knipowitsch, N. 1891. Zur Entwicklungsgeschichte von Clione limacina. Biol. Zentralbl., 10: 300-303, 7 figs.
    Lalli, C. M. 1970. Structure and function of the buccal apparatus of Clione limacina (Phipps) with a review of feeding in gymnosomatous pteropods. J. Exp. mar. Biol. Ecol., 4(2): 101-118, 5 figs.
    Lalli, C. M., and R. J. Conover. 1973. Reproduction and development of Paedoclione doliiformis, and a comparison with Clione limacina (Opisthobranchia, Gymnosomata). Marine Biology, 19: 13-22, 7 figs.
    Lebour, M. V. 1931. Clione limacina in Plymouth waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K., 17: 785791, 2 pls.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malyshev, A. Y., T. P. Norekian, and A. O. D. Willows. 1999. Differential effects of serotonergic and peptidergic cardioexcitatory neurons on the heart activity in the pteropod mollusc, Clione limacina. Journal of Comparative Physiology A Sensory Neural and Behavioral Physiology 185(6):551-560.
    Manteufel, B. P. 1937. Contribution to the pteropod mollusc Clione limacina Phipps (in Russian). Bull. Soc. Natur. Moscou (biol), 46(1): 25-33.
    Massy, A. L. 1909. The Pteropoda and Heteropoda of the coast of Ireland. Fisheries, Ireland. Scientific Investigations. Dept. of Agriculture and Techn. Instruct. for Ireland, 2: 152, pl 1.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McIntosh, W. C. 1898. Notes from the Gatty marine laboratory St Andrews, 1. On some larval stages of Clione limacina Phipps. The Annals and Magazine of Natural History, (7)2: 103-105.
    Meisenheimer, J. 1906. Die Pteropoden der deutschen Sud-polar Expedition 1901-1903. Deutsche Sudpolar-Expedition 1901-1903 9 (Zool.), 1 (2): 92-152 pl. 5-7.
    Mileikovsky, S. A. 1970. Breeding and larval distribution of the pteropod Clione limacina in the North Atlantic, Subarctic and North Pacific Oceans. Marine Biology, 6(4): 317-334, 7 figs.
    Morton, J. E. 1958. Observations on the gymnosomatous pteropod Clione limacina (Phipps). J. mar. biol. Ass. U.K., 37: 287-297, 3 figs.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Phipps, C. J. 1774. A voyage towards the North Pole undertaken by His Majesty’s Command 1773 : i-viii, 1-253.
    Pruvot-Fol, A. 1926. Mollusques Pteropodes Gymnosomes provenant des campagnes du Prince Albert Ier de Monaco. Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert 1er, Prince souverain de Monaco 70: 1-60 pl. 1-3.
    Rang, S. 1825. Description d’un genre nouveau de la classe des Ptéropodes , et de deux espèces nouvelles du genre Clio. Annales des Sciences Naturelles : 5: 283-287, pl. 7.
    Rosenberg, G. 2009. Malacolog 4.1.1. A Database of Western Atlantic Marine Mollusca. The Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA.
    Rosenberg, G. 2004. Malacolog Version 3.3.2: Western Atlantic gastropod database. The Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA.
    Rosewater, J. 1959. Intertidal stranding of Clione limacina in Massachusetts. The Nautilus, 73(2): 76-77.
    Rudman W.B. et al. 1998. Clione limacina accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/cliolima).
    Satterlie, R. A. 1991. Speed changes in the swiming system of the pteropod molusc Clione limacina, three gears or two gears with overdrive. J. mar. Biol. Assoc. U.K., 71(3), Symposium on the mechanics and physiology of animal swimming, Plymouth, England, U.K., April 15-18, 1991: 721.
    Satterlie, R. A. 1991. Electrophysiology of swim musculature in the pteropod mollusc Clione limacina. J. Exp. Biol., 159: 285-302.
    Satterlie, R. A., Jr. Goslow G. E., and A. Reyes. 1990. Two types of striated muscle suggest two-geared swimming in the pteropod mollusc Clione limacina. J. Exp. Zool., 255(2): 131-140.
    Schalfejeff, P. 1889. Zur Anatomie der Clione limacina Phipps (abstract). J. R. Micr. Soc., (1889): 497.
    Suzuki, A., K. Mawatari, and M. Ozawa. 2001. Chromosomes and DNA contents of the pelagic snail Clione limacina (Phipps), Opisthobranchia, Gastropoda. Chromosome Science 5(3):133-137.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Tsirulis, T. P. 1988. The electron microscope study of the osphradium in the mollusc Clione limacina. Tsitologiya 30(11):1376-1379.
    Tsirulis, T. P. 1974. The fine structures of the statocyst in the gastropod mollusc Clione limacina. Zh. Evol Biokhim Fiziol., 10(2): 181-188.
    Tsirulis, T. P. 1986. THE ULTRASTRUCTURE OF THE RECEPTOR-CELLS OF REDUCED TENTACLES IN THE MOLLUSK CLIONE-LIMACINA (OPISTHOBRANCHIA, PTEROPODA) .1. CHEMORECEPTORS. Tsitologiya. 28: 409-.
    Turgeon, D., J. F. Quinn, A. E. Bogan, E. V. Coan, F. G. Hochberg, W. G. Lyons, P. M. Mikkelsen, R. J. Neves, C. F. E. Roper, G. Rosenberg, B. Roth, A. Scheltema, F. G. Thompson, M. Vecchione, and J. D. Williams. 1998. Common and scientific names of aquatic invertebrates from the United States and Canada: mollusks. 2nd ed. American Fisheries Society Special Publication, 26.
    van der Spoel, T. S. 1973. Meridionalis, a valid forma in Clione limacina (Phipps, 1774) (Gastropoda). Bull. zool. Mus. Amsterdam, 3(9): 53-64, 9 figs.
    Vortsepneva, E. V., and A. B. Tzetlin. 2014. NEW DATA ON THE FINE STRUCTURE OF HOOKS IN CLIONE LIMACINA (GASTROPODA, OPISTOBRANCHIA) AND DIVERSITY OF THE JAW APPARATUS IN GASTROPODS. Zoologichesky Zhurnal. 93: 466–478.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Clione limacina" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 23/09/2013. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/DJN2B)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.