Hydatina physis

Hydatina physis (Linnaeus, 1758)

Hydatina physis per Sonja Ooms

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Acteonimorpha  

 

Superfamily

Acteonoidea  

 

Family

Aplustridae  

 

Genus

Hydatina  

 

Species

Hydatina physis  (Linnaeus, 1758)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 215423).
Nota taxonòmica: Odhner va denominar Hydatina stromfelti la forma Atlàntica d’aquesta espècie, més tard sinonimitzada amb Hydatina vesicaria, una tesis compartida per Voskuil (1995) i actualment acceptada a WoRMS (2016),  de tota manera, segons Rudman (Sea Slug Forum, 2010), sembla que no hi ha diferències anatòmiques reconeixibles ni diferències consistents de la conquilla entre aquestes espècies i Hydatina physis pel que conclou que totes són probablement la mateixa espècie amb distribució circuntropical.

Sinònims

  • Aplustrum virgatum Mörch, 1852
  • Bulla atrolineata Schröter, 1804
  • Bulla physis Linnaeus, 1758 (original)
  • Bulla quoyana d’Orbigny, 1845
  • Bulla staminea Menke, 1835
  • Hydatina filosa Schumacher, 1817

Descripció
Aquesta espècie pot créixer fins a 60 mm (Kensley, 1973), però hi ha cites d’animals més grans de fins a 92 mm (Pittman i Fiene, 2016) a Hawaii, (longitud total extrapolada a partir de la mida de la conquilla). El color del cos varia de rosa pàl·lid, gairebé blanc, al marró vermellós, amb el peu i els lòbuls de l’escut cefàlic envoltats per un marge de color blau iridescent molt viu. La conquilla és globosa, de tipus “bombolla”, prima i fràgil, de color blanc translúcid, i enrotllada en tres voltes. La volta més gran (o corporal) és prou gran com per cobrir les altres voltes. La conquilla té evidents línies negres o marrons que segueixen un patró en espiral, generalment dues línies lleugerament més àmplies que delimiten una o més línies més estretes. L’obertura de la conquilla és molt gran, però el cos complet gairebé no es pot retreure dins la mateixa, i de fet poques vegades ho intenta. Falta l’opercle, i la columel·la i el múscul columel·lar estan reduïts. El cap té dos ulls negres situats entre els lòbuls de l’escut cefàlic. A prop d’ells són els òrgans de Hancock (un òrgan quimiosensorial present en els cefalaspidis primitius), que consisteixen en una fila de plecs o solapes. La part davantera de l’escut cefàlic està ben desenvolupada amb un parell de grans tentacles en forma lobulada. La brànquia és de color crema i s’estén cap a fora pel costat dret de l’animal, des de la cavitat del mantell situada sota la conquilla, lleugerament per darrere dels òrgans genitals. Té un tub oral molt musculat, fosc i llarg, semblant a una “trompa”, que sembla adaptat per a ser inserit a dins dels tubs dels cucs que s’alimenta. El peu és molt gran i ample, s’estén més enllà de la conquilla quan l’animal està en moviment, i té unes extensions laterals en forma d’ales carnoses, anomenades parapodis.

Biologia
Aquesta espècie es troba habitualment en aigües poc profundes (en general no més enllà de 5 m) on s’arrossega pel fons en bancs de sorra o tolls intermareals. La seva font d’aliment principal són els cucs cirratúlids poliquets (Kilburn i Rippey, 1982), un grup de cucs que viuen a les esquerdes o en tubs construïts a la sorra i que s’alimenten mitjançant l’extensió d’uns tentacles llargs i enganxosos que tenen al voltant del seu cos per recollir les partícules d’aliments detrítics. Hydatina physis captura les seves preses mitjançant la eversió del seu llarg tub oral amb forma de trompa i introduint-lo al tub del cuc per atrapar-lo. És un reproductor restringit i euriterm, ja que no es reprodueix durant tot l’any, sinó que la posta es produeix durant la temporada en què la temperatura és relativament més baixa en els tròpics, des d’octubre fins a mitjans de febrer (Zehra i Perveen, 1992). Una relació similar entre la temperatura i la posta també va ser establerta per Amio (1963). La migració i l’agregació dels adults (a vegades es reuneixen en grans quantitats, fins a 20 exemplars per metre quadrat) des dels seus hàbitats submareals, just abans de la temporada de reproducció, és una indicació sobre el seu caràcter migratori, així com del seu comportament gregari per a la reproducció. La posta consisteix en una cinta molt ondulada que es diposita completament en el parapodi de l’animal abans de dipositar-la en el substrat amb un fil de mucus. L’animal aconsegueix ancorar la massa d’ous girant sobre si mateix fins a quedar en posició invertida sobre el substrat, amb el peu cap amunt (Zehra i Perveen, 1992). Els ous de color blanc lletós estan tancats en una única capa de càpsules hialines (4-6 ous per càpsula). De mitjana, una sola cinta d’ous conté més de 10.000 ous en el moment àlgid de la temporada de reproducció. La incubació triga uns 13-14 dies a 25-26°C (Zehra i Perveen, 1992). Tan sols el 62% dels ous eclosionen com larves vel·lígeres nedadores en condicions de laboratori, però aquesta situació pot variar a la natura. És una espècie nocturna que s’enterra a la sorra durant el dia. Segueix un ritme circadià nocturn de 12h mesurat per la intensitat de la llum i modulat per la disponibilitat d’aliments. El comportament d’aparellament sembla estar influenciat principalment pel cicle lunar (Murugan et al., 2011). Com s’ha indicat anteriorment Hydatina physis amb prou feines és capaç de amagar-se dins la seva conquilla per protegir-se, per la qual cosa basa la seva defensa en les glàndules secretores d’àcids desagradables de la seva pell i en enterrar-se en la sorra per protegir-se de possibles predadors.

Etimologia

  • Hydatina – del Grec ὕδωρ – hýdōr, “aigua”
  • Physis, del grec: φύσις generalment es tradueix com “naturalesa” o “forma natural d’una cosa”, però també es refereix al principi de creixement o canvi en la naturalesa, la naturalesa com a font de creixement o canvi, o a alguna cosa que creix, es converteix, o es desenvolupa.

Distribució
Hydatina physis és una espècie circunglobal d’aigües càlides i temperades (Rippingale i McMichael, 1961). S’ha trobat en les aigües tropicals poc profundes dels oceans Atlàntic i Indo-Pacífic (Kilburn i Rippey, 1982; Wells i Bryce, 1986; Wirtz, 1999). A l’Indo-Pacífic s’ha citat en les aigües del Japó (Rudman, 1972), Filipines (Satyamurti, 1952), Hawaii (Rudman, 1972), Austràlia (Springsteen i Leobrfra, 1986; Short i Potter, 1987; Sethi, 2013), a Nova Zelanda (Rudman, 1972) i Sud-àfrica (Sundaram, 1969; Rudman, 1972; Voskuil, 1995; Venkatraman i Venkataraman, 2012). A l’Atlàntic s’ha citat a l’illa de Faial, Açores (Yoshiyama i de Darling, 1982; Wirtz, 1999), a l’illa de São Tiago, Cap Verd (Wirtz, 1999), i a les illes Canàries (Odhner, 1931 com H. stromfelti; Wirtz, 1999).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hydatina physis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hydatina physis basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T., and S. P. Dance. 2000. Compendium of Sea Shells. Odyssey Publishing, California, USA.
    Apte, D. 2009. Opisthobranch fauna of Lakshadweep islands, India, with 52 new records to Lakshadweep and 40 new records to India. Journal of Bombay Natural History Society 10, 162–175.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bartsch, P. 1940. Figures and descriptions of the animals of Hydatina physis Linnaeus and H vesicaria Solander. Memorias de la Sociedad Cubana de Historia Natural 14(4): 267-268, pl 48.
    Beu, A. G. 2011. Marine Molluscs of oxygen isotope stages of the last 2 million years in New Zealand. Part 4. Gastropoda (Ptenoglossa, Neogastropoda, Heterobranchia). Journal of the Royal Society of New Zealand 41, 1–153.
    Burn, R. 2006. A checklist and bibliography of the Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) of Victoria and the Bass Strait area, south-eastern Australia. Museum Victoria Science Reports 10:1–42.
    Burn, R. F., and T. E. Thompson. 1998. Order Cephalaspidea, In: Mollusca: The Southern Synthesis. Fauna of Australia. CSIRO Publishing: Melbourne, Part B VIII; pp 943-949.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Frank, B. et al. 1998. Hydatina physis accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/bubbj.htm).
    Ganesh, T., K. V. Surya Rao, and A. V. Raman. 2009. Paper bubble shell, Hydatina zonata (Gastropoda: Hydatinidae) from the north-east coast of India. Marine Biodiversity Records 2, 1–3.
    Gosliner, T. M. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Gosliner, T., D. W. Behrens, and Á. Valdés. 2008. Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences, Gig Harbor, Wash., U.S.A.; San Francisco, Calif., U.S.A.
    Habe, T. 1950. Hydatinidae, Bullidae and Akeridae in Japan. Illus. Cat. Jap. Shells (3): 17-24.
    Hamel, J., and A. Mercier. 2006. Factors regulating the breeding and foraging activity of a tropical opisthobranch. Hydrobiologia 571, 225–236.
    Imamoto, J. 2001. Hydatina physis accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Hydatina&gakumei2=physis&location_code=0000#).
    Kay, E. A. 1979. Hawaiian marine shells, reef and shore fauna of Hawaii, section 4: Mollusca. Bernice p Bishop Museum Special Publication 64(4), xviii + 653 pp.
    Kensley, B. 1973. Sea shells of Southern Africa. Maskew Miller Ltd.
    Kilburn, R. N., and E. Rippey. 1982. Sea Shells of Southern Africa. Macmillan South Africa, Johannesburg, xi.
    Linnaeus, C. 1758. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Holmiae (Salvii): vol 1, 824 pp (editio decima, reformata).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Macedo, M. C. C., M. I. C. Macedo, and J. P. Borges. 1999. Conchas marinhas de Portugal. Verbo. Lisbon: 516 pp.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias, M. A. E., E. Martínez, and A. D. Abreu. 2002. Cephalaspidea sensu lato (Mollusca: Opisthobranchia) of the Madeira Archipelago and Selvagens Islands, northeast Atlantic, Portugal. American Malacological Bulletin. 17: 65–83.
    Malaquias, M. A. E., J. Mackenzie-Dodds, P. Bouchet, T. M. Gosliner, and D. G. Reid. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menon, P. K. B., A. K. Datta Gupta, and D. Das Gupta. 1961. On the marine fauna of the Gulf of Kutch. Bombay Natural History Society 58(2):475-494, pls. 1-10.
    Moro, L., J. J. Bacallado, and J. A. Ortea. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Morris, P. A. 1966. A field guide to Pacific coast shells, including shells of Hawaii and Gulf of California. Houghton Mifflin publishing.
    Murugan, S., S. Dhanaya, A. B. Sarcar, V. Nagnathan, S. Rajagopal, and T. Balasbramanian. 2011. Fishery biology, demography of three spotted sea horse, Hippocampus trimaculatus inhabiting Gulf of Mannar region, South east coast of India. Indian Journal of Geo marine Sciences 40, 411–423.
    Nordsieck, F., and F. García-Talavera. 1979. Moluscos marinos de Canarias y Madeira (Gastropoda). Aula de Cultura de Tenerife. Tenerife, Spain: 208 pp.; pls. I-XLVI.
    Ortea, J., J. Espinosa, M. Caballer, and Y. Buske. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Pérez Sánchez, J. M., and E. Moreno. 1990. Invertebrados Marinos de Canarias. Ediciones del Cabildo Insular de Gran Canaria. Las Palmas de Gran Canaria, Spain: 335 pp.
    Pilsbry, H. A. 1895. Catalogue of the Marine Shells of Japan with Descriptions of New Species and Notes on Others Collected by Frederick Stearns. F. Stearns, Detroit, viii + 196 pp., 11 pls.
    Poppe, G. T., and Y. Goto. 1991. European Seashells, Vol 1. Wiesbaden, Verlag C.Hemmen: 352 pp.
    Richards, D. 1981. South African shell; a collector’s guide. Struik Publishers.
    Rippingale, O. H., and D. F. McMichael. 1961. Queensland and Great Barrier Reef shells. Jacaranda Press.
    Rudman, W. B. 1972. The anatomy of the opisthobranch genus Hydatina and the functioning of the mantle cavity and the alimentary canal. Zool. J. Linn. Soc. 51(2): 121-39, 14 figs, 1 plate.
    Rudman, W. B. 1972. Studies on the primitive opisthobranch genera Bullina Ferussac and Micromelo Pilsbry. Zool. J. Linn. Soc. 51(2): 105-19, 8 figs.
    Rudman W.B. et al. 1998. Hydatina physis accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/hydaphys).
    Satyamurti, S. T. 1952. The Mollusca of Krusadai Island (in the Gulf of Mannar) I. Amphineura and Gastropoda. Bulletin Madras Government Museum, New Series, Natural History Section 1(2) pt. 6, pp. 1-258, pls. 1-34.
    Sethi, S. 2013. New distributional record of zoned paper bubbleshell sea slug, Hydatinazonata (Gastropoda: Hydatinidae) from the Bay of Bengal, off Chennai. Marine Fisheries Information Service 215, 22–23.
    Short, J. W., and D. G. Potter. 1987. Shells of Queensland and the Great Barrier Reef: marine gastropods. Golden Press.
    Springsteen, F. J., and F. M. Leobrfra. 1986. Shells of the Philippines. Carfel Seashell Museum.
    Sundaram, K. S. 1969. Catalogue of molluscs. Bulletin of the Central Marine Fisheries Research Institute (CMFRI, Cochin). 9: 1–25.
    Valdés, A., J. Hamann, D. W. Behrens, and A. DuPont. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Hydatina physis" in OPK-Opistobranquis, Published: 21/12/2014, Accessed: 07/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/q9H7C)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.