Akera bullata

Akera bullata O. F. Müller, 1776

Akera bullata (blue) @ Etang de Thau, France per Pascal Girard

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Akeroidea  

 

Family

Akeridae  

 

Genus

Akera  

 

Species

Akera bullata  O. F. Müller, 1776

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138734).
Sinònims

  • Acera bullata (Müller O.F., 1776)
  • Acera bullata var. nana Jeffreys, 1867
  • Acera elegans Locard, 1886
  • Aceras elegans Locard, 1886
  • Akera flexilis Brown, 1844
  • Bulla akera Gmelin, 1791
  • Bulla elastica Danilo & Sandri, 1856
  • Bulla farrani Norman, 1890
  • Bulla fragilis Lamarck, 1822
  • Bulla hanleyi Adams A. in Sowerby G.B. II, 1850
  • Bulla norwegica Bruguière, 1792
  • Bulla resiliens Donovan, 1801
  • Eucampe donovani Leach, 1847

Descripció
Amb una longitud màxima citada de al voltant de 60 mm, té un cos allargat proveït de dos grans lòbuls parapodials. El cos és de color gris pàl·lid a taronja, sovint ratllat anteriorment amb línies de taques de color marró violaci, esquitxat de taques blanques i fosques. El cap té una divisió frontal, una mica expandida lateralment formant dos lòbuls tentaculars aplanats. Els ulls estan situats a la perifèria del cap. La conquilla és externa i gran, de fins a 40 mm, amb forma de bombolla, consistència fràgil, de superfície brillant, amb fins a sis voltes característiques que acaben una espiral bastant aplanada. La conquilla no pot contenir tot el cos de l’animal i és clarament visible des de la part posterior. El mantell acaba a la part posterior en un apèndix llarg i prim que sobresurt de la conquilla.

Biologia
Classificat com un anaspideu primitiu, la seva forma de vida és semblant a la dels Cephalaspidea, ja que la part frontal de el cos de l’animal està dissenyada per cavar i, de fet, passa la major part de la seva vida enterrat al fang o llim, abandonant-lo únicament durant l’època de reproducció. En aquesta època (entre març i abril a la Mediterrània) aquests animals poden trobar-se formant llargues cadenes d’individus que s’arrosseguen pel fons de la mar. La posta d’ous està formada per un cordó enredat de color groc clar, similar a la posta d’altres llebres marines però més prima, menys voluminosa i de color més clar. Els grans lòbuls parapodials cobreixen les àrees lateral i dorsal de la conquilla quan l’animal està en repòs, però els utilitza per nedar, com a acció evasiva, quan se’ls molesta. Al nedar, degut al volum i pes de la conquilla, ho fa d’una forma molt particular, amb el cap cap amunt, la conquilla cap avall i els parapodis formant una espècie de “faldilla” que es mou al voltant de l’animal. S’alimenta d’algues, a l’igual que altres llebres marines.

Etimologia

  • Akera, déu de la mitologia egípcia, símbol de la terra i més particularment de la vida subterrània. Representat originalment per un tros de terra amb cap humà, encara que representacions posteriors mostren dos caps d’home oposats o dos caps de lleó oposats. També pot derivar de el grec [Ker] = banya i [a] privatiu: “sense banyes”, ja que no disposa de rinòfors com la majoria de les altres llebres marines.
  • Bullata, de l’Llatí “bullatus”, significa “inflat”, “com una bombolla”, “buit”, en referència a la seva conquilla.

Distribució
Està present en aigües de l’Atlàntic nord-oriental, des de Noruega fins a les Canàries, Madeira i Açores, també al llarg de la Mar Mediterrània. Present a totes les costes de la Península Ibèrica. A Catalunya s’ha citat a la Badia de Roses i al Delta de l’Ebre.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Akera bullata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Akera bullata

    Cantabria: Hidalgo (1917), Ortea (1975-76, 1977c), Lastra et al. (1988), Ávila Escartín (1993), Martínez Cueto-Felgueroso (1995). Galicia: Hidalgo (1917), Cadee (1968), Hernández and Jiménez (1972), Rolán (1983), Urgorri and Besteiro (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1917), Nobre (1936), Machado and Fonseca (1997). Andalucía (Med.): Moreno and Templado (1998). Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983), Olmo and Ros (1984). Catalunya: Altimira (1977b), Ballesteros (1983). Baleares: Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003). Madeira: Watson (1897, as Acera bullata), Nobre (1937, as Acera bullata), Ledoyer (1967, as Acera bullata). Azores: Nobre (1924), Ávila (2000), Malaquias (2001).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Espècies similars
Aquesta espècie s’assembla a moltes espècies del gènere Haminoea, són físicament similars i viuen en el mateix tipus de substrat, però Akera té un cos més allargat, amb parapodis molt més grans, i la mida i la forma de les postes d’ous són fonamentalment diferents de les d’Haminoea. A més, la conquilla d’Akera té 6 voltes, mentre que la d’Haminoea té moltes menys voltes. Els ulls d’Haminoea es troben prop de el centre del cap, mentre que a Akera estan a la perifèria de el cos. La diferenciació sol ser difícil perquè la literatura és escassa.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Akera bullata basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Adams, A. 1850. Monograph of the family Bullidae. G.B. Sowerby II (ed.), Thesaurus Conchyliorum, vol. 2: 553-608, pl. 119-125.
    Altimira, C. 1977. Moluscos testáceos recolectados en el litoral de la parte norte de la provincia de Gerona (Mediterráneo occidental español) 2a parte. Investigación Pesquera 41 (3): 569-573.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., and J. Templado. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2021. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown, T. 1844. Illustrations of the Recent Conchology of Great Britain and Ireland, with the Description and Localities of all the Species, Marine, Land, and Fresh Water. Drawn and Coloured from Nature. Second Edition, Greatly Enlarged. Smith, Elder & Co.
    Bruguière, J. G. 1789. Encyclopdie méthodique ou par ordre de matières. Histoire naturelle des vers. Pancoucke, Paris. Vol. 1, part 1, p. 1-344 [june 1789]; Vol. 1, part 2, p. 345-758 [13 Feb. 1792; dates after N. EVENHUIS, 2003, Zootaxa, 166: 37; Zootaxa, 207]; Atlas pl. 1-189 [1791]; pl. 190-286 [1797] pl. 287-390 [1798] pl. 391-488 [1816: edited by Deshayes].
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Danilo, F., and G. B. Sandri. 1856. Elenco nominale dei gasteropodi testacei marini raccolti nei dintorni di Zara. Zara.
    Di Pompeo, D. 2002. “L’Akera bullata”. Supplemento al Bollettino Malacologico 38(1-4):18-19; 2 illus.
    Donovan, E. 1801. The natural history of British shells, including figures and descriptions of all the species hitherto discovered in Great Britain, systematically arranged in the Linnean manner,with scienfific and general observations on each. Printed for the author, and F. & C: Rivington, London : vol. 1 [1800], pl. 1-36; vol. 2 [1801], pl. 37-72; vol. 3 [1801], pl. 73-108; vol. 4 [1803], pl. 109-144; vol. 5 [1804], pl. 145-180, all with unpaginated text and indexes.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Gmelin, J. F. 1791. Vermes. In Gmelin J.F. (Ed.) Caroli a Linnaei Systema Naturae per Regna Tria Naturae, Editio Decima Tertia, Aucta Reformata. Tome 1, Pars 6 (Vermes). E. Beer, Lipsiae [Leipzig], pp. 3021-3910.
    Göbbeler, K., and A. Klussmann Kolb. 2010. Out of Antarctica?-New insights into the phylogeny and biogeography of the Pleurobranchomorpha (Mollusca, Gastropoda). Molecular  Phylogenetics & Evolution. 55: 996–1007.
    Göbbeler, K., and A. Klussmann Kolb. 2010. The phylogeny of the Acteonoidea (Gastropoda): molecular systematics and first detailed morphological study of Rictaxis punctocaelatus (Carpenter, 1864). Journal  of Molluscan Studies. 76: 303–316.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    I.C.Z.N. 1959. Opinion 539. Protection under the Plenary Powers of the specific name bullata Müller (OF), 1776, as published in the combination Akera bullata (Class Gastropoda). Bull Zool Nomencl. 20(pt.6): 65-76.
    Jeffreys, J. G. 1862. British Conchology. London, van Voorst : Vol. 1: pp. CXIV + 341 [1862]. Vol. 2: pp. 479 [1864] Il frontrespizio reca la data 1863 ma in effetti pubblicato nel 1864. Vol. 3: pp. 394 [1865]. Vol. 4: pp. 487 [1867]. Vol. 5: pp. 259 [1869]. J. Van Voorst.
    Leach, W. E. 1852. A synopsis of the Mollusca of Great Britain. John van Voorst. London: 376 pp.
    Locard, A. 1886. Prodrome de malacologie française. Catalogue général des mollusques vivants de France, 2. Mollusques marins. .: iv, 1-778.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Malaquias, M. A. E., J. Mackenzie-Dodds, P. Bouchet, T. M. Gosliner, and D. G. Reid. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moreno, D., and J. Templado. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Morton, J. E. 1972. The form and functioning of the pallial organs in the opisthobranch Akera bullata with a discussion on the nature of the gill in Notaspidea and other tectibranchs. Vel 14(4): 337-349.
    Müller, O. F. 1776. Zoologica Danicae Prodromus seu Animalium Daniae et Norvegiae indigenarum characters, nomine, et synonyma imprimis popularium. Havniae. XXXII, 274 pp.
    Oskars, T. R., P. Bouchet, and M. A. E. Malaquias. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rinaldi, E. 1988. Primi rinvenimenti di Akera bullata OF Mueller, 1776 sulla costa Romagnola. Boll. Malacologico 24(1-4): 25-26.
    Rudman W.B. et al. 1998. Akera bullata accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/akerbull).
    Sánchez-Tocino, L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. (https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/).
    Smith, I. 2012. Akera bullata accessed through: The Conchological Society of Great Britain and Ireland on 2015-05-18. (http://www.conchsoc.net/spaccount/Akera-bullata).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson, T. E., and D. R. Seaward. 1989. Ecology and taxonomic status of the aplysiomorph Akera bullata in the British Isles. J. Molluscan Stud. 55:489-496.
    Thompson, T. E., and D. R. Seaward. 1986. Observations on the opisthobranch mollusc Akera bullata in the Fleet, Dorset; pp.17-22 In: Biology of the Fleet, Dorchester, Dorset Council.
    Toll, L., and M. Ballesteros. 2017. “Opistobranquios” (Mollusca: Gastropoda) de la colección malacológica Lluís Dantart. Spira 6 (2017): 171–184.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Valdés, Á., and K. Barwick. 2005. First record of Akera Müller, 1776, from the Eastern Pacific, with the description of a new species. The Nautilus 119(1): 43-49.
    WoRMS Editorial Board. 2021. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2021) "Akera bullata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/08/2014. Accedit: 07/05/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/DFZi1)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.