Tylodina rafinesquii

Tylodina rafinesquii Philippi, 1836

• Tylodinella trinchesii Mazzarelli, 1897

Descripció
El cos és de forma ovalada, de color groc opac, elevat i no tan ample com la conquilla. El mantell és estret, sense excedir la mida de la conquilla externa. La conquilla és patel·liforme, elevada i cònica, amb una superfície brillant de color blanc groguenc que mostra línies de creixement concèntriques. L’àpex de la conquilla s’estén lleugerament cap enrere i cap a l’esquerra. El periostrac s’estén més enllà de l’marge de la conquilla i no mostra ratlles marrons radials. Els rinòfors són llargs, cilíndrics, enrotllats longitudinalment i més gruixuts a la base. Els ulls se situen enfront de la base dels rinòfors, dins d’un àrea no pigmentada. Disposa d’un parell de tentacles orals triangulars. La brànquia té 14-16 ramificacions a cada costat del raquis i està ubicada al costat dret de el cos, protegida per la conquilla. El peu és gran i de forma ovalada, a l’igual que el cos.

Biologia
Els exemplars trobats tant al mar Mediterrani com a l’oceà Atlàntic es van observar actius tant de dia com de nit, però sempre a poca fondària (0-4 m). Els exemplars de l’Atlàntic es van recol·lectar sobre l’esponja Aplysina aerophoba, mentre que els de la Mediterrània es van observar a l’entrada d’una cova mentre s’alimentaven d’una esponja de l’gènere Aplysina (però no de les espècies comunes A. cavernicola ni A. aerophoba). Aparentment la seva alimentació es basa en esponges de el gènere Aplysina, però probablement el seu aliment principal són les diatomees i foraminífers que creixen en els teixits d’aquestes esponges, encara que pren alguns productes de l’esponja que li confereixen el seu mateix color amb fins de camuflatge. La posta és una espiral plana groguenca amb ous blancs, més petits que els de T. perversa.

Etimologia

• Rafinesquii. Dedicat a Contantine Samuel Rafinesque (1783-1840), poliglota i home de talents molt variats que va tenir un especial interès per la zoologia i, especialment, per la malacologia. En algunes de les seves obres va descriure milers de noves espècies (és l’autor de més de 6.700 taxons publicats entre 1836 i 1838), però aquesta propensió a trobar noves espècies li va valer severes crítiques de la comunitat científica, que també li reconeix excel·lents treballs de història natual.

Distribució
Espècie citada a Madeira (Watson, 1897), a la costa mediterrània de França (com T. perversa per Göbbeler & Klussmann-Kolb, 2010, 2011); a Itàlia (citada com Tylodinella trinchesii per Philippi, 1836; Mazzarelli, 1897), al NE de la Península Ibèrica on s’ha trobat a Sant Feliu de Guíxols (Girona, Espanya) per Fernández-Vilert et al. (2020) i a Lanzarote, Illes Canàries citada també per Fernández-Vilert et al. (2020).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tylodina rafinesquii
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Tylodina perversa té una conquilla deprimida amb un periostrac ben desenvolupat marcat per bandes radials marrons, mentre que T. rafinesquii té una conquilla elevada amb un periostrac que no té ratlles radials marrons. Aquestes espècies també tenen diferències en la ràdula. Tylodina duebenii és similar, però de menor grandària i amb el cos de color violeta marronós fosc, viu en aigües profundes al Mar Mediterrani i Atlàntic Oriental (Waren & di Paco, 1996).

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆