Haminoea navicula

Haminoea navicula (da Costa, 1778)

Haminoea navicula per Gilles Cavignaux

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Cephalaspidea  

 

Superfamily

Haminoeoidea  

 

Family

Haminoeidae  

 

Genus

Haminoea  

 

Species

Haminoea navicula  (da Costa, 1778)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140075).
Sinònims

  • Bulla cornea Lamarck, 1822
  • Bulla folliculus Menke, 1853
  • Bulla navicula da Costa, 1778 (original)

Descripció
Es tracta d’una espècie de cefalaspidi de certa mida ja que s’ha citat que pot arribar fins a 70 mm de longitud, encara que en la majoria dels casos els animals mesuren entre 25 i 35 mm. El color dels animals és bastant fosc, grisenc o gairebé negre, a causa de les abundants puntuacions d’aquest color, present per tot el cos. També, repartides pel cos, sol haver puntuacions blanques i ataronjades. L’escut cefàlic té forma trapezoïdal, projectant-se cap enrere en dos lòbuls cefàlics que cobreixen parcialment la part anterior de la conquilla. A banda i banda de l’escut cefàlic es troben els òrgans de Hancock, de missió sensorial i estructura perfoliada amb 12-16 làmines. Els ulls són clarament visibles en dues àrees despigmentades al dors de l’escut cefàlic i entre ells hi sol haver una conspícua taca fosca. Els lòbuls parapodials estan ben desenvolupats, superposant-se dorsalment i cobrint la meitat o més de la conquilla. La vora superior dels lòbuls parapodials sol estar més pigmentada de negre. El lòbul paleal posterior és arrodonit i està expandit cap endavant, tapant també part de la zona posterior de la conquilla. El peu és una mica més clar que la resta del cos i posseeix abundant pigmentació blanca i puntuacions negres i ataronjades. La conquilla és globosa, fina, fràgil i semitransparent, la seva superfície externa té fines estries en espiral i està coberta per un fi periostrac de color marró ataronjat. La conquilla mesura aproximadament la meitat de la longitud de l’animal.

Biologia
Aquesta espècie, com altres del seu mateix gènere, viu en substrats sorrencs o fangosos d’ambients intermareals, en fons somers de llacunes costaneres i estuaris on abunden algues verdes (Ulva sp. i Enteromorpha sp.) i en praderies de la fanerògama Zostera noltii (Malaquías & Cervera, 2006). En aquests substrats sol viure enterrada durant el dia, tenint activitat nocturna. Els especímens d’H.navicula són capaços de produir metabòlits secundaris del tipus dels haminols (haminol-A i haminol-B) que s’acumulen en els teixits externs de l’escut cefàlic, dels lòbuls parapodials i del lòbul caudal. Aquests haminols són alliberats a l’exterior en moments d’estrès o perill actuant com feromones d’alarma que alerten als altres animals per tal que puguin escapar (Marín et al. 1999). La posta és una cinta gelatinosa semitransparent lleugerament enrotllada en espiral d’uns 15 mm d’amplada i de fins a 70 mm de longitud amb ous blanquinosos d’unes 145 micres alineats en fileres (Malaquías et al. 2006).

Etimologia

  • Navicula. Petita barca, barqueta.

Distribució
Es tracta d’una espècie que es distribueix per les costes atlàntiques europees, des d’Irlanda fins a la Península Ibèrica i la Mediterrània. A la Península Ibèrica ha estat citada al Cantàbric, Galícia, Portugal, Estret de Gibraltar i a tota la costa mediterrània (Cervera et al. 2004). També es troba al Mar Negre (Talavera et al., 1987). A les costes catalanes ha estat citada a Cadaqués, L’Estartit, Illes Medes, Arenys de Mar, l’Ampolla i a la Badia dels Alfacs (Delta de l’Ebre).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea navicula
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Haminoea navicula basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Haminoea navicula

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Bucquoy, E., P. Dautzenberg, and G. Dollfus. 1886. Les mollusques marins du Roussillon, Tome I, Gastropodes. J. B. Baillière & fils. Paris: 487-570 pp.; pls. 61-66.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cimino, G. A., A. Passeggio, G. Sodano, A. Spinella, and G. Villani. 1991. Alarm Pheromones from the Mediterranean Opisthobranch Haminoea navicula. Experientia 47(1):61-63, ill.
    Da Costa, E. M. 1778. Historia Naturalis Testaceorum Britanniae. London: Millan, White, Elmsley & Robson XII + 254 + VIII p., 17 pl:
    De Chia, M. 1911. Aplec de notícies sobre els moluscs de Catalunya; catàleg provisional dels mateixos. Bol. Ins. Cat. Hist. Nat. (2a època), 11: 12-141; 12: 11-191; 13: 109-111; 14: 58-78.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Maluquer, J. 1904. Contribució a la fauna malacológica de Catalunya III: Alguns moluscs marins del Masnou. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 4: 69-74.
    Maluquer, J. 1907. Mol·luscs marins de Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 7: 19-21.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Oliver, J. D., J. Templado, and D. K. Kersting. 2012. Gasterópodos marinos de las islas Columbretes (Mediterráneo occidental). Iberus, 30 (2).
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Ros, J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ros, J. 1985. Distibución batimétrica, abundancia y diversidad de las poblaciones de moluscos bentónicos del litoral catalán. Miscelánea Zoologica 9: 109-126.
    Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Ros, J., and C. Altimira. 1977. Comunidades bentónicas de sustrato duro del litoral NE español; V Sistemática de moluscos. Miscelánea Zoológica 4 (1): 43-55.
    Rudman W.B. et al. 1998. Haminoea navicula accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/haminavi).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Toll, L., and M. Ballesteros. 2017. “Opistobranquios” (Mollusca: Gastropoda) de la colección malacológica Lluís Dantart. Spira 6 (2017): 171–184.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Haminoea navicula" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/tya5F)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.